Publicitat
Publicitat

ATALAIANT DES DE L'ESPAI

D'una situació de sequera a un rècord en les precipitacions

Amb l’ajut del satèl·lit, observarem la resposta de la vegetació a l'inici de la primavera de 2016 i de 2017

En l'article d'avui analitzarem dues imatges de satèl·lit d'un sector de l'illa de Mallorca, concretament una franja d'uns 20 km d'amplada i aproximadament 50 km en sentit nord-sud, des de Muro fins  al cap de ses Salines.

Les dues imatges foren enregistrades amb un any de diferència pel satèl·lit Sentinel-2A, de l'Agència Espacial Europea. La primera, dia 26 de març de 2016, i la segona, dia 21 de març de 2017. La tria d'aquestes imatges és motivada perquè representen dues situacions 'oposades': mentre que el mes de març de l'any passat Mallorca patia una situació de sequera, enguany venim d'un hivern amb rècord en les precipitacions.

Amb aquest preàmbul, seria lògic esperar que les imatges reflectissin l’impacte d'aquestes situacions diferents, amb una major presència de 'verdor' a la imatge d'enguany. Com veurem, en termes generals ha estat així, però amb matisos, que analitzarem amb l'ajut del satèl·lit.

La figura 1 és una composició de cinc imatges de l’àmbit d’estudi, alineades d'esquerra a dreta i enumerades de l'1 al 5. Les imatges 1 i 2 representen una combinació a 'color natural', semblant a com ho veurien els nostres ulls des del satèl·lit. En termes generals, la imatge d'enguany (2) mostra una major verdor respecte de la de l'any passat (1), sobretot als municipis situats a Migjorn: Llucmajor, Campos, ses Salines i Santanyí. La presència de verdor canvia a partir de Montuïri, en direcció nord, fins a Muro. En aquest sector, la imatge d'enguany enregistra una major superfície de tonalitats blanquinoses, que ens fa intuir la presència de sòl nu.

Amb les dues imatges següents (3 i 4) passam de la percepció visual prèvia a una anàlisi de tipus digital, fruit d'incorporar llum enregistrada pel sensor del satèl·lit amb una longitud d'ona que els nostres ulls no poden veure, però a l'abast de la sensibilitat del sensor del satèl·lit. Amb aquestes dades calcularem un índex, anomenat NDVI, que mesura el vigor de la vegetació.

Així, la presència o absència de 'verdor' que observàvem a les imatges 1 i 2 es manifestarà mitjançant uns valors numèrics als quals hem assignat una paleta de colors, que anirà dels tons morats (absència de vegetació) als tons verdosos (presència de vegetació).

L'anàlisi digital permet comparar imatges executant operacions matemàtiques entre elles, la imatge (5) resultarà de restar els valors de la imatge de 2016 als de la imatge de 2017. Resultats positius (verd) representen zones on la vegetació ha guanyat força, mentre que resultats negatius (vermell), on n'ha perduda. En gris queden representats valors iguals a zero, més o menys una desviació estàndard, on consideram que no hi ha hagut canvis significatius.

La capacitat del Sentinel-2 d'enregistrar imatges d'un elevat detall permet fer un zoom a una superfície d'uns 8 km2 al nord del nucli urbà de Sant Joan (figura 2) i esbrinar si podem afegir informació a la visió de conjunt de la figura 1. Les imatges a color natural descobreixen la trama urbana de Sant Joan, la geometria de les parcel·les de conreu o petits turons. Veim com enguany hi ha una menor presència de tonalitats verdoses i ho confirmam amb la tercera imatge, amb una majoria de parcel·les de color vermell, mentre que la zona forestal al nord del nucli urbà presenta uns valors d'NDVI semblants (gris) o lleugerament superiors (verd) als de l'any passat.

Probablement l'excés de pluges d'enguany ha retardat la sembra, sobretot a les zones on hi ha hagut moll i la terra argilosa acabà per fer una crosta. Una altra possibilitat seria que alguns conreus sembrats abans de les pluges quedassin massa temps negats. En tot cas serà interessant fer un seguiment de l'evolució durant les properes setmanes i per ventura fer bona la dita que, a vegades, els extrems s'ajunten.