Metamorfosi enamorada del canvi insubornable

Homer viu a través de noves generacions que abracen el seu llegat i l’expandeixen. Si Christopher Nolan està filmant ara mateix una nova adaptació cinematogràfica de L’Odissea, que pel que sembla serà flipant, en literatura catalana disposam de revisions recentíssimes del mite gràcies als llibres El cos invisible, de Núria Perpinyà i Ulisses, de Francesc Josep Vélez. Com que ja he parlat molt de la fenomenal orgia fisiològica de Perpinyà, ara és el torn d’una obra poètica que veu la llum a la col·lecció La Fosca, que es torna a atrevir amb un poema èpic i antièpic alhora, perquè si fa uns anys va treure a la llum el ja imprescindible Cor pirinenc, de Lluís Calvo, ara torna amb un títol que hauria de ser àmpliament celebrat pels seus innegables dons.

Evidentment, i com indica el títol, a través de les pàgines d’aquest volum assistim a un retorn a la història d’Ulisses, la mateixa contada pel bard cec de Grècia, com també per Joyce, Tennyson, Pound i Atwood. Tanmateix, és diferent, ja que Vélez se l’ha feta seva amb enginy, gràcia, provocació, exaltació i, fins i tot, gest de feliç paròdia. Només les cites que fa servir el poeta bastarien per configurar una tesi doctoral! No obstant això, qui pensi que això és un altre déjà vu que escolti amb atenció: Ulisses és una revivificació sàvia i sorprenent. El que aconsegueix Vélez amb Ulisses podria ser tan immens com el que va perpetrar Derek Walcott amb Omeros, i bé sabem que aquest vast poema fou clau perquè l’escriptor caribeny guanyàs el premi Nobel de Literatura. A més a més, Ulisses, de Francesc Josep Vélez, és una formidable fusió de gèneres: combina l’alè poètic amb la passió narratològica tot incorporant píndoles d’assaig cultural a través de monòlegs dramàtics de caràcter teatral semblants als canònics de Browning i Ritsos. Cada composició neix a partir de la veu d’un personatge, o d’un objecte, com en el cas de l’arxiconeguda olivera primordial, però no es queda només en l’anècdota: és com si cada ésser conegués la seva força mítica, d’actant universal, i oferís la seva opinió sobre les diverses i múltiples representacions que ha merescut al llarg de la història de la creació en un tràveling sublim. En poques paraules, ens trobam davant una autèntica festa textual, un veritable festival de les possibilitats literàries a màxim rendiment, un prodigi que a partir d’ara s’haurà d’estudiar amb deteniment.

Ulisses, de Francesc Josep Vélez, és un antídot perfecte per a totes les persones que pateixin l’asfixiant aclaparament de la tradició, és a dir, que creguin que tot està dit i fet i que ja no podem afegir res més. Dotat d’atreviment, risc i inspiració, Vélez ha acabat escrivint, durant una dècada, un dels llibres de poesia més fascinants i suprems d’aquest 2025.