Epic fails

L’última bombolla dels Boomer, els xiclets catalans de tota una generació

El fabricant de caramels Joyco va regnar al sector a la dècada dels 90 fins que el va acabar comprant Wrigley

Si vau nèixer a la dècada dels 80, segur que encara recordeu els anuncis dels xiclets Boomer. Els protagonitzava un curiós superheroi de malles blaves que, gràcies a la seva enorme elasticitat, salvava nens i nenes de situacions estrafolàries. Era capaç d’estabornir plantes carnívores que volien engolir-se’ls, però també de frenar meteorits que amenaçaven la Terra. Durant anys, els seus espots van inundar els televisors d’Espanya, però també les lleixes de tots els supermercats, quioscos i botigues de dolços. “A l’escola tothom en portava”, recorda l’Esther, nascuda el 1989; “Boom, boom, boom, Boomer!”, coregen encara la Laia i el Gerard, fent referència a la cançó enganxifosa que acompanyava els espots i que cantaven al pati, a mitjans dels 90.

Fa anys, però, que Boomer va desaparèixer discretament. L’arribada de l’euro, la crisi del xiclet ensucrat, l’augment de la competència i canvis empresarials van acabar punxant l’exitosa bombolla que la marca havia aconseguit inflar.

Cargando
No hay anuncios

Boomer era una de les joies de la corona de Joyco Inversiones SA, la filial de dolços i llaminadures que el grup Agrolimen -propietari de marques com Gallina Blanca i Affinity- havia creat el 1977 després de comprar l’empresa General de Confiteria, a Alcarràs (Lleida). “Durant els primers anys les coses els van anar molt bé -analitza Neus Soler, professora de màrqueting a la UOC-. Van innovar amb formats com el Boomer Kilométrico i van basar la seva estratègia en oferir un producte de qualitat, amb una diversitat molt gran de gustos i a un preu molt competitiu”, apunta. A finals dels 90 un xiclet Boomer costava 5 pessetes, mentre que els Bubbaloo, els seus principals rivals, en costaven 10.

Cargando
No hay anuncios

El 2002 Joyco encara estava en bona forma: controlava l’11,5% del mercat dels caramels, per davant de Chupa Chups, i regnava en el dels xiclets, amb un 25% del pastís. A més, la companyia havia apostat fort per la internacionalització. El 2003 els seus productes ja es venien en 70 països i es produïen en 14 plantes repartides arreu. “Joyco s’havia convertit en la segona empresa confitera del món, després de la nord-americana Wrigley”, apunta Javier Moreno en un article acadèmic a la revista Información Comercial España.

“A partir d’aleshores, però, la marca va començar a trontollar -diu Soler-. Amb el canvi de pessetes a euros i el creixement de la competència, el preu del xiclet es va duplicar”. Els números eren bons, però no tant per fer ombra a l’Orbit de Wrigley, que facturava més de 3.000 milions de dòlars. El 2005 la marca americana va desembutxacar 215 milions d’euros i va comprar la catalana. En un any els nous propietaris van tancar la fàbrica d’Alcarràs perquè preveien un descens en les vendes de xiclets ensucrats i van traslladar la producció a la fàbrica de Joyco a Tarazona, on podien beneficiar-se de subvencions europees. El 2009 Wrigley també va tancar aquesta planta per la pèrdua de competitivitat. Va ser el preludi de l’adeu de Boomer, que a partir d’aleshores va anar desapareixent de mica en mica dels comerços.