Educació emocional
Suplements05/07/2023

Si vols saber com em sento, mira com dibuixo

Fixar-se en els dibuixos o guixots que fan els més petits de casa pot ajudar a saber com se senten

BarcelonaDe vegades dibuixem per inèrcia, per avorriment o per evadir-nos i no som conscients que aquells traços poden dir més coses de nosaltres de les que ens podem imaginar. Per això, fixar-se en els dibuixos o guixots que fan els més petits de casa pot ajudar a saber com se senten. “El dibuix és un mitjà de comunicació visual que té l’origen en la ment inconscient i que s’expressa a través de símbols i a partir d’idees, somnis, records, etc. Independentment de l’edat, el dibuix és una eina creativa i terapèutica d’autoconeixement i d’alliberació d’emocions que permet dir coses que de manera verbal no es podrien dir”, afirma Brenda Caballero, artista i coach holística de l’associació Punt d’Equilibri de Lloret de Mar, que ofereix sessions de dibuix i artteràpia. Així, l’aforisme que assegura que una imatge val més que mil paraules, en segons quins contextos i aplicat al dibuix, podria considerar-se com a vàlid.

Núria Casanovas, psicòloga especialista en la interpretació dels dibuixos, assegura que dibuixar va molt bé per a infants que no poden parlar de les emocions que senten, ja que, de vegades, són molt intenses o doloroses. En aquests casos, el dibuix es converteix en una bona eina per transmetre-les i analitzar-les després. “Des del meu enfocament positiu, als dibuixos no només veurem emocions que poden estar vinculades al malestar, sinó també a altres necessitats. Un infant ens pot expressar en un dibuix si té ràbia o tristesa, però també hi ha altres indicadors que poden assenyalar què necessita per sentir-se millor”.

Cargando
No hay anuncios

Casanovas explica que, encara que no estiguem formats en interpretació del dibuix o no coneguem les informacions més objectives, tots podem reconèixer quan un dibuix crida l’atenció, ja sigui perquè s’hi identifiquen coses que xoquen o perquè provoca sentiments d’angoixa o de por sense necessitat d’una anàlisi més profunda. “Cal observar molt els traços, si el nen prem molt al dibuixar o no. De vegades ens fixem en si el dibuix és bonic, però això té a veure amb la capacitat de dibuixar, no amb l’estat emocional. Si un nen dibuixa una cara trista, pot ser significatiu, però si la dibuixa prement molt el llapis, indica que hi ha una angoixa profunda que necessita ser transmesa. I això passa a qualsevol edat”, confirma Casanovas. Al mateix temps, recorda que si identifiquem en un dibuix aspectes que poden indicar que l’infant té algun malestar, de vegades no és un indicador suficient. Ho serà si ho trobem en diferents dibuixos, ja que, llavors, mostrarà que el malestar és intens i repetitiu en el temps. “En aquest punt, hem de veure com podem fer que el nen tingui un suport específic”.

Cargando
No hay anuncios

Traços i colors

Dimas Fàbregas, Marco Fragoso i Toni Vila són especialistes en educació visual i plàstica i creadors del grup 3ART, que forma docents amb l’objectiu de potenciar l’art als centres educatius. Assenyalen que aconseguir que el dibuix sigui un procés lliure i personal farà que sigui més útil a l’hora de fer observacions sobre què, com i per què dibuixem: “Cal fixar-nos tant en el procés de dibuixar com en el resultat final. Les proporcions, per exemple, en el cas que es representin personatges, poden deixar entreveure la importància o el rol que agafa cada infant, o els mateixos colors que, segons com i on s’utilitzen, també poden transmetre certa informació sobre l’estat d’ànim. Tot això, però, cal que vagi sempre acompanyat d’una conversa amb l'autor del dibuix”.

Cargando
No hay anuncios

Però ¿associar colors amb emocions és un bon mètode o una simplificació generalitzada? “Hi ha una base significativa al darrere de cada color i cal analitzar els inusuals o mal utilitzats. Per exemple, no analitzarem per què el nen ha pintat de color verd les fulles d’un arbre, però sí que ho farem si ha pintat una princesa de color negre o un arbre de blau. Quan s’han utilitzat colors d’una manera exagerada o poc habitual, ens transmeten informació sobre el seu estat emocional”, diu Casanovas. Segons apunta, el color blau està molt associat a la part mental, cosa que podria mostrar una persona molt analítica, una mica massa crítica o exigent. “Si al dibuix hi ha sensació d’harmonia, ens pot parlar d’una característica bona de l’infant, però si el blau està utilitzat en guixots molt intensos o amb altres indicadors de malestar, ens podria dir que la seva part mental s’està desbordant i que necessita estar una mica més controlada”.

D'altra banda, la utilització excessiva del color negre, tal com assenyala Núria Casanovas, està relacionada amb les pors més inconscients. “Sempre són hipòtesis que haurien d’estar contrastades amb altres informacions o amb el feedback que ens doni el nen, però un color negre pot denotar por. Per tant, podem associar el dibuix amb el símbol que ha pintat amb un color en concret”. Però els colors no són els únics indicadors d’emocions, també cal analitzar les formes geomètriques i les posicions del dibuix sobre el paper. Segons Casanovas, això parla de l’ajustament de les coses més inconscients. La posició del dibuix en el full transmet informació sobre si els infants es refereixen a coses del passat (correspondria a la part esquerra del full), del moment actual (part central) o del futur (a la dreta). “També cal dir que, de vegades, ens capfiquem molt i busquem en els dibuixos allò que no funciona. Cal que anem a buscar també el contrari. En un dibuix hi podem trobar moltes qualitats i emocions positives”, observa.

Cargando
No hay anuncios

Saber dibuixar

Per contradictori que pugui semblar, els experts asseguren que no cal saber dibuixar per transmetre emocions a través dels gargots que fem en un full. En tot cas, explica Casanovas, hi ha alguns elements que no es poden donar per significatius si els dibuixa un nen menor de cinc anys, ja que molts encara no dibuixen detalls o bones proporcions. A partir dels cinc anys, independentment de la seva capacitat de dibuixar, però, parlarà de les seves emocions. “Si un nen petit de menys de cinc anys no dibuixa orelles, pot no significar res, senzillament perquè encara no ha caigut en dibuixar detalls i, per això, les orelles no apareixen als seus dibuixos. En canvi, si té més de cinc anys, podria ser l’expressió d’un malestar emocional, que en aquest cas concret sol estar associat a la capacitat d’acceptar crítiques externes”.

Cargando
No hay anuncios

No obstant això, i malgrat totes aquestes consideracions, els experts assenyalen que per avaluar psicològicament un infant a través dels seus dibuixos cal un context concret. No es pot analitzar un dibuix que ha fet quan la seva mare estava al davant, perquè potser l’ha fet perquè sigui del seu grat, o quan acaba de barallar-se amb el seu germà, ja que el dibuix pot estar carregat de ràbia que necessita descarregar. “Si volem explorar la personalitat o un malestar significatiu, cal fer-ho amb un professional més específic d’acompanyament emocional”, diu Casanovas.