Publicitat
Publicitat

Bauzá ven una retallada al Parlament que no s’aprovarà

L’eliminació de 16 diputats necessita l’aval de l’oposició

Després de la campanya d’imatge en defensa de ‘lo nostro’, després de l’anunci per introduir l’article ‘salat’ a IB3, ahir tocava obrir un altre debat populista. I el president José Ramón Bauzá va posar sobre el paper una proposta que ja va fer el setembre passat. Sabedor que una part de la població qüestiona el cost dels polítics, va voler satisfer aquest públic i va presentar un avantprojecte de llei per retallar el nombre de diputats que té el Parlament. L’ERO al Parlament, que li diu. La iniciativa, que suposaria eliminar 16 diputats, es planteja com una mesura per estalviar set milions d’euros en quatre anys. Però té altres efectes i el principal és que facilita al PP la consecució de majories absolutes i dificulta la representació de les minories. Sense anar més enfora, amb la modificació plantejada, per exemple, el Pacte de l’any 2007 no hauria obtingut prou escons per governar. Això, precisament, és el que fa que la proposta neixi morta, perquè per tal que s’aprovi s’ha de modificar la Llei electoral i es requereix una majoria de dos terços que Bauzá no té. Necessita, per tant, el suport de l’oposició, que no l’hi donarà.

Perquè s’aprovi la proposta de Bauzá, cal el suport de 39 dels 59 diputats del Parlament i el PP en té 34. El president sap perfectament que la modificació plantejada no s’aprovarà, perquè l’oposició no acceptarà mai una iniciativa que li dificulta l’accés a una majoria que li permeti governar. Però, malgrat tot, Bauzá la presenta formalment perquè, en realitat, no cerca tant que s’aprovi sinó retratar l’oposició, recuperant aquest debat populista per intentar satisfer, amb un anunci que no durà enlloc, una part important de la població que pensa que els polítics surten cars.

“La societat vol aquesta reforma i si les empreses i les famílies han reduït la seva despesa, per què no el Parlament?”, es demanà ahir Bauzá, qui insistí que “no estaran contents els professionals de la política, però pensam en la societat i en la butxaca dels ciutadans”. Tot i això, malgrat que la mesura es planteja ara, aquesta no tindria efectes fins a la propera legislatura i, per tant, fins després de les eleccions de 2015 no es començaria a produir el suposat estalvi. La reducció de 59 a 43 diputats permetria estalviar set milions en quatre anys (4,3 milions per l’eliminació dels sous i de la Seguretat Social dels 16 diputats; 740.000 per la reducció d’assignacions als grups; 1,2 milions per la reducció de personal eventual; i 780.000 euros per la reducció de dietes de desplaçament, bitllets d’avió i altres conceptes).

Dietes per sous

Però, a banda d’aquesta mesura, Bauzá en plantejà una altra que el PP podria aplicar avui mateix, si volgués: una modificació en el sistema de retribucions del Parlament perquè es deixin de pagar sous i els diputats (tots excepte els membres de la mesa i els dos portaveus de cada grup) passin a percebre dietes. L’estalvi per aquesta mesura seria de gairebé quatre milions en quatre anys, que sumats als set anteriors permetrien arribar a 11 milions per legislatura. Malgrat que el PP pot portar a terme aquest canvi de retribucions quan vulgui, perquè té prou majoria per fer-ho, tampoc l’aplicarà fins a la propera legislatura.

L’ajornament de la mesura evidencia que els populars no consideren tan urgent com sembla aconseguir l’estalvi plantejat. De fet, aquesta legislatura el PP ha desestimat propostes de l’oposició que anaven en aquesta direcció, com una que va plantejar no fa gaire la coalició MÉS, que a banda de proposar l’eliminació de sous per dietes en determinats casos, demanava la creació de dedicacions exclusives, ara inexistents, a fi que els diputats no puguin cobrar un sou públic mentre tenen ingressos privats, com passa ara.

La reducció d’11 milions d’euros en quatre anys suposa un estalvi del 0,07% del pressupost de la Comunitat Autònoma i gairebé una tercera part dels ingressos que va deixar de cobrar la Comunitat Autònoma l’any 2012 per no voler aplicar l’impost de patrimoni, que suposava uns 29 milions d’euros.

Però, a banda de l’estalvi, l’aplicació de la mesura plantejada per Bauzá permetria reforçar les possibilitats del PP per obtenir majories absolutes. La reducció d’escons afectaria totes les Illes: Mallorca perdria nou diputats i quedaria amb 24; Menorca passaria de 13 a 9; Eivissa passaria de 12 a 9; i Formentera mantindria el seu únic representant. I en reduir-se el nombre d’escons, s’incrementarien els vots mínims necessaris per poder obtenir representació, i això perjudica les minories. Així, segons les dades que va donar ahir el Govern mateix, si en les darreres eleccions bastaren 17.345 vots a Mallorca per aconseguir un diputat, ara en caldrien 23.849; si a Menorca bastà amb 5.031, ara se’n necessitarien 7.260; i si a Eivissa en calgueren 6.870, ara en farien falta 9.160. A Formentera es mantindria igual.

Més difícil per a les minories

Tot plegat provocaria més dificultats per a les minories per obtenir representació en un Parlament que, ara mateix, ja deixa sense representació un 20% dels vots emessos. Tot i que la modificació no alteraria els resultats dels anteriors comicis, si es fan projecccions històriques es comprova que sí que tindrien efectes en els d’eleccions anteriors i, per exemple, en les de l’any 2007, que van permetre un Govern del Pacte, el PP hauria obtingut la majoria absoluta. És per això que la proposta no anirà enlloc.