Suplements28/01/2022

Les vocacions científiques, des de ben petites

Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques encara frenen l’accés de les noies a aquests estudis

Al llarg de la història de l'últim segle, centenars de dones científiques han caigut al pou de l’oblit i el silenci, tot i les importants aportacions al món de la recerca, la ciència i la tecnologia que han impulsat. La medalla del reconeixement social i el prestigi ha recaigut, majoritàriament, en els homes. Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques frenen l’accés, encara avui en dia, de les noies als estudis anomenats STEM (de les seves sigles en anglès: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La societat i l’educació tenen, per tant, un gran repte a les seves mans per revertir la situació. La conclusió principal de tots els experts consultats coincideix: les vocacions científiques s’han de despertar des de ben petites, especialment al voltant dels 10 anys, quan l'autoconstrucció personal i la visió del món ja són sòlides. 

Les dades parlen per si soles. Només el 28% dels investigadors del món i el 35% dels estudiants de carreres STEM són dones. La mitjana europea de dones investigadores està en el 33% i la proporció de doctores en àmbits STEM a la UE és del 37,1%. A Catalunya, únicament el 20% dels catedràtics i el 21% dels càrrecs directius de centres CERCA són dones. 

Cargando
No hay anuncios

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que fomenta les vocacions cientificotècniques de la joventut, i especialment entre les noies, vol fer evident una realitat que encara avui és palpable: “Des de petites les nenes s’autodescarten per ser matemàtiques, físiques o enginyeres, una limitació que es preveu que s’anirà accentuant per temes de conciliació, quan es facin grans”. Per a l'11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, l’entitat ha organitzat les xerrades #100tífiques, en modalitat virtual i presencial, en diferents centres educatius perquè l’alumnat conegui, de prop, el dia a dia de les científiques. L’any passat van comptar amb la col·laboració de la Universitat de Vic i amb la participació de més de 450 científiques. Segons la directora del departament de biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC, Malu Calle, encara seguim transmetent els mateixos rols de gènere de generació en generació, “tot i que hem avançat molt i hi ha moltes iniciatives per reforçar l’empoderament de la dona”. “Ho veig sovint a les classes a la universitat, en què intervenen més els nois que les noies –exposa–. Segurament tenen por de fer alguna pregunta absurda i quedar malament o, al contrari, tenen por a destacar massa i quedar com a empollones. Aquest patró també es repeteix als congressos científics”, lamenta. “Cal potenciar la seguretat en les nenes des de ben petites. I no educar-les per agradar i a ells per triomfar”, proposa Calle. 

Àlex Rocas, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, conegut com el col·legi professional dels docents, considera clau la coeducació per lluitar contra els estereotips i els prejudicis de gènere, a l’hora de despertar les vocacions científiques. “Una condició necessària, no suficient, és que l’alumnat se senti atret per les disciplines escolars científiques, amb professors especialitzats i motivats, i que hi hagi vivències experiencials, sobretot, dels 10 als 14 anys, quan es formen les primeres vocacions". És l’etapa, diu, en què l’alumnat s’està autoconeixent –construint la seva personalitat– i comença a tenir clar el seu lloc al món. “És fonamental transmetre la idea que són capaços i podran estudiar allò que els agrada, trencant prejudicis, tant les STEM en les noies com l’educació infantil o les ciències de la salut per als nois, en què també hi ha un biaix de gènere”. En aquest sentit, el degà afirma que “cal superar la percepció estesa de la ciència com a dura i descoratjadora i evitar experiències negatives entre l’alumnat, que actuaran de barreres en el futur”. “La motivació s’ha d’acompanyar d’un nivell de formació del professorat profund tant en coneixement com en didàctica”, puntualitza. 

Cargando
No hay anuncios
Una recerca de la UOC analitza “el sexisme acadèmic” al batxillerat a l’Estat

“En els casos en què les famílies tenen una visió molt sexista de l'educació i de la vida encara poden tenir més pes les opinions de les famílies sobre les competències acadèmiques i d'una altra índole que se suposa que seria ideal que els nois i les noies tinguessin”. És una de les conclusions de Milagros Sáinz, investigadora principal del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En una recerca publicada a la Revista de Psicología Social, la investigadora, juntament amb José Luis Martínez i Julio Meneses, també de la UOC, han analitzat les diferències en funció del gènere en les respostes dels estudiants de secundària davant d'una “situació de sexisme acadèmic”. Els investigadors apunten que aquests casos es donen "sobretot en les noies, que s'enfronten a més actituds sexistes que els nois en relació amb la seva competència en ciències, tecnologia i matemàtiques (STEM)”. Segons l'estudi, les alumnes amb pares que tenien un nivell acadèmic intermedi o alt mostraven més predisposició a enfrontar-se a les situacions sexistes. “És curiós observar com els nois reaccionen a les situacions de sexisme acadèmic evitant-les, i no com les noies, que les afronten o busquen ajuda de persones amb més autoritat com ara professors o famílies quan pensen en aquest tipus de situacions”, compara l'experta. La recerca es va dur a terme en 954 estudiants que cursaven primer any de batxillerat en deu centres escolars de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. 

Informàtica, amb sortida laboral

Des de l’Institut Tecnològic de Barcelona, la coordinadora pedagògica, Montse Madridejos, té clar que “encara cal despertar les vocacions tecnològiques entre les noies i que tinguin referents pròxims i tangibles”; una bona manera de combatre aquests estereotips de gènere, en ocasions en l’àmbit familiar, opina. El centre ofereix, entre altres estudis, el cicle de formació professional mitjà i superior d’informàtica. “Per cada classe amb 30 nois, tenim 3 noies, un 10%; una incidència molt baixa. Això sí, són unes alumnes molt motivades”. Madridejos, enginyera informàtica amb 25 anys de trajectòria laboral, recorda que a la facultat, en la seva època, les dones eren minoria i hi havia sexisme. “Però com jo tenia molt clar el que volia fer, no m’afectava. Ara, hi ha noies que els impacta estar sempre envoltades de tants nois i certs comentaris. És cert que hem avançat força, però encara hi ha molta feina a fer i posar-nos més les ulleres liles i tenir una mirada més crítica”, proposa. Madridejos destaca que estudis tecnològics com la FP d’informàtica són una porta directa al mercat laboral. “Totes les empreses necessiten programació, és essencial arreu. Surten ben preparats i se’ls rifen. A més, cobren un bon sou”, destaca, amb orgull. 

Cargando
No hay anuncios

Lligat amb el món laboral, Rocas considera que “cal posar en valor totes les competències i habilitats que aporten les disciplines cientificotecnològiques com el treball en equip, la investigació, l’assaig-error, el treball de camp, comprovar les dades, la cooperació, la comunicació... A l’hora de buscar feina o ja treballant els seran molt útils i els aportaran una mirada més àmplia”, conclou. 

Falta de consciència

“La nostra societat tendeix a menysvalorar les competències de les dones en les assignatures i els àmbits molt prestigiosos i valorats socialment com ara la ciència i la tecnologia”, afirma Milagros Sáinz, investigadora principal del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Els nois, però, estan acostumats que es valorin les seves competències per sobre de les de les noies, la qual cosa també és sexisme però positiu cap a ells”, puntualitza. Segons la investigadora, aquest tipus de sexisme no vol dir que tots els nois tinguin altes competències en aquests àmbits; ells també es frustren i en pateixen les conseqüències negatives perquè molts “no responen a aquest ideal de masculinitat”. L'estudi també revela que, de vegades, l’alumnat no és conscient d'estar presenciant o vivint en primera persona aquesta situació discriminatòria. “Les noies, en moltes ocasions, són objecte de sexisme acadèmic que posa en dubte les seves competències tecnològiques i perceben que això es deu al fet que no tenen aquest potencial individualment i que, per tant, no el poden desenvolupar”, subratlla Sáinz. “No són conscients que es tracta d'una creença estereotipada que s'atribueix, en general, a totes les dones pel fet de ser dones”, lamenta. En el cas dels nois passa al revés: les seves decisions i conductes també estan fortament condicionades a expectatives socials i culturals relacionades amb la masculinitat. Per evitar aquests desequilibris, l'experta destaca la importància de formar nois i noies en la coeducació.