El jove impresor que va crear un imperi editorial a partir d''Interviú'

BarcelonaAmb la mort del dictador Francisco Franco i la consegüent transició a la democràcia, es van encetar uns anys en què la voracitat dels ciutadans espanyols per la llibertat es manifestava en molts àmbits diferents: des de la implicació en la política que naixia fins a les noves estètiques, passant per l’afició de molts homes a contemplar cossos femenins amb poca roba al cinema i a les revistes. En això darrer es pot assenyalar un abans i un després a partir de la sortida, el 1976, d’una revista d’actualitat que duia el curiós nom d’Interviú, la transposició al castellà que anys enrere s’havia emprat del terme anglès interview (entrevista). Al darrere d’aquella capçalera hi havia tres emprenedors: Josep Ilario Font, procedent de Bruguera; Jerónimo Terrés, que s'havia escapat de la caiguda del Grupo Mundo (propietat de Sebastián Auger), i sobretot Antonio Asensio, màxim accionista d’aquest grup editor de nova trinca. El jove Asensio (28 anys) havia heretat una impremta de diaris i revistes que tenia com a principal client precisament el Grupo Mundo, però que amb certs problemes per cobrar les feines va decidir fer un salt endavant i entrar en el món de l’edició.

La denominació que els tres socis van triar per a la nova empresa faria fortuna en dècades posteriors gràcies a la seva presència creixent als mitjans de comunicació. Aquell nom va ser Zeta, però no queda gens clar d’on van treure la inspiració; segons algunes fonts, prové de la pel·lícula Z de Costa-Gavras (1969), però, segons altres, és un homenatge a la marca del Zorro, personatge de novel·la molt popular durant la infantesa d’Asensio.

L’èxit de la revista Interviú, dotada d’abundants continguts d’investigació i denúncia, va resultar abassegador i va empènyer els seus fundadors a provar sort amb noves fórmules editorials. La gran aposta es va fer el 1978, amb el llançament d’un diari generalista anomenat El Periódico de Catalunya, una capçalera d’enfocament clarament progressista i lectura fàcil. La publicació competia en aquell moment amb els molts diaris que s'editaven encara a Barcelona (La Vanguardia, Avui, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, i un llarg etcètera que anava més enllà de la desena). El nou projecte també va ser un triomf rotund d’Asensio i els seus socis, fins al punt que el Grup Zeta es va convertir en un dels protagonistes del món comunicatiu no només català, sinó d’àmbit estatal. Encara que sembli sorprenent, a finals dels setanta Asensio també estava vinculat a un caramel molt popular a l’època anomenat Peta Zetas, una pols amb gust de maduixa que esclatava a la boca.

El 1986, aprofitant la fallida de Bruguera, el Grup Zeta es va quedar la històrica editorial catalana, amb tot el seu fons editorial inclòs. Va ser rebatejada com a Ediciones B i es va dedicar a la publicació de llibres de tot espectre. Pocs anys després arribaria el primer fracàs sonat d’Asensio, quan el seu projecte de televisió es va estavellar contra la decisió del govern espanyol a l’hora d’atorgar les tres primeres llicències de televisió privada. Sorprenentment, el grup Univisión, que encapçalava Asensio amb el Banesto i el Banco Central com a principals companys de viatge, no va aparèixer entre els guanyadors del concurs celebrat el 1989. Els escollits havien estat un grup vinculat a l’empresari italià Silvio Berlusconi, l’ONCE i l’editorial Anaya (Tele 5, ara Telecinco); els promotors de la reeixida cadena de ràdio Antena 3, entre els quals hi havia La Vanguardia (Antena 3 Televisión), i un grup d’origen francès que oferia un canal de pagament (Canal+ España). La derrota, a Asensio, li va resultar molt dolorosa i es va prometre que no es rendiria.

En efecte, el 1992 i amb el suport de l’omnipresent Mario Conde i el magnat britànic Rupert Murdoch va aconseguir el control d’Antena 3 Televisión, que no funcionava gens bé sota la gestió dels seus accionistes inicials. Amb aquesta adquisició, a la qual cal unir la gestió dels drets de televisió del futbol espanyol, es va rescabalar de la derrota patida només tres anys abans i, alhora, va arribar al seu zenit com a empresari influent. Però la felicitat completa no va durar gaire, perquè un lustre més tard les coses es van començar a tòrcer. El 1997 es va sentir pressionat per vendre el seu paquet d’Antena 3 a Telefónica, en el que gairebé va ser una operació d’estat. D’ençà de la venda el Grup Zeta va començar a trontollar i a Asensio se li va detectar un tumor cerebral, víctima del qual moriria l’any 2001.