Balears és la comunitat amb la pitjor inversió de l'Estat de la darrera dècada

Palma / BarcelonaLa polseguera que dilluns es va aixecar amb la presentació dels pressupostos de l'Estat del 2014 encara no s'ha dissipat. Les xifres que afecten les Illes Balears fan feredat. L'Arxipèlag pateix una nova davallada en les inversions de l'Estat, del 5,7%, i se situa a la coa de les inversions per càpita amb 66 euros per persona, quan la mitjana estatal és de més del triple, 206 euros per càpita. No hi ha cap altre lloc de l'Estat que en surti més mal parat.

Però la duresa de les dades que va presentar dilluns el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no és un fenomen puntual. Les inversions de l'Estat a Catalunya s'han desplomat un 73% des de l'inici de la crisi, el pitjor registre darrera del patit per Catalunya, País Valencià i Astúries. És a dir, per cada quatre euros que es rebien el 2008, el 2014 només se'n rebrà un. A l'altre extrem, Galícia és l'autonomia menys afectada, amb una reducció del 32%. De mitjana, el descens de les inversions a tot l'Estat ha estat del 60%, però el repartiment d'aquest sacrifici ha estat desigual.

I en el cas de les Illes, la retallada s'ha de sumar a una situació de partida que ja era dramàtica. Balears ha estat la comunitat autònoma de tot l'Estat que menys inversions per càpita ha rebut durant la darrera dècada. En els últims deu anys han arribat 1.786 euros per habitant, quan la mitjana espanyola ha estat de més del doble, 4.628 euros per càpita. Per sobre de Balears hi ha dues comunitats com Navarra i el País Basc, que disposen d'un sistema de finançament autonòmic al marge de la resta, el concert econòmic, que compensa amb escreix la baixa inversió de l'Estat. A les Illes, en canvi, l'escassa inversió de Madrid s'afegeix a un sistema de finançament molt deficitari, que no satisfà les necessitats de la comunitat. Si Balears és la comunitat més perjudicada pels pressuposts generals, Castella i Lleó és la més beneficiada. En els darrers deu anys ha rebut 7.614 euros per càpita en inversions, gairebé el doble de la mitjana espanyola.

Objectiu no complert

L'objectiu establert a l'Estatut, segons el qual Balears hauria de rebre durant set anys inversions addicions d'uns 400 milions d'euros anuals, no s'ha complert. Tot i que l'Estatut en principi forçava l'Estat a complir aquest requisit, no ha estat així. El govern central socialista només aplicà aquesta disposició addicional en els primers pressuposts aprovats després que entràs en vigor el nou Estatut, però en el darrer pressupost de Rodríguez Zapatero, tot i mantenir el compromís, ja no es va fer efectiu e pagament. Amb Mariano Rajoy, les conegudes com a inversions estatutàries han desaparegut dels seus tres primers pressuposts. I el que es pitjor, la disposició estatutària venç l'any vinent perquè hauria d'entrar en vigor una mesura definitiva, el nou Règim Especial Balear (REB) i encara no s'ha obert ni la negociació per aprovar-lo.

Sigui com sigui, les dades que han aparegut fins ara són les que l'Estat ha pressupostat. La inversió, però, empitjora quan es mira l'execució, és a dir, el compliment real dels pressupostos. Entre el 2001 i el 2011, Balears va rebre tres de cada quatre euros compromesos als pressupostos. En canvi, dues comunitats (Castella-la Manxa i Aragó) van rebre més doblers dels que se'ls havien assignat inicialment. D'altres, com Galícia i Madrid, van aconseguir que s'executessin més del 96% de les inversions compromeses.

Durant aquella dècada, de mitjana, l'Estat va executar un 86% dels diners previstos. Però les Illes, amb un 79% executat, són la cinquena comunitat on menys es van complir els pressupostos del govern espanyol. Així consta en les dades de liquidació recopilades per la Cambra de Comerç de Barcelona (vegeu el gràfic adjunt).

Penalització al Mediterrani

Balears no és l'única perjudicada pel repartiment desigual que l'Estat fa dels doblers públics. Les comunitats mediterrànies, sobretot el País Valencià i Catalunya, també estan entre les que menys doblers per càpita van rebre entre el 2004 i el 2014 i entre les que més caiguda de la inversió han patit des de l'inici de la crisi. Una vegada coneguts els objectius de dèficit d'aquest any, fa dos mesos, el conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va protestar que es tractava d'"un triomf de la Meseta sobre el Mediterrani". Sembla que la frase no només es podria aplicar al repartiment del dèficit, sinó també al de les inversions.

Les dades dels pressuposts que afecten Balears tenen tan mala defensa que fins el PP de les Illes, el mateix partit que és al govern central, ha optat per no defensar-los i en una posició insòlita s'ha encarregat d'intentar mostrar el seu enuig amb el seu propi partit. "Hi ha determinats ministeris que no s'han adonat encara que Balears és Espanya", ha dit el conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí. Si l'any passat, quan les inversions davallaren un 45%, els populars consideraren els pressuposts injusts, enguany que tornen a caure més d'un 5% per situar Balears a la coa han fet servir paraules més gruixudes per intentar justificar-se. "Balears és solidària per no beneita", ha dit el portaveu del PP balear, Miquel Ramis. Uns i altres han insistit que intentaran corregir el desgreuge presentant esmenes al redactat. Però l'any passat, les esmenes del PP només serviren per retallar encara més l'aportació a Balears i per incloure un compromís de pagament que no s'ha fet efectiu i que torna a aparèixer, ara concretat en 90,3 milions, en els comptes de l'any vinent.

Des del govern central no s'ha sentit ni una veu per justificar el tractament que rebran les Illes en els pressuposts generals que s'aplicaran l'any que ve i, almenys fins ara, tampoc s'ha donat cap resposta favorable a les pretensions de Balears per millorar el sistema de finançament autonòmic. Malgrat tot, el Govern balear confia ara que l'Estat afluixi una mica i que, durant la tramitació parlamentària dels pressupostos, maquilli una mica la inversió a Balears. Sigui com sigui, el problema no és només la dada del 2014, sinó el dèficit acumulat any rere any. I això sembla més difícil de corregir.