'Trast', el crit més coratjós de Biel Mesquida

Amb Trast, acabat de sortir del forn de la factoria LaBreu Edicions en un vintè aniversari que està assolint un munt de reconeixements, Biel Mesquida signa un dels llibres més pletòrics i necessaris de la seva trajectòria, una obra poètica que arriba en el moment just: després del merescudíssim reconeixement del premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però també en un període sociològic i polític de grans turbulències mundials, amb un nefast retorn a tendències d’ultradreta que ens haurien de preocupar molt més. Trast és un manifest, una abrandada proposta textual que ens rebenta a la cara per recordar-nos que la veu d’aquest creador pancatalà és fonamental car fa fonament i, a més a més, es troba en plena combustió catalitzadora, en furibund carnatge. Aquest nou volum fet de versos exaltats és una explosió de ràbia lúcida i d’energia reivindicativa que no concedeix treva: un poema llarg i torrencial fragmentat en vuit cants que sorgeix d’una urgència gairebé física i que es desplega ben igual que una font ufana que no deixa de rajar fidel a l’impuls propulsador. Aquí la cruel bellesa no és evasió sinó lloc sagrat des d’on s’alcen exigències de radical justícia que es diuen amb tots els noms i totes les cicatrius, tant les del cos com les de l’esperit. Biel Mesquida estableix un diàleg tens i vibrant amb els desajustos de la Història. La consciència perceptiva, sempre afinadíssima, es veu travessada per les injustícies que sagnen, tant les heretades com les d’ara, com si la guerra (in)civil del 36 no s’hagués tancat del tot. Trast és, en aquest sentit, una polifonia de rebel·lia però també de revelació: el títol mateix condensa una diagnosi devastadora del present, d’un paisatge illenc convertit en residu, d’un temps massacrat en què el territori, el llenguatge i el costum semblen dissoldre’s sota el pes de perversions materials i simbòliques. I, tanmateix, lluny de qualsevol temptació apocalíptica, la poesia de Mesquida no es resigna, s’atreveix a continuar irradiant potències lingüístiques que reactiven sensibilitats i sacsegen memòries fins a fer-les de nou incisives, crítiques, vives. Hi ha en aquest volum quintaessencial una densitat temerària, una personalitat definida que es nega a clausurar-se tot escorxant-se de pinte en ample: cada vers està escrit al límit, amb una intensitat que convida a llegir amb tots els forats oberts. En diàleg amb peces majors de la seva obra talment el poema 'Sgt. Pepper Wants You: Auca', el mosaic que és Trast reprèn i multiplica la capacitat de fer confluir èpica i barbàrie, cultura i experiència, collage i càntic en un flux que és alhora tradició i postmodernitat. El resultat és un artefacte extraordinari que cavalca entre segles i registres, i que confirma Biel Mesquida com un creador imprescindible: un escriptor que escriu i que transforma la llengua en una força capaç de resistir, denunciar i somniar.