Una tossuderia morbosa i preciosa
Lleonard Muntaner, Editor acaba de treure a la llum el nou i magnífic dietari del metòdic Lluís Maicas: Pluges d’altres núvols. Sincerament, em sorprèn que un escriptor tan singular no sigui més celebrat. Raó té Llorenç Capellà quan al pròleg que acompanya el volum apunta que algunes de les millors idees del prolífic autor d’Inca freguen la genialitat. Jo m’atrevesc a proclamar que no hi ha llibre de Maicas que no estigui tocat per l’agosarament del trapezista, per les conclusions d’un ver investigador poètic i per l’espurna del geni, entre d'altres.
Amb Pluges d’altres núvols Lluís Maicas torna a confirmar no només la seva versatilitat sinó també la infinita capacitat d’un gènere obert i total com és el del diari: una forma d’escriptura acorada en la força d’un assagisme en marxa que s’abeura de la vida però també de la imaginació, de la reflexió, de l’anècdota, de la troballa i de la creació pura perquè sí, perquè ve de gust, perquè ajuda a organitzar el fonament de l’existir. Com ja és marca de la casa, Maicas s’enfronta a la crueltat de la pàgina en blanc amb pensaments i ocurrències, bromes i conyes, paradoxes i poemes que toquen mil i un temes, des de la descripció dels símptomes d’una malaltia esporàdica, fins a la presència constant i amenaçadora de la mort, tot passant per l’amor i la fosca alquímia dels forats negres de l’espai exterior. Tant una passejada pels carrers com una anada al supermercat a la recerca de queviures poden menar a la revelació, que també es fa present en una bona taula per dinar, o bé en la presentació d’una antologia de poetes joves a la Fundació ACA. Com bé demostra Lluís Maicas, el dia a dia pot ser una autèntica aventura, una odissea sovint penetrada per subtils invasions estranyes que contenen la clau per desocultar descobertes inhòspites. I no s’equivoca quan assegura que en perill es troba el darrer racó de llibertat, el racó de pensar, possiblement un dels darrers bastions de rebel·lia que ens queden. És indubtable que els dietaris de Maicas són i seran d’absoluta referència, ja que constitueixen radiografies de la realitat social i cultural de Mallorca, però també són autoretrats d’una personalitat fascinant marcada per la llibertat i la tossuderia de no caure en la vagància.
L’escriptura de Maicas no és la veritat, és la seva veritat, una autenticitat que cerca la bellesa de l’expressió i la brillantor de la idea genuïna, original, i alhora defuig l’adotzenament, la submissió i la mediocritat. 'Pluges d’altres núvols', ben igual que la resta dels títols de Lluís Maicas, és un antídot contra la misèria mental que ens assetja amb ferotgia en aquests temps convulsos que necessiten, amb caràcter d’urgència, plomes esmolades i il·luminadores com la de Maicas.