Reportatge
Suplements28/08/2023

Viticultors del Montsant i el Priorat m’expliquen com va la collita

Conclusions: aquest any el raïm és bo, però tindrem menys vi i probablement més car

FalsetCom va la verema d’aquest any tan tòrrid? ¿Ha començat abans d’hora? ¿Està bé el raïm? ¿La sequera afecta els grans vins del Priorat i del Montsant? Com serà aquesta collita? Escric aquestes ratlles acabada de tornar de Falset, des d’on he visitat els amics, per saber com estan, de manera que no sé si, a hores d’ara, quan vostès (em) llegeixin, i perdonin el possessiu, ja ha caigut la pluja promesa.

Primer vaig a veure la Sílvia Puig, del celler En Números Vermells, a Gratallops. M’agrada visitar-la, perquè a les botes, per inspirar-se, els posa noms “d’artistes”. Ens rep amb la pipeta a la mà, amb els seus pantalons curts, i ens diu que ens deixarà tastar “dues garnatxes peludes, molt diferents, i molt fines totes dues”. L’una és d’una vinya molt vella. L’altra, d’una que no tant. Són a banda i banda del camí. I tot tastant, ens diu que la seva situació és com un mirall de tota la zona. “Jo tinc vinya pròpia a Poboleda, tinc raïms des del sud fins al nord, des del Molar, Bellmunt... Les zones de baix estan realment cascades. Tens vinyes que han brotat molt poquet, hi ha molt poc raïmet i el raïmet és molt petit. Llavors són vinyes que no sé si maduraran gaire bé. Això pel que fa a les bandes de baix. Pel que fa a les bandes de Poboleda? Són bandes més fresques. I allà vam tenir una pluja de més, van caure vint litres més al juliol, em penso, i s’ha notat l’hòstia, allò. Estan bé. Es collirà una mica abans, hi ha menys producció. No per culpa d’ara, és que quan al maig no ha plogut no han fet gaire raïm, i moltes han perdut el raïm abans que es fes, saps, la flor? Hi haurà menys raïm? Jo què sé, potser serà un quinze per cent menys, tampoc serà un desastre. Però aquí a Gratallops és diferent... Estic esgarrifada. Quaranta per cent menys, sí. A més, veus vinyes patint. Al Penedès, la Irene Alemany (dels Alemany i Corrió) em deia que d’algunes vinyes no en colliria res. Els granets són minúsculs. Ara! Poboleda està de puta mare. I Porrera també. Entenc que a Porrera tenen la terra més bona".

Cargando
No hay anuncios

En menys de cinc quilòmetres

Doncs me’n vaig a Porrera, a veure l’Albert Costa, enòleg de Vall Llach, un celler que admiro molt. Anem a dinar a la cooperativa del poble, i ens deixa tastar un blanc que acaben de fer, no se’l perdin, i que no coneixíem: Horta-Colomer, Vi de Paratge. “Tot va uns deu dies abans que l’any passat, estem fent controls de maduració”, diu. L’any passat va ser...? "A mitjans d’octubre. Una part, abans. Les vinyes velles aguanten més, tenen les arrels més avall. També és veritat que ha canviat molt la manera de fer els vins... Ara demanem més acidesa, més frescor... I déu-n'hi-do els litres que han caigut al Mas de la Rosa. Tenim dues estacions meteorològiques. Una al Mas de la Rosa i l’altra a la Sentius”.

Cargando
No hay anuncios

El Mas de la Rosa és la vinya d’on surt el vi més emblemàtic del celler i, tot dinant, ens obrirà una ampolla de la primera anyada, quan encara no es deia així. La Sentius és un cim que, diuen, diuen, que es diu així perquè quan sonaven les campanes per cridar a missa, un vailet des de dalt cridava: “Les sentiu?"

“Amb les dues estacions podem controlar el que està passant a cada vinya. Per entendre bé el raïm. I les aigües del mes de juny han sigut claus per tenir el raïm que tinguem. De Porrera riu avall ha sigut una altra història, de Porrera riu amunt ens ha plogut molt més. I això m’ho deia, ahir, un pagès: segons on els granets som com perdigons... Perquè allà no ha plogut. I estem parlant d’una distància de menys de cinc quilòmetres".

Cargando
No hay anuncios

Me’n vaig a veure, doncs, la Sara Pérez a Mas Martinet: “Veiem primer Mas Martinet i dinem a Venus –em proposa–, que a dins del celler s’hi està fresc”. I resulta que a Venus hi ha tots els stagiers que són amb ells fent la verema. Estudiants de viticultura de Xile (allà, esclar, la verema és al febrer) i d’arreu del món, que venen a aprendre’n. La Sara porta pa, i tot de vins tapats per jugar mentre dinem. M’explica la situació.

Cargando
No hay anuncios

"Aquí cau foc"

“Aquest any parlàvem amb amics de Jumilla, de Llevant i tothom patint. I llavors, el maig i el juny els n’han caigut 200! Dos-cents litres, a Madrid. I nosaltres, zero, zero... i calor, i calor. I al final... Porrera, Poboleda, cent litres, noranta... I Gratallops, zero, zero... Era dir: «Què hem fet?» Perquè ja has vist que aquí cau foc, eh? Aquesta nit hem sortit a les cinc a veremar amb frontals”.

Cargando
No hay anuncios

En René, el seu company de projecte i també de vida, fa que sí amb el cap. “Hi ha zones on ha plogut molt més, comparat amb Ulldemolins i Porrera, i no han començat a veremar. Hi ha zones on només han caigut vint litres i molt bé”. I la Sara, mentre serveix vi, fa: “Aquest any ha plogut com ha pedregat. Normalment, plou més genèric i aquest any superlocalitzat. Com si pedregués”. En René posa exemples: “En un lloc, cinquanta, al costat, res. A La Figuera, per exemple, hi ha una part del poble on ha plogut, que està de puta mare, i a la part del darrere del poble no ha plogut gens”.

I la Sara conclou: “Després del 2020, que va ser la superpluja, que vam tenir míldiu, aquesta és la segona pitjor anyada”. Però llavors somriu i tothom a la taula es queda en silenci, perquè se li transforma la cara: “Però el raïm és bo! Després el tasteu! Vibra!!! És tens!!!"

Aquesta és la conclusió d’aquest any duríssim per a tots els meus amics admirats. Que el raïm és bo, que potser tindrem menys vi, i més car, que haurem patit més, però a les ampolles, també, com cada vegada, hi haurà el record del que va ser aquell any.