"Conèixer el nom de la mare biològica m'ha donat pau"

BarcelonaAmb la maternitat, a la Maia se li va despertar una "inquietud" d'omplir el buit biogràfic que va des de la concepció fins al part. Un cop en aquest món, la història personal l'ha fet amb la família que fa 46 anys la va anar a buscar a l'Hospital Sant Joan de Déu tot just acabada de néixer i la va adoptar oficialment. Des de sempre, la mare adoptiva, la mare, li va explicar —sense prejudicis— que una altra dona l'havia dut a la panxa però que per alguna raó no es va quedar amb ella.

Per a la Maia ser una nena adoptada va ser un fet absolutament "normalitzat", fins al punt que la seva família sempre li havia dit que tenia el seu expedient per a quan necessités saber més coses. No ho va necessitar ni durant la infància ni l'adolescència, però quan va tenir la seva filla en braços, en el moment d'alletar-la, d'acaronar-la, va sentir "curiositat" per trobar la seva mare biològica. "Se'm van despertar moltes memòries corporals", recorda. Poc després, un problema de salut la va fer capbussar-se en la recerca interior, en "l'autoconeixement i l'empoderament", i "acompanyada per gent meravellosa" –professionals i el seu entorn íntim– és quan es va sentir preparada per iniciar la recerca dels orígens biològics.

És aquí quan contacta amb l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), que té un programa per ajudar a buscar els orígens de les criatures adoptades a l'estranger o a Catalunya, un dret reconegut pel Codi Civil català. Ara bé, saber qui van ser els pares biològics suposa conèixer la identitat, però no inclou poder-hi contactar si aquests no ho volen. Els adoptats a l'estranger poden demanar iniciar els tràmits quan encara són menors i habitualment són processos força més àgils perquè els expedients ja contenen molta informació. Pel que fa a l'adopció en l'àmbit de l'Estat, la recerca completa es pot començar a partir dels 18 anys.

En els dos últims anys, l'ICAA ha rebut 273 peticions, 240 de les quals d'adoptats nacionals —com la Maia—, una dotzena d'adopcions internacionals i 11 més que corresponen a la petició d'informació de familiars biològics. Els processos són tan heterogenis com les motivacions dels que ho demanen, que van des de l'historial genètic o mèdic, sobretot en dones que volen ser mares, fins a la necessitat de tenir informació o buscar respostes sobre per què la mare els va donar en adopció, explica Carles Benet Domingo, cap de la unitat d'atenció a les famílies adoptives de l'ICAA. D'aquí la importància que hi hagi una feina de "valoració de la maduresa emocional de la persona" i també d'una bona feina d'"orientació i seguiment" per part de professionals que puguin controlar "la muntanya russa d'emocions" durant el tràmit.

Gestionar les expectatives

En aquest sentit, un dels aspectes que més s'han de treballar és la "gestió de les expectatives", perquè hi ha adoptats que creuen que recuperaran una mare o una família biològica, o que hi podran tenir una trobada. En canvi, aquest final només és possible entre "un 10 i un 20% dels casos", matisa Núria Cañas, responsable de tramitació jurídica de l'ICAA. A més, també s'ha de superar el fet de sentir-se culpable per cometre una "deslleialtat" amb la família adoptant, afirma la Maia, que amaga el seu nom real sota aquest pseudònim per evitar exposar els pares.

Per a Benet, la por de decebre la família és "infundada" perquè la majoria de pares els fan costat. En aquest punt els adoptats temen que la família reaccioni amb "distanciament o presenti un conflicte", i per això sovint el primer contacte amb l'ICAA es fa "en secret" o després de la mort dels pares. Segons el tècnic, l'altra por "sovint inconscient és tornar a ser abandonat per la mare biològica", és a dir, que ella rebutgi la petició.

En el cas de la Maia, el procés va anar molt de pressa perquè en el seu expedient hi havia molta informació i els detectius de l'ICAA es van poder estalviar moltes de les consultes que es fan al cens, als serveis mèdics o policials per trobar una identitat. A cada moment els tècnics de referència la van informar dels passos que seguirien, de quines eren les possibilitats que s'obrien i, en qualsevol cas, li deixaven sempre la decisió de continuar endavant o aturar-se.

La mare, localitzada

Fins que va arribar la trucada, tan esperada, que la seva mare biològica estava localitzada. En aquest punt, l'ICAA envia una carta informant de la situació perquè, en realitat, sempre té l'última paraula. A més, hi ha grups de trobada de persones adoptades dinamitzats per psicòlegs i tècnics que acompanyen el procés i comparteixen inquietuds, novetats i alegries.

Finalment, la dona va demanar no ser contactada i l'ICAA va tancar el seu expedient. Al principi dels processos, la persona adoptada es compromet a respectar la voluntat de la mare biològica. És un altre dels moments més delicats del procés, adverteixen Benet i Cañas, perquè la negativa pot desencadenar "frustració o sentiment de rebuig". No és el cas de la Maia, que diu que el fet de "conèixer un nom [el de la mare biològica] i tenir una imatge" que ha pogut buscar per internet, li ha donat "pau", i ressalta que aquest resultat ha cobert les seves expectatives. "El que em vaig plantejar és saber la meva història", reflexiona, i encara que no li hagi pogut dir cara a cara, diu que sent un "agraïment" per a aquesta dona. "Al final ella em va donar la vida, i he tingut una vida amb una família meravellosa que m'ha fet sentir estimada".

En aquest punt també es mostra comprensiva per la reacció de la dona, que després de gairebé cinc dècades, "ha renunciat a remoure coses del passat". Aquesta dona ha estat informada que la Maia sap el seu nom complet. "No és un ens, ja té un nom i una cara a la qual et pots dirigir, no directament, però sí indirectament", conclou.

Benet indica que entre els adoptats internacionals el procés és diferent i explica que, sovint, com que tenen detalls sobre l'orfenat i la ciutat de la qual provenen, engeguen per lliure la recerca, fins i tot amb viatges al país per retrobar-se amb el paisatge i persones de la infància. Les xarxes socials també són un gran aliat, tot i que també suposen un risc per tirar-se al buit.

A les famílies biològiques que volen saber què va passar amb el fill que van donar en adopció els queda la possibilitat de contactar amb l'ICAA per deixar una carta o un telèfon per si, algun dia, l'adoptat sent la mateixa necessitat de saber d'ells.