Trepitjar fulles a la tardor, el millor remei contra l'estrès

BarcelonaTrepitjar les fulles que cauen dels arbres a la tardor és un entreteniment que ens pot resultar irresistible. Al bosc, deambulem estratègicament per aquelles parts del camí més atapeïdes de fulles. A la ciutat, som capaços fins i tot de canviar de vorera per sentir el crec-crec sota els peus. Aquest delit no és exclusiu de la canalla. Els infants acostumen a no tallar-se a l'hora de jugar amb les fulles i molts adults farien el mateix, a menys que es reprimeixin per no embrutar-se –això desitjarien que fessin també les criatures– o per vergonya del què diran si els veuen xalar com quan eren petits. Però com és que ens agrada tant trepitjar fulles? Ens produeix plaer i benestar, de manera que és millor no estar-se de fer-ho.

L'arribada de la tardor és un temps de canvis. N'hi ha d'immutables any rere any, com l'escurçament del dia. D'altres es fan pregar cada cop més, com la baixada de les temperatures i les pluges, però n'hi ha un d'indissociable de la tardor: la caiguda de les fulles dels arbres. Malgrat que preferim una època o altra de l'any, aquests canvis ens criden l'atenció. "Veure fulles a terra és un estímul nou i ens atrau", subratlla la psicòloga Núria Casanovas, que està especialitzada en infància i meteorosensibilitat, i que també és vicepresidenta de la Junta d'Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Llevat que ens costi adaptar-nos als canvis, ens produeixen plaer. I, si bé ara a l'estiu ja cauen fulles per la combinació de la sequera i l'excés de calor, trepitjar-les és un ritual tardorenc. Així com els gelats fan estiu; a l'estiu, ni anar amb xancletes ni el verd dels arbres conviden a trepitjar fulles.

El que fa que ens vinguin ganes és la frescor, la baixada de temperatures i els colors dels arbres. A la tardor, una paleta que pot anar del groc als ataronjats, els rojos i els marrons ens dona "sensació de caliu", afirma Casanovas. També la podem experimentar amb el cos. "Quan t'estires sobre les fulles, si n'hi ha moltes, tens la sensació de tou", recalca, i justament un dels principals beneficis sorgeix d'interaccionar-hi. Voler trepitjar-les, trencar-les... respon a "una necessitat molt biològica" de destrucció, detalla Casanovas, i ens proporciona "la sensació de control". El crec-crec fa que atendre aquesta necessitat encara tingui més poder (penseu en què se sent a l'estripar un full de paper i llençar-lo).

En moltes escoles es fan activitats per respondre a la necessitat de destrucció i control. Poden ser amb fulles o amb altres elements, com ara plastilina. La finalitat és contrarestar la tendència a haver ofert a la canalla massa joguines de plàstic o que s'hagin acostumat a les pantalles, elements que no es presten a trencar-los (o val més no fer-ho). "Com a adults tendim a dir als nens que no aixequis les fulles, "Deixa-ho així...", però és més important que el nen pugui respondre a una necessitat innata", defensa Casanovas, i considera que ningú hauria d'estar-se de trepitjar fulles: "Incentivaria tothom a fer-ho i a observar com ens afecta interiorment". Pot ser plaer, calma, equilibri interior, sensació de control i fins i tot una mica d'alegria.

Hi ha qui no es vol embrutar i, de vegades, és perquè es tendeix cap a l'autoexigència. Casanovas els diria: "Feu-ho igualment i després us espolseu les sabates". En cas que ens aturi de fer-ho la vergonya, val més deixar-la de banda, perquè "la gent pot pensar el que vulgui, però internament saben que és plaent". Així que, com quan veiem algú pintant un quadre ens relaxem, veure algú trepitjant fulles també ens desperta plaer, de manera que ser nosaltres qui les trepitgem "també és una manera de regalar benestar als altres", assegura Casanovas.

Prova de trepitjar-les descalç

En el fons, no deixa de ser un vessant més dels beneficis d'estar en contacte amb la natura. "Tot el que és interacció amb elements naturals forma part de la nostra història i ens ha permès construir-nos, estimar el cos i estimular la part sensorial. Reprendre tot això és molt valuós", sosté Casanovas. Podem interaccionar amb les fulles tant a la ciutat com al bosc, però el bosc es presta a fer un pas més. L'educador ambiental Lluís Pagespetit, que també és pedagog de la xarxa d'experts del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, recorda que el tacte el tenim a tot el cos, també als peus, i trepitjar fulles descalços ens pot ser plaent com quan caminem per la sorra a la platja o sobre l'herba.

Descalçar-se ens fa connectar millor amb la terra. Pagespetit suggereix fer-ho a les sortides de l'equipament d'educació ambiental Santa Marta de Viladrau, a tocar del Montseny, i on participen alumnes que van des dels d'infantil als universitaris. "Al principi poden ser una mica reticents a treure's les sabates", admet, però és un exercici que obre els sentits i que fa centrar molt l'atenció, perquè "sota les fulles no saps mai què hi haurà" –almenys milions de microorganismes– i motiva a trepitjar suaument. Pagespetit també ho posa en pràctica a les sortides ambientals La natura amb els cinc sentits, que organitza la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova a Barcelona ciutat, en les quals participen adults. En un àmbit tan urbà sempre pot fer més recança per si hi ha algun vidre o una tifa de gos, però invita a provar-ho a la zona de la Font Moguera de Torre Baró, un dels extrems de Collserola. "Hi ha la llibertat de no fer-ho", afirma, si bé "és una experimentació que ajuda gratament a equilibrar-te i a estar més tranquil".

Ajuda a abaixar el ritme

El coordinador de l'associació Sèlvans –enfocada a conservar el patrimoni forestal– i enginyer de forests de la Càtedra del Bosc de la UdG, Jaume Hidalgo, reivindica la funció terapèutica dels boscos. "Hi ha raons de tota mena favorables al contacte psicològic i fisiològic amb els boscos, i segur que trepitjar el bosc descalç té aquests efectes positius", assegura. "Quan hi ha les condicions per fer-ho descalç en els banys de bosc [que organitza Sèlvans en boscos seleccionats per la seva bona preservació], és un recurs, i precisament quan hi ha fulles: potser a la tardor, quan estan humitejades, tens la sensació com d'un coixí; i a l'hivern, quan estan seques, tens una sensació sonora".

La biòloga Sílvia Gili, que dirigeix el postgrau de boscos i salut vinculat a la UdG, té l'experiència d'aquestes sortides i destaca que tocar les fulles, trencar-les, notar-ne la textura i el crec-crec fa que ens concentrem. També ho fa, ara a la tardor, el fet de donar valor als canvis i al que es té en cada moment, mentre que els colors de la natura ens proporcionen tranquil·litat. A més, caminar descalç sobre les fulles "fa que vagis al teu ritme", ni ràpid ni lent, perquè has de veure per on trepitges. Ha constatat que "hi ha gent a qui li fa vergonya descalçar-se, mentre que per a altres és tot un descobriment i és com tornar a ser petits", fins al punt que ho acaben incorporant com una pràctica més.