Teresa Ribera: Missatge a les grans elèctriques: "Les fanfarronades no són recomanables"

Teresa Ribera és vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Atén el diari ARA des de Tarragona, després de reunir-se amb el conseller Mascort i l'endemà de la convocatòria electoral a Catalunya.

Queda tocat el govern espanyol? 

— No crec que afecti el govern d’Espanya. Hem tirat endavant coses molt importants en aquesta legislatura, inclosa la proposta per generar un context per recuperar la convivència a Catalunya. L’avançament electoral català, a Madrid, no té per què tenir incidència.

Però de moment ha obligat a prorrogar pressupostos. Quin impacte tindrà això en l’agenda climàtica?

— El nucli central de la nostra agenda no es veurà afectat. El 2023 teníem una proposta d'inversió molt notable en els plans hidrològics i una dedicació rellevant de fons europeus. Ara hem de fer una feina de detall i veure si s’ha d’ajustar alguna cosa, però les línies mestres són compatibles.

Parlem d’energia: Catalunya és a la cua de les renovables. Què hem fet malament?

— Desconec per què durant tant de temps hi ha hagut una deixadesa d'aquesta agenda tan important. Catalunya representa una part molt important del consum energètic tant per població com per activitat industrial. I, tot i això, és de lluny on menys s'han desplegat les renovables. Pensar que pots comptar amb electricitat de futur i estabilitat de costos sense plantes ni cables és molt difícil. I també és difícil d'entendre per als altres, genera conflictes entre territoris. Però la meva percepció és que això està canviant. Entre altres coses perquè disposar d'una planta renovable és enormement beneficiós com a pol d'atracció per a la indústria i per a l'estabilitat de preus per als consumidors.

¿El problema és que ningú no vol embrutar el seu paisatge?

— És el clàssic missatge de “no al meu pati del darrere”. Hem de trobar un equilibri raonable entre la manera com satisfem les nostres necessitats, la manera com cuidem els nostres ecosistemes i la manera com generem efectes positius en matèria d'innovació, ocupació i indústria. Entenc que el paisatge té una forta càrrega emocional.

Un d'aquests projectes en marxa és el parc eòlic de Roses: tira endavant?

— De moment estem esperant les al·legacions del tràmit d'informació pública abans de convocar el concurs i aprovar-ne la regulació. Una de les alarmes més rellevants que hem tingut han estat les consultes transfrontereres des de França. L'impacte visual a banda i banda ha de ser equivalent perquè el recurs eòlic és generós, però no infinit. No tindria sentit que ens trobéssim amb una limitació de l'espai en aigües jurisdiccionals d'Espanya mentre que hi ha un desenvolupament en aigües jurisdiccionals franceses just al límit.

Les nuclears aporten el 20% de l'energia i se'n preveu l'apagada per al 2035. ¿Estem preparats perquè ho cobreixin tot les renovables?

— L'any passat més del 50% de l'electricitat que vam produir va ser d'origen renovable. Aquestes darreres setmanes hem vist xifres molt importants: s'ha arribat a fer servir el 85% i 90% d'energia renovable. No tinc cap mena de dubte que es podrà cobrir amb renovables.

Les renovables tenen el problema de l'emmagatzematge.

— Ja s'hi està treballant, i s'obren noves línies d'inversió i negoci que són interessants. Al preu de generar electricitat amb eòlica i solar que estem veient, és molt atractiu pensar a invertir en una planta d'emmagatzematge, en una planta de bateries que estigui disposada a vendre en el moment en què es requereixi.

Fins a quin punt són les grans energètiques les que marquen el ritme de la transició?

— Estan intentant adaptar-se als canvis que estan succeint, de vegades volent-los més i d'altres menys. Però el sector elèctric entén que si part dels usos finals de l'energia són electrificats amb fonts renovables, continuaran tenint un negoci fantàstic. Cada cop hi ha més actors diferents, i les grans cada cop representen menys en termes percentuals.

¿I tenen raó quan diuen que no poden invertir en renovables perquè han baixat els preus?

— A veure, un negoci on el preu és zero no és viable. Quan alerten d'aquest risc, tenen raó. Cal donar certa estabilitat, contractes a llarg termini, sigui bilaterals entre la indústria i els generadors d'electricitat o dins del sistema elèctric, que marquin un preu que es paga o que es descompta en funció del cost de cada moment. En l'àmbit de la regulació de com es configuren els preus de l'electricitat, les coses canvien molt ràpidament.

El govern va anunciar que es modificava l'impost de les energètiques per fer-lo permanent i vincular-lo a inversions. En quin punt està?

— Necessitem uns 30.000 milions d'euros a l'any invertits en la modernització del sistema energètic al nostre país. Això són molts diners i cal que hi hagi per part de les empreses la voluntat d’invertir. Però era una de les mesures que s’havia d’aprovar amb els pressupostos, cal veure ara si es pot fer. 

Hi ha hagut companyies que davant l'anunci d'aquest impost han amenaçat amb portar les inversions a l'estranger. ¿Ha sentit que feien xantatge al govern?

— Convé explicar-se en bon to i no de forma irada. Han dit coses força absurdes i amb tendència a qualificar allò que no agrada d'ideològic. Les grans empreses energètiques que han crescut de forma molt important en beneficis gràcies precisament als ciutadans i als consumidors espanyols, com a mínim haurien de sentir una certa vergonya quan se'ls planteja que part dels beneficis extraordinaris que en un determinat moment puguin obtenir siguin revertits a favor de les mesures d'acompanyament i alleujament dels consumidors espanyols. Les fanfarronades no són recomanables.

Fa quatre dies BlackRock va comprar GIP, principal accionista de Naturgy. O sigui que d'alguna manera el principal accionista d'una empresa com ara Naturgy és ara un americà. ¿Estan protegides les empreses estratègiques?

— Veurem moltes operacions corporatives i com a govern entenem que vivim en una economia de mercat, però també hem d'exercir les nostres responsabilitats per no trobar-nos a partir d'un moment determinat que sectors estratègics per al benestar de l'economia i de la societat espanyola han quedat desemparats i no tenim marge de maniobra per reaccionar. Vam aprovar durant la pandèmia, i l'hem mantingut, l'obligació de passar per una avaluació d'inversions de l'exterior en sectors estratègics i en aquests sectors estratègics s'hi inclouen energies.

I aquest control és suficient?

— Comptem amb aquesta eina que és molt potent, sí.

Parlem del BarMar, la canonada submarina entre Barcelona i Marsella que s'ha batejat com a corredor verd. Creu que se'n sortirà?

— Hem demanat a Enagás que ens proporcioni provisionalment un mapa de l'esquelet bàsic de tubs, de xarxes de transport d'hidrogen. I estan treballant amb altres operadors a França i Alemanya per definir el recorregut i distribuir costos d’inversió. Seguim el full de ruta, de vegades amb algun soroll de França, que vol connectar també hidrogen d’origen no renovable, nuclear, però jo diria que anem bé. 

La Comissió Europea està reculant en l’agenda climàtica i es preveu un auge de l’extrema dreta a les eleccions europees del juny. Fins a quin punt està en risc el pacte verd europeu?

— Quan es diu que l'agenda verda és responsable de totes les coses horribles que ens passen, no només estem dient una mentida, sinó que correm el risc de cometre un greu error. Perquè hi ha la temptació populista de dir “Frenem durant un temps”. Però si fem una pausa, ens trobarem que els problemes d’aquí uns anys seran més greus. I l’excusa no pot ser: "Com que era impopular, vaig decidir que parava". Cal explicar-ho bé. 

¿Explicar-ho als pagesos, per exemple?

— No crec que els pagesos no sàpiguen que algunes de les principals amenaces a què s'enfronten són precisament la insuficiència de la resposta en acció climàtica, com la sequera i la pèrdua de nutrients de la terra. La insuficient acció en polítiques verdes seria una amenaça molt seriosa sobretot per al petit agricultor, perquè la gran agroindústria troba com resoldre les coses o se'n va. Però els pagesos ens estan donant un missatge: "Necessito un acompanyament, necessito veure com encaixar les peces de manera que no resulti traumàtic per a mi". No és que hi hagi un qüestionament, és una resposta irritada.

Llavors s'està aplicant malament el Pacte Verd?

— No. Hi pot haver coses a millorar: nosaltres tenim baralles amb la Comissió Europea quan ens posen determinats objectius i després diuen que han fet malament el càlcul. Però el mantra que tot és culpa de l’agenda verda és irreal. I els que més patirien que no existís serien els petits productors. 

Va acordar amb el conseller Mascort l’enviament de vaixells d’aigua des de València. Quan començaran a venir?

— Al voltant de la primera setmana de juny hauria d’estar preparada la infraestructura de dessalinització i la canonada que permeti transportar aquesta aigua dessalada al vaixell per si fos necessari; confiem que no ho sigui. Hi ha algun element formal que encara ens falta, cal que es produeixi encara la sol·licitud formal. És a dir, ja estem treballant perquè òbviament no podem esperar, però en aquests dies rebrem la sol·licitud formal del conseller.

¿I la idea és que els vaixells segueixin arribant fins que els embassaments es recuperin per sobre del 16%?

— La idea és que la Generalitat, que és qui té la competència, vegi quin és el volum que necessita i durant quant temps. El nostre límit potencial és l’aigua que tenim compromesa fins al 2027 a la dessaladora de Sagunt. Òbviament, haurien d’anar molt malament les coses perquè no puguem tornar a uns nivells de recuperació abans d’aquella data. Pot ploure més o menys, ara o en el pròxim any hidrològic, i es poden fer inversions que permetin més aigua disponible. L’ACA també ha estat treballant per tenir més aigua disponible. Això determinarà si necessitem els vaixells durant més o menys temps i quin volum d’aigua ens cal. Caldrà fer un seguiment en temps real del que està passant, si els vaixells estan disponibles, si hi ha necessitat real, si hi ha alternativa. Però el nostre compromís és poder complir les dues obligacions, les dues responsabilitats que hem assumit: una amb l’ús d’aigua per a Sagunt a partir del 2027 que ja està compromesa i l’altra amb l’aigua per a l’àrea metropolitana de Barcelona.

I com a alternatives, ¿es descarta el transvasament de l’Ebre, per exemple?

— A mi el conseller mai m’ha plantejat aquesta iniciativa. Així que no forma part del que hagi estat objecte de treball, negociació, comentari o anàlisi tècnica. A mi no m’ho han plantejat.

Però què li sembla?

— Hi ha dues coses molt importants. La primera és un missatge que vull repetir amb contundència. Amb independència de qui sigui la competència, el govern al qual jo pertanyo entén que no es pot deixar una bona part dels ciutadans de qualsevol racó del país sense aigua. I això ens passa a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Màlaga, on hi ha una situació semblant. A partir d'aquí cal veure la viabilitat tècnica, si hi ha aigua disponible o no, i com es pot materialitzar. Comptem amb el pla hidrològic de l’Ebre aprovat i, per tant, els futuribles hipotètics no formen part del que ara mateix ens plantegem. La possibilitat de disposar d’aigua s’ha de buscar en primera instància dins de la mateixa demarcació; fora de la demarcació cal veure quines condicions es plantegen com una situació d’emergència. 

I més enllà de competències, ¿el govern espanyol com pot ajudar perquè tot això no repercuteixi en la butxaca dels consumidors?

— El govern espanyol està ajudant moltíssim. Jo m’estic comprometent a posar aigua dessalada amb el cost per compte de l’Estat. Nosaltres paguem la producció de l’aigua a Sagunt i el govern català assumeix el transport i deixar l’aigua en la seva xarxa de distribució.