Relació de parella
Suplements19/09/2023

El sexe de les mares

El cansament, la càrrega mental, el rol que adopta la parella o el sexe únicament coitocentrista impacten en el desig sexual de moltes dones

BarcelonaL'Aina fa sis mesos que ha sigut mare de la seva segona filla i assegura que els fills han marcat "un abans i un després" en la vida sexual en parella. "Per molts factors. I un és la rancúnia cap a la parella per la desigualtat en la criança, ja que un va més sobrecarregat i arrossega més càrrega mental que l'altre. I això, sumat a les discussions, el cansament, la falta de son i la falta de ganes, fa que quan tinc una estona lliure el sexe no sigui la meva prioritat. El cos em demana evadir-me, silenci, estar amb mi mateixa... I el sexe requereix un esforç i fer coses per l'altre, i les necessitats d'ell i les meves són diferents. Però trobo a faltar tenir-ne ganes, no sé si millorarà, però ara mateix la situació és aquesta", reconeix l'Aina.

La de l'Aina no és una situació aïllada. És, de fet, la consulta més repetida de qualsevol psicòloga experta en sexualitat: "És que no en tinc ganes". "Normalment, venen elles soles a la consulta perquè hi ha la visió que el problema és d'ella i que ho ha de treballar ella", indica la sexòloga Elena Crespi. I el primer que cal fer, afegeix la també sexòloga Sonia Encinas, és deconstruir la creença que "tenir menys desig és tenir un problema; tenir-ne menys ganes no és pitjor que tenir-ne més", sosté. A més, afegeix l’experta, quan comences a gratar, "veus que qui està insatisfet és, en realitat, ell". Encinas es dedica, tant a la consulta com a través del seu compte d'Instagram, a deconstruir la mirada patriarcal sobre la sexualitat i a desmuntar moltes falses creences sobre els ritmes sexuals. Les dues sexòlogues han fet de la sexualitat i la maternitat el seu camp d’estudi perquè consideren que és un enfocament necessari poc treballat.

Repassem algunes qüestions que influeixen en el desig sexual.

1.

La càrrega física

La maternitat suposa un canvi físic i psicològic i també a nivell sexual: "És una etapa transformadora". Hi ha qüestions biològiques que expliquen la disminució del desig. Durant el postpart immediat se segrega prolactina, l’hormona de la lactància, i hi pot haver una disminució de la libido. "El cos es blinda disminuint la part innata del desig perquè no hi hagi risc que quan estàs criant una criatura en vingui una altra", explica Elena Crespi. Però aquesta no és, ni de bon tros, l'única justificació.

Cargando
No hay anuncios

"El desig és multifactorial: és una qüestió sociològica, mental, fisiològica, espiritual... que travessa totes les nostres esferes", indica Sonia Encinas. I l’hormonal és només un factor. "Són igual d’importants el cansament, la falta de son, la revolució emocional que vivim, les seqüeles físiques de l'embaràs o el part, el reajustament del vincle de parella o el rol que ocupa la parella en la criança", opina la també autora de Feminidad salvaje i Sexo afectivo. De fet, ella diu que no deixa de sorprendre’s que arribin tantes parelles consultant per la seva vida sexual. "Amb tot el que passa en aquesta etapa de 0 a 3 anys, ¿en quin moment el sexe s’ha convertit en una prioritat?", es pregunta. I ella mateixa respon: "Perquè pensem que el sexe defineix la nostra relació de parella". "Ells viuen amb malestar sentir-se no vistos o no desitjats, i ho viuen així erròniament, i elles senten que estan descuidant les seves funcions i temen que es trenqui la parella", afegeix.

A vegades també se’ns oblida, opina la psicòloga perinatal Paola Roig, que l’embaràs, el part i la lactància "formen part de la vida sexual de les dones i hi tenen un impacte", però relacionem sexualitat només amb el coit. "En el postpart tota l’energia amorosa i la libido està posada en el nadó, i cada cop que donem el pit, l’olorem, l’acariciem o fem pell amb pell, segreguem l’hormona de l’oxitocina", diu.

2.

El rol de la parella

La càrrega física del postpart recau, majoritàriament, en les dones i "va en contra del desig sexual", però és temporal i passa. El problema ve quan el cansament i la falta de temps s’allarga. Gestionar visites mèdiques, excursions, pensar i fer la compra, planificar àpats, comprar regals d’aniversari, planificar vacances, saber quan toca extraescolars i quan reunió amb el tutor o quan cal comprar sabates noves o tenir net el xandall són tasques que, sovint, en el cas d’una parella heterosexual, recauen en les dones. "Vivim en un sistema patriarcal que sobrecarrega les dones i en dèficit d’energia no hi ha espai per a la libido ni per al desig", argumenta Encinas. Per a Paola Roig, que no tinguem energia disponible per tenir relacions sexuals no vol dir que no tinguem desig. "Potser no tenim ganes de tenir relacions sexuals, però sí que tenim desig per la nostra parella o per altres persones. El desig hi és però no l’energia de portar-ho a terme", opina.

"Si ella és qui s’encarrega de tot, ¿com vols que hi hagi espai per compartir la sexualitat amb una persona que no és corresponsable?", es pregunta Elena Crespi. "Maternar la nostra parella no és sexi. Si a sobre de dos fills estic pujant un tercer, en tindré poques ganes", afegeix Paola Roig. "La dificultat que ens trobem –diu Crespi– és que si la parella és un home li sembla que posar-se ara a cuidar altres esferes perquè la sexualitat flueixi més és una feinada: «¿Ara m’he de posar a rentar plats i ser corresponsable?»"

Cargando
No hay anuncios

L'escriptora i experta en criança respectuosa Míriam Tirado també explica que amb l'arribada dels fills es remouen tantes coses que sovint els dos adults de la parella "no són els mateixos". "És impossible ser-ho i s'ha de retrobar el camí cap a la intimitat i la sexualitat, que potser ha de viure alguns canvis". Està convençuda que la sexualitat pot ser "infinitament més plaent després de tenir fills perquè hi ha comunicació, perquè es troben nous camins i perquè hi ha hagut un creixement en parella". Però admet que no sempre és així i a algunes parelles els costa "retrobar-se i gaudir" i "tornen al que s'havia fet abans, però potser el que s'havia fet abans ara no ens serveix".

3.

Model coitocentrista

El model de sexualitat que ens han ensenyat i que ens han transmès, ja sigui a través de la pornografia o de les comèdies romàntiques, és androcèntric –posa en el centre l’experiència masculina–, és quantitatiu –es valora el sexe més per la quantitat que per la qualitat– i és coitocentrista –tot es valora a partir d'una única pràctica sexual, que és la penetració–. "I és important –destaca Sonia Encinas– començar a deconstruir tot això i ampliar la mirada del que és el sexe". Sexe oral, carícies, estimulació del clítoris, petons... no són preliminars, és sexe. Però aquest model, sosté Crespi, també és el que aprenen molts homes. "És un sexe basat en en els genitals i en la penetració, i quan tens criatures petites això potser és el que menys et ve de gust i vols un sexe més ampli i de més qualitat. I molts homes no hi entren", diu Crespi, que no creu que les dones tinguin menys desig de manera natural, sinó que hi ha hagut un aprenentatge "castrador" de la sexualitat que fa que no despertem tot el potencial que tenim i que va més enllà de la penetració. "Volem més qualitat i després ja pensarem en quantitat", assenyala l'autora de Sortir de mare.

Encinas, per la seva banda, assegura que el desig també és una qüestió social i a les dones ens han ensenyat a veure el sexe "com un lloc de perill i amb l'estigma afegit de la porca, mentre que els homes han après que el sexe –com l'esport– és un lloc per descarregar i desestressar-se".

Els vostres comentaris: El sexe després de tenir fills. Com ha canviat la vostra sexualitat?

"De moment no en tenim"

"Ha canviat a millor, ens hem retrobat i ara gaudim més"

"Ha desaparegut!

"Uf! No en tenim!"

"Sexe què? Dues nenes de 3 i 1 any. Ni un minut per a nosaltres dos"

"Poques ganes, poc temps. Fatal!"

"Després de parir i plantar-nos, al sexe, al no tenir un sentit reproductiu, durant un temps li vaig perdre l'interès"

"Ha canviat molt. Ara hem de buscar moments i més quan ja són adolescents i van a dormir tard"

Cargando
No hay anuncios
4.

"Comptador a zero"

A la consulta arriben moltes dones preocupades perquè no poden complaure la seva parella que expliquen que "s’obliguen" a tenir relacions sexuals "en contra dels seus desitjos reals", explica Crespi. Encinas admet que, si bé és un tema complex, això passa. "I passa perquè nosaltres hem entès el sexe com un espai que no ens pertany sinó que el fem per a l’altre i no acabo d’integrar que és una cosa que em pertany a mi i que decideixo jo quan i com compartir-lo amb la meva parella", argumenta. Ens han educat per ser "objectes" de desig i no "subjectes". Per fer el que a l’altre li agradi, "però no hem estat educades per fer el que m’agradi a mi". "La gran enganyifa és que si jo no li dono sexe se n’anirà amb una altra", afegeix Crespi.

"No li devem sexe a la nostra parella, podem dir-ho tranquil·lament", assenyala Paola Roig. Totes coincideixen que tenir sexe des de la culpa i l'obligació no és positiu ni per a la parella ni per a una mateixa i, a la llarga, pot tenir un efecte rebot.

Hem d’acabar amb el que Encinas anomena "comptador a zero", que té a veure amb aquesta mirada quantitativa sobre el sexe: "Portem temps sense fer-ho, llavors en tinc per poder fer check i relaxar-me i tornar a posar el comptador a zero. Fins que passen els dies i ho torno a viure amb estrès". Segons ella, si col·loquem el sexe al mateix nivell que qualsevol altre plaer, el viurem sense pressions.

Cargando
No hay anuncios
5.

Es pot allargar en el temps?

Es pot allargar més enllà del postpart immediat perquè els ritmes que portem són "antivida" i influeixen en la nostra sexualitat. No es pot deslligar. "Però estaríem perduts si penséssim que hem de canviar el sistema per gaudir de la nostra sexualitat", opina Encinas. Ella aconsella prioritzar la cura i el temps personal per, després, tenir "disponibilitat eròtica". "No saber-nos acompanyar marca més que el cansament", diu.

Míriam Tirado apunta que hem d'entendre que el desig sexual pot variar, tant per part de qui pareix com de la parella, i és natural, i "es resoldria fàcilment si en parléssim i entenguéssim que té una raó de ser". "Però això no passa perquè la sexualitat continua sent un tabú. En lloc de parlar-ne i buscar ajuda, ens ho prenem com una cosa personal –"Ja no t'agrado", "Ja no em desitges"...– i sovint crea malestar i en fem un gran problema", argumenta.

La criança pot ser un punt d’inflexió per a la nostra sexualitat, però si ho sabem acompanyar, ja que, si no, hi ha el risc que desgasti la parella. Pot ser "una oportunitat per transformar a millor la nostra vida sexual si li posem nom i ho vivim com una etapa puntual transitòria", sosté Encinas. Les expertes recomanen demanar ajuda professional i amb perspectiva de gènere per transformar saludablement aquesta etapa.

Consells per millorar la vida sexual

L'escriptora i experta en criança respectuosa Míriam Tirado enumera alguns consells per millorar la vida sexual després de l'arribada dels fills:

Cargando
No hay anuncios
  • Informar-se bé sobre què passa a nivell hormonal i emocional amb l'arribada d'un fill i entendre les etapes de la criança.
  • Posar-hi molt d'humor per treure ferro a la situació. Com més ens en riguem, més ens relaxarem. "Per poder tenir sexe i fluir amb la sexualitat i el moment que vivim, necessitem estar relaxats. Amb menys tensió és més fàcil que les trobades sexuals i íntimes es produeixin", diu Tirado.
  • Comunicar-se i parlar molt amb la parella i no prendre-s'ho com un atac personal.
  • Buscar ajuda professional si no ens en sortim, ens falta informació o veiem que ens ho emportem tot al terreny personal.