Desperta ferro!

Tots els qui començam a anar carregadets d’anys recordam la Història de les Illes Balears en còmic, i és inevitable d’adduir avui que parlam d’un projecte de moltíssima més envergadura i que no s’havia emprès mai aquí: explicar la nostra història en dotze volums de vinyetes amb la intenció d’adreçar-se a un públic principalment jove. Ho apuntalen amb rigorosos i profusos apèndixs de reputats historiadors (Gabriel Ensenyat, Antoni Mas, etc.) sota la batuta del també professor d’Història de la UIB Antoni Marimon –gran amant dels còmics ell mateix, val a dir-ho!– per asseverar la veracitat dels episodis reflectits. Del guió i del traç, molt ben aconseguit, se n’ocupa Quim Bou, i Jose Arnau pren cura d’acolorir-ho. El projecte s’ha anat publicant en llibres solts d’ençà del 2010, de manera que ja havia vist la llum el primer integral, Dels primers pobladors a la conquesta romana, igual que ja en circula el novè, La Revolta Forana i Germania, que en el futur s’unirà al tercer tom.

La llenca que reviurem al segon és la que explora els capítols més trepidants dels segles que van des de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident fins a l’extinció del Regne de Mallorca amb una companyia màximament nostrada. Un siurell, home i equí, dotats de parla, reprodueixen respectivament les figures tradicionals del mestre qui ensenya i el llec que aprèn les lliçons. Externs a la història que conten, del present actual estant, repassen les historietes protagonitzades per diferents famílies que es van concatenant. Pretén transmetre la tesi de la pertinença en aquesta terra d’aquests 'altres illencs', independentment del fet que fossin romans, vàndals –els visigots no arribaren mai aquí–, bizantins, musulmans o catalans –no hi afegim 'mallorquins', en el sentit que avui entendríem 'balears', perquè en temps del Regne Privatiu, percebut com una trifulga familiar, els nostres avantpassats no deixaren mai de sentir-se catalans [insulars].  

Res més cíclic i trist que comprovar que lluny es remunten les nostres queixes per haver de tributar els impostos fora. O que els períodes en què no hem estat subordinats a ningú els podem comptar amb els dits d’una mà. George Santayana deia que els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la. Els autors malavegen per fer possible que no ens ho puguin etzibar també a nosaltres.