Tenc la convicció que cada societat té una representació, ja sigui política, cívica, empresarial, esportiva o periodística, que no és més que un mirall seu. Això no vol dir que tots siguem responsables dels actes d'aquesta representació, ni prop fer-hi, però sí que aquests són un reflex de les mateixes virtuts i mancances d'allò que representen. El Mallorca és un club esportiu, i ara societat anònima, com qualsevol altre. Per mi, no, és clar, però sí que ho és si el comparam amb els altres.
El futbol és un negoci especial, però negoci a la fi. Especial perquè no es coneix cap club que hagi repartit beneficis entre els seus accionistes, i tot i així, no deixa d'haver-hi batalles per obtenir-ne el control. Aquestes batalles enfronten persones amb doblers i, només algunes, relacionades amb el futbol. No s'entén que algú vulgui posar doblers dins un club si no és per aprofitar-se de la rellevància social que dóna el futbol com a plataforma. Per continuar fent més doblers amb els negocis propis o, també, amb els que proporciona el mateix futbol. I tot i així, és arriscat.
Perquè hi haurà algú que hi haurà perdut doblers, no ho dubt, després d'haver-s'hi ficat amb les millors intencions. Però la clau d'aquest negoci, sembla, és no carregar-se allò que al final esdevé l'excusa: el club de futbol. Un ens que, es vulgui o no, arrossega el sentiment de milers de persones i sobre el qual hi ha més pressió social que sobre qualselvol altra activitat. No deu ser una gestió fàcil, aquesta, i no hi ha dubte que la feta al Mallorca els darrers anys no ha estat bona. Just quan entrà a dins el capital mallorquí que tant es reclamava, i això encara sap més greu. Els gestors d'aquí no han mostrat interessos diferents dels dels de qualsevol altra banda i, a més, ho han fet molt malament.
Després d'interminables baralles i d'un espectacle esperpèntic, sembla que el futur queda ara en mans d'un alemany. Els seus interessos no tenen per què ser diferents dels dels anteriors i la seva capacitat de gestió està per veure. L'alemany entrà al club, i això no es pot oblidar, perquè cap altre inversor d'aquí va voler ficar-s'hi. És normal que ara es faci valer i aprofiti la seva oportunitat davant la incapacitat dels altres. Les experiències d'altres forans ficats en la gestió d'un club són diverses. Que es puguin comparar amb el Mallorca, tenim la del xeic del Màlaga, amb altibaixos, i la de l'indi del Racing del Santander, desastrosa.
En tot cas, el futur del Mallorca continua sent una incògnita. Allò que no ho és, si no més bé que és una vertadera llàstima, és no poder parlar de futbol, ja sigui a Primera, a Segona o a Tercera. Més gran o més petit, que no s'oblidin, és la clau d'aquest negoci.
