Can Tàpera, el darrer pulmó de Sant Agustí, no té el futur assegurat

PalmaLa desestimació d’un recurs del GOB per intentar evitar l’execució d’un dels projectes que té la promotora Dracplus a Gènova, devora Can Tàpera, torna a posar damunt la taula el debat sobre el futur d’aquest emblemàtic pulmó de Gènova, dels pocs boscos que queden a l’entramat urbà de Palma.

L’Ajuntament de Palma no ha pres en consideració la proposta del GOB, que era la de determinar que una de les unitats d’actuació de l’entorn de Can Tàpera, on es volen construir una quinzena d’habitatges. Es tracta d’un sòl rústic no desenvolupat i que no pot ser considerat sòl urbà senzillament perquè hi hagi la possibilitat de qualificar-lo així gràcies a la Llei del sòl que es va aprovar la legislatura passada. En tot cas, formalment es desestima el recurs del GOB per extemporani.

Reclassificació

Aquesta i altres unitats d’actuació estan quedant reclassificades com a sòl urbanitzable, atès que es troben en situació de sòl rural, amb l’ordenació detallada, i no han iniciat l’execució de la transformació urbanística. És una fórmula que accelera processos i que, en aquest cas, juga en contra de la preservació del caràcter original dels terrenys.

Un tècnic urbanístic consultat per l’ARA Balears afirma que “segurament l’Ajuntament ha preferit interpretar que la transformació queda iniciada amb la presentació de la instància d’inici de la tramitació de l’expedient, malgrat que tots sabem que l’inici de la transformació urbanística suposa iniciar les obres d’urbanització”. I és que amb la normativa urbanística a la mà, un sòl rústic dins un entramat urbà té opcions de ser considerat urbanitzable d’una manera relativament senzilla, si es dóna per bo que el promotor, amb la presentació de diferent documentació, ja ha iniciat les actuacions.

Joan Riera, gerent d’Urbanisme, explicà que “els tècnics d’urbanisme tenen una sèrie d’opcions per a aquests terrenys, i estudiam quines són les compensacions a les quals tindrien dret els promotors en el cas que es rebaixi molt la capacitat de fer habitatges a la zona. En aquest supòsit concret, hem de veure quina és l’opció per la qual ens decidim, sempre dins els paràmetres de vetllar pel menor impacte i per la preservació d’aquest espai, que tots estam d’acord que és especial”, digué. El que és evident és que per l’Ajuntament el projecte de compensació no serà el mateix si es tracta de sòl urbà que si és sòl urbanitzable.

Vicenç Grande i ara el seu fill, que és l’administrador de Dracplus, disposen d’una sèrie de projectes al voltant de Can Tàpera, una finca que ja veié l’any passat com la Gerència d’Urbanisme de Palma en segregava 2.000 metres quadrats per aplanar el camí dels projectes urbanístics. En aquell moment, l’aleshores portaveu de MÉS, Antoni Noguera, assegurà que “no serà la darrera que es faci; es persegueix construir en tota aquesta zona”.

Avui Noguera és el tinent batle responsable d’Urbanisme i amb el seu equip intenta cercar fórmules per minimitzar la destrucció del darrer bosc de la zona. Fa mesos, va suspendre la tramitació d’un altre projecte de Dracplus sobre 42.000 metres quadrats, on es poden executar fins a 207 habitatges. Aquesta tramitació quedà suspesa un any, però l’Ajuntament s’hi ha de pronunciar i definir què es pot fer a l’indret. “Tot plegat coincideix amb la revisió del Pla General de Palma i, per tant, estam fent feina perquè tot tingui una coherència, sense deixar d’estudiar també possibles indemnitzacions en funció de les decisions que s’acordin”, va dir Riera.

Partió del bosc

Aquest projecte de Dracplus inclou la construcció d’un impactant vial que xaparia per la meitat el bosc de Can Tàpera. La finca i les construccions emblemàtiques que són propietat de Sa Nostra fa anys que esquiven els intents dels promotors i dels propietaris de Can Tàpera de desfer-se d’aquest pulmó. Els treballadors de Sa Nostra es mobilitzaren fa anys i denunciaren l’especulació urbanística amb un dels emblemes de l’entitat. De fet, hagué de ser el Govern qui aturà el posterior intent de Sa Nostra d’hipotecar aquesta històrica finca propietat seva. Una operació que pretenia constituir un préstec a favor del propietari de Sa Nostra, BMN, i que segons lamentaren alguns dels membres dels òrgans de direcció a les diferents reunions, “hauria estat una soga al coll de Sa Nostra i hauria acabat amb una venda a qualsevol promotor per edificar”. Tot i això, l’excaixa va decidir constituir la hipoteca i va ser el Govern qui, aprofintant el dret a vet que té, va aturar l’operació.

Ara, però, és el grup Drac i altres promotors els qui miren amb ulls de negoci tot el voltant d’aquesta zona, que corre el perill d’acabar com la resta dels pinars que hi havia als pendents de Gènova i Sant Agustí: encimentat.