Biel Torrens Llabrés: “El nou REB ha de tenir en compte el sector agrari”

PalmaDesprés de 12 anys al capdavant de la secretaria d’Unió de Pagesos de Mallorca i 15 com a membre de la Comissió Permanent del sindicat agrari, Biel Torrens Llabrés (Ruberts, 1967) plega. Ho fa per donar entrada a gent que vulgui continuar fent camí i ser la veu reivindicativa d’un sindicat que enguany compleix 40 anys d’activisme i defensa dels interessos de la gent del camp. Torrens parteix havent viscut un període de decadència d’un foravila forçat a viure a l’ombra del turisme i afectat per una cadena de plagues que fa de la vida pagesa, si més no, un ofici vocacional. Sobreviure-hi és tota una gesta. Torrens se’n va amb l’esperança que aviat hi hagi un punt d’inflexió al sector primari. És el seu bri d’esperança, en dir adéu. A finals d’octubre, Unió de Pagesos, amb prop de 2.000 afiliats, realitzarà el seu desè congrés, del qual sortirà un nou equip directiu.

El camp mallorquí continua en ruïna, perdent dinamisme. Les polítiques agràries no han aconseguit reanimar-lo i, a més, queden pocs sectors que no estiguin ferits per alguna plaga.

Els pagesos patim més del que ens pertocaria. Viure de la pagesia és quasi impossible si no és a còpia de sumar-hi molts esforços. Però crec que a la llarga, resistint, el sector tindrà el seu pes, a les bones o a les males. En el futur, l’encariment del transport pot fer que el producte nostre sigui més competitiu. A Mallorca, fins que arribà el turisme, el món agrari era el motor. I pot ser que arribem a un punt d’inflexió i s’hagin de posar en actiu les finques abandonades. Arribarà el moment en què, o bé els pagesos hauran desaparegut, o els hauran de salvar.

Alguna fórmula de reanimació?

Cal donar valor al producte de proximitat. El canvi climàtic és un fet: hiverns càlids, els arbres no hivernen i es debiliten i deixen de produir. Ara per ara, no podem competir ni amb la Península ni amb Europa, som un sector feble agreujat per factors externs que no podem controlar. I ens manca una política agrària que ens redueixi els sobrecostos, com han fet per exemple a Canàries.

Fa 40 anys que Unió de Pagesos lluita en defensa d’un sector que agonitza des de fa temps. Com pot ser que encara quedin pagesos?

Perquè hi ha gent que continua arrelada al camp, per tradició familiar o per vocació. Per sort, hi ha gent que no concep una vida deslligada de la terra. En això, Unió de Pagesos ha estat una escola magnífica.

Amb el sector turístic com a client, el producte agrari illenc podria tenir major mercat. Amb 12 milions de boques vingudes de fora, el gran consumidor no és aquí?

És mercat per al producte de fora, que té menys costos i és més barat. A Múrcia, com a altres indrets de la Península, obrin comportes i tenen l’aigua que volen. Aquí no. A tota la conca mediterrània, el consum d’aigua del sector primari se situa entorn del 30%; a Balears és d’un 6%, que a més és irreal perquè computen urbanitzacions dins l’ús agrari. Ningú no defensa que els pagesos hàgim de regar. El desequilibri que ha provocat la manca general d’aigua no ha estat generat per foravila, sinó per l’increment de població i un turisme al màxim rendiment. Ara bé, resulta que nosaltres hem hagut de cedir el consum d’aigua per evitar mancances al turisme. Això ningú no ho ha valorat. I aquí tenim encara pendent una veritable política d’optimització de les aigües depurades, que majoritàriament s’aboquen a la mar o als torrents.

El pròxim dissabte, dia 23, hi haurà una mobilització dels fronts ecologistes per recordar als dirigents polítics que hem tocat sostre. I set dies després, l’anomenada Plataforma en defensa del món rural protestarà contra les polítiques agràries del Govern. Hi anireu?

No participarem en cap de les manifestacions convocades per a les properes setmanes. Nosaltres estam a favor de la diversificació econòmica que permeti al sector agrari recuperar una part del seu dinamisme. I ens agradaria que el turisme es diversificàs com la gastronomia, per exemple. El turisme i el món agrari hauríem d’anar de la mà.

Com? Si les hortalisses venen de fora i són més barates... El turista i altres consumidors no destrien.

A vegades, això no és així. Per exemple, fa anys que jo venc la lletuga ecològica a un euro i no n’he variat el preu. A les grans superfícies arriben a pagar 1,40 i és duita de fora. I qui diu una lletuga diu molts altres productes. La gent s’alimenta en general de producte barat, que ni és bo ni és saludable. Hi ha molts productes ecològics més barats que els que procedeixen de producció intensiva, perquè es fa venda directa.

Les administracions diuen que fan el que poden pel sector.

Fan el que saben fer, però podrien fer molt més. A Balears, la Conselleria d’Agricultura ha estat sempre aïllada dins el mateix entorn polític del Govern. La gestió és molt important. Calen equips de feina ben coordinats i amb recursos suficients.

Aviat tindrem un nou Règim Especial per a Balears (REB), segons ha anunciat el govern de Madrid. Creis que el Govern autonòmic tindrà capacitat suficient per assolir un REB que reconegui la greu situació del sector agrari de les llles?

No li queda més remei. Ha de ser contundent i no només en defensa del nostre sector, sinó en molts més. Nosaltres estam en desavantatge. Volem ser tractats com pagesos europeus. Ja fa massa anys que no és així. Resulta que a Canàries tenen ajudes per a l’exportació. Sense donar tota la culpa a l’actual Govern, aquí no es combaten els problemes del sector agrari que pateix a gran escala la insularitat. Les administracions haurien d’actuar al nivell que exigeix la dimensió dels problemes que afecten el camp de les Illes. Per això tenim la desfeta. Tenim un desastre amb els arbres i s’hauria de fer molt més del que s’està fent. No basta apedaçar.

Amb la Xylella, podem rodar clau?

Hem demanat un pla de recuperació de l’arbrat. La replantació s’ha de fer amb control i amb recursos. Hi ha d’haver un pla d’investigació sobre varietats resistents, tractaments... El futur depèn de si s’estudien les possibilitats de regs de suport. Només enguany, les pèrdues del sector de l’ametla s’aproximaran als 5 milions d’euros.

En el futur, quins sectors seran més viables?

Aquells que es puguin regar en intensiu, perquè els cultius extensius ho passen malament. La ramaderia, per exemple, avui dia no és viable. Basta recordar que a Mallorca no hi ha cap lloc on es pugui matar l’aviram. S’ha d’anar a Menorca o Eivissa. En reguiu, les hortalisses i els arbres fruiters treuen els números i capegen el temporal. Sobreviuran els sector capaços de fer un producte amb qualitat i diferenciació. Cal fer valer totes les varietats tradicionals de cultiu i races ramaderes. Això ens farà diferents. Ho repetesc, serem competitius quan els nostres costos de producció siguin iguals que a la Península o a Europa.

Molts pagesos es queixen que, des que el producte surt del seu hort fins que arriba al consumidor, el preu es dispara.

En molts casos, el pagès no rep pel que li ha costat sembrar i recol·lectar i veu amb desànim com el producte, el cost de producció del qual no ha pogut rescabalar, es ven a un preu desorbitat. Hi ha molts intermediaris. Mira, l’any 1980 el marge comercial era del 50% i avui és del 500%. Una barbaritat. És la prova que el pagès sempre es mou en un context hostil.

Avui la terra té valor en funció de l’edificabilitat de la finca, mirant de reüll el turisme. Llavors, el pagès se sent atret per convertir l’habitatge rural en casa vacacional o en agroturisme.

L’autèntic agroturisme, com avui està implantat a Euskadi o a Catalunya, aquí no existeix, està prohibit. La llei se va fer en el seu moment per salvar les finques grosses, que convertiren la possessió en un hotel al camp. El petit pagès no hi va poder entrar. El pagès no s’ha pogut beneficiar del turisme, com tampoc el turisme ha aprofitat el potencial del sector agrari.

Les IGP (Indicació Geogràfica Protegida) i les DO (Denominació d’Origen) aporten llum suficient dins la foscor del camp a les Illes?

Sense cap dubte són instruments que aporten un valor afegit. El sector vinícola, per exemple, suma 20 anys amb bona producció i el mercat li ha acceptat un preu raonable per un producte de qualitat. Hi ha alguns sectors que troben aixopluc sota aquests segells. Per exemple, un grup de pagesos que el 2007 vàrem veure que només quedava una fàbrica de pebre bord ens decidírem a recuperar-lo seguint els processos tradicionals, i ens n’hem sortit.

En tot cas, el sector agrícola que treballa amb segell ecològic sembla que ha trobat un forat al mercat?

Sobreviu qui fa venda directa i atreu el consumidor que sap que en aquell producte no hi ha cadena d’intermediaris i per tant el trobarà a un preu just, a cost de producció més un marge que ajudarà el pagès professional a sobreviure. I menjarà un producte de qualitat.

Enguany, en fer 40 anys, UPM ha rebut el premi Ramon Llull.

S’agraeix aquest reconeixement al sindicalisme agrari, que sempre sol passar desapercebut. En tot cas, el premi s’ha de fer extensiu a tots els pagesos de Mallorca i a aquelles persones que han passat pels òrgans d’Unió de Pagesos. Som un sindicat que també ha viscut mals moments. Valoram aquest premi, igual que el rebut de Titoieta Ràdio d’Algaida l’any passat.