David Saavedra, exnazi: "Quan creus que la societat et menteix sobre l'Holocaust, desconfies de tota la resta"

BarcelonaDavid Saavedra (Pontevedra, 1981) va formar part del moviment nazi espanyol durant més de dues dècades. Encara està en procés per deixar enrere aquell món, que el va convèncer que l'Holocaust no va existir i que hi ha una Europa pura en perill d'extinció. Per posar llum a una de les experiències més fosques de la seva vida, Saavedra ha escrit Memorias de un exnazi (Sine Qua Non), on intenta entendre com va poder estar tants anys obcecat pel feixisme.

Ets reticent a anomenar el moviment com a extrema dreta. Per què?

— Dir-ne extrema dreta es queda massa curt per a aquests fenòmens i ho simplifica tot. Se li penja una etiqueta, es normalitza i es pren com una opció política més. No és una qüestió ideològica sinó psicològica. El funcionament d’una ment dins d’una secta s’assembla força al funcionament d’una ment que es troba dins d’aquests grups que jo anomeno bombolles. 

Un dels discursos que més proliferen dins del moviment és la defensa de l'home blanc i heterosexual com a víctima de la societat. Com es justifica aquesta idea?

— Jo mateix soc víctima d’aquest discurs fracassat i tendeixo a reproduir-lo. Quan s’entra en aquestes estructures de pensament s’és molt jove i vulnerable. S'utilitza una manera de raonar extremadament simple. I quan ens acostumem a pensar i percebre-ho tot d’una manera molt senzilla, sortir-ne és molt complicat. Pensem com nens de 15 anys i el sentiment de victimisme que tenim en l’adolescència l’arrosseguem al llarg de tota la nostra vida. Qualsevol discurs del moviment parteix del victimisme. Amb el tema de Ceuta, per exemple, ells veuen que Europa està sent violada per gent del sud despietada que ve aquí a imposar la seva forma de vida eminentment islàmica. És així per a tot: el feminisme és un moviment que busca discriminar els homes, els drets per als LGTBI busquen perseguir els heterosexuals. Tot es redueix al victimisme.

Per què és tan important per al moviment negar l'Holocaust?

— Per sostenir les idees has de negar la realitat actual. Des del principi es genera una realitat paral·lela. Es diu que a partir del 1945, quan els nazis perden la guerra, hi ha dues veritats: l'oficial, que els guanyadors de la Segona Guerra Mundial van imposar, i després la veritat oculta, que ve dins els llibres feixistes i nacionalsocialistes i que explica les coses des del punt de vista dels nazis que van perdre la guerra. Jo de petit no sabia res del règim nazi, no n’havia sentit a parlar mai a l’escola. I quan acceptes que la societat et menteix sobre aquest tema, desconfies de tota la resta. Al final totes les postures negacionistes van de costat: a Alemanya ja hem vist negacionistes del covid manifestant-se al costat de negacionistes de l’Holocaust. 

Quina relació s'estableix dins d'aquests grups amb la violència?

— Quan les forces de seguretat van assaltar la llibreria Europa ens vam indignar. Crèiem que ens atacaven perquè explicàvem la veritat. Avui penso que el fet de perseguir algú perquè ven llibres no és justificable en un estat democràtic i dona força a aquests grups. I si algú em preguntés si en qualsevol d’aquells llibres es fomentava l’odi o es cridava a exterminar minories, ho negaria taxativament. Amb 14 o 15 anys, quan els comences a llegir, ningú se sent atret per un discurs tan negatiu. Però aquestes formacions polítiques s’idealitzen en l’extrem, ens percebem com si nosaltres fóssim els salvadors, l'última línia de defensa d'Europa occidental, i els altres els dolents. La idea que els jueus cada vegada estan més a prop d’aconseguir els seus plans és recurrent. Mentre se t’inocula amor pel teu país, se’t porta a un carreró sense sortida on es diu que això que estimes tant està sent amenaçat. I quan se t’acaben totes les opcions l’única que queda és passar a les armes. És una disjuntiva per la qual han passat tots els nazis que han fet el salt a atemptar o assassinar gent.

Vox ha entrat al Parlament i al Congrés de Diputats. Com veus el panorama polític actual?

— Entenc que la gent que no ha conegut mai la bombolla nazi i els seus partits vegi Vox com una formació radical i extremista. Però si alguna cosa bona ha tingut Vox és que ha buidat tots els partits que sí que han estat nazis –com Alianza Nacional i Democracia Nacional– i els ha deixat pràcticament inactius. Tota la militància se n’ha anat massivament a les files de Vox. Quan Vox no existia es podia sostenir la idea que nosaltres érem l’últim reducte d'aquella ideologia. Però és que ara aquell discurs és al Parlament. Poso la televisió i sento coses molt semblants a les que dèiem a la seu d’Alianza Nacional. L’extrema dreta més dura, la pitjor de totes, s’ha desactivat a Espanya.

A Catalunya alguns partits van optar primer per ignorar Vox i després per atacar-lo. Quina és la millor estratègia per combatre l'extrema dreta?

— L’estratègia que s’ha seguit amb Vox ja es va fer a l’Alemanya amb el partit nazi de Hitler –tot i que com a formacions no tenen res a veure–. Se'ls va ignorar, després se'ls va atacar i al final van començar a analitzar el seu discurs perquè començaven a guanyar vots. Amb Vox ha passat el mateix. Primer deien que ja havia tocat sostre. Després van menysprear els seus votants, se’ls va insultar. L’esquerra i els partits democràtics ho estan fent malament des de fa dècades. No paren de tirar gasolina a Vox. Arribats a aquest punt ja no crec que es pugui parar. En tot cas es pot treballar de cara a les següents generacions, per intentar salvar tots els mobles que es puguin del futur. És fonamental fer una feina de prevenció, ensenyar als nens a pensar. Des que som nens no se’ns ensenya el poder que té un llibre. I no passa res per llegir un llibre d’una temàtica complicada, cal ensenyar el Mein Kampf a les escoles. Però si no hi ha res previ que serveixi de vacuna a aquests discursos, aquestes idees fan un mal terrorífic, perquè ja formen part de tu.