Còmic

El còmic i la il·lustració alcen la veu contra la intel·ligència artificial

L'ús comercial i sense regular d'imatges creades per IA preocupa el sector

4 min
Fotomuntatge de Jordi OIivé

BarcelonaFa uns mesos, el nom de Rubén Lucas García es va viralitzar a X al saber-se que aquest il·lustrador sense perfil públic en xarxes socials havia guanyat els últims anys prop d’un centenar de concursos de cartells de festes populars. Més que admiració, els seus triomfs van despertar entre els seus col·legues sospites i acusacions d’haver creat molts dels cartells amb eines d’intel·ligència artificial (IA). D'aleshores ençà, ajuntaments com els de Terol, Tudela i Calvià han vetat expressament l’ús de la tecnologia en el reglament dels seus concursos, i el debat sobre l’ús ètic de la IA i les seves conseqüències en el món laboral no fa més que escalfar-se en el món de les arts visuals. El mateix president de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (Apic), Xavi Ramiro, reconeix que la IA és una revolució que "ha agafat per sorpresa" el sector. "No ens pensàvem que la nostra feina es pogués mecanitzar, la veritat –diu–. De fet, som un col·lectiu força tecnòfil, perquè la tecnologia ens ha ajudat molt. Però ara comencem a dividir-la en dos grups: la que ens ajuda i la que ens fa competència".

Arran de detectar l’aparició de cartells generats per IA i de constatar que l’ús de la tecnologia s’ha generalitzat en el món publicitari, l’Apic va programar una jornada de debats sobre el tema i a finals del 2023 va elaborar un manifest que advertia de "l’amenaça" que "un cert ús de la IA" suposava per al sector de la il·lustració professional. El text posa l’èmfasi en la necessitat de regular l’ús de la tecnologia i, sobretot, en el "reconeixement dels drets d’autor" dels dibuixants. I ho fa perquè les IA que produeixen imatges ho fan després de xuclar bancs d’imatges que les empreses de software utilitzen sense permís dels propietaris. "Les IA s’entrenen amb Scraping, un programa que recorre internet i descarrega totes les imatges –assenyala el dibuixant canari David López, molt crític amb la lA generativa–. Per això, si preguntes a les empreses si entrenen el seu software amb imatges sense copyright, responen simplement que amb imatges disponibles a internet".

Contingut o art?

Un exemple que il·lustra això és el conegut cas de Pepe Larraz, dibuixant molt cotitzat a Marvel que fa un any va descobrir a internet unes il·lustracions creades per una IA entrenada amb dibuixos seus. Els resultats eren d’inferior qualitat, però l’estil del madrileny era clarament reconeixible. Les imatges no s’havien creat amb afany comercial, però la possibilitat de substituir un artista d’èxit per una màquina ja està sobre la taula. "Però l’art és un diàleg entre éssers humans –recorda López–. Una imatge generada per IA és contingut, no art. Les IA no poden generar res de nou, només regurgitar. I això és la fi de l’art". Però què passa quan és l’artista qui utilitza la IA per completar el seu treball? David Hernando, director editorial de Planeta Cómic, assegura que no preveuen en cap cas publicar un còmic generat per IA. "Per a nosaltres els autors són el més important, volem fer còmic amb ells", diu, però matisa que no s’hi oposaran "si la tecnologia evoluciona i són els autors qui decideixen fer servir la IA com un recurs més".

De moment, ja hi ha autors que estan utilitzant la IA amb una intenció més reflexiva i experimental que productiva. El dibuixant britànic Dave McKean, per exemple, va publicar l’any passat un assaig visual amb IA (Prompt. Conversations with AI) per estudiar a fons la tecnologia. El dibuixant i artista conceptual Ilan Manouach va crear amb un enginyer el projecte The Neural Yorker, que publicava a X una mena d’"acudits sintètics" més aviat grotescos generats per IA que anunciaven l’arribada d’una "nova sensibilitat estètica" en el lector. I l’escriptor Jordi Carrión, guionista de còmics tan notables com Los vagabundos de la chatarra o El museu, va crear l’any passat l’experiment literari Los campos electromagnéticos (Caja Negra) en col·laboració amb els enginyers i artistes de Taller Estampa i GPT-2 i GPT-3. "No té cap sentit oposar-se a una nova tecnologia, que avançarà al marge de la teva voluntat o la teva negació –diu Carrión–. Sí que és lícit, òbviament, no utilitzar la IA o intentar per tots els mitjans que no sigui entrenada amb la teva obra. Però la meva experiència és que es tracta d'eines molt interessants i amb molt de potencial, que poden impulsar la creativitat humana cap a nous territoris".

La primera llei integral sobre IA del món

¿S’imposarà la IA generativa tant si agrada als artistes com si no? L’il·lustrador Luis Demano, membre de l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i molt actiu contra l'ús de la tecnologia en les arts visuals, ha format part de diversos grups de treball sobre IA en l'àmbit valencià, espanyol, europeu i internacional. De fet, la plataforma europea de la qual forma part, EGAIR, ha actuat com a lobi dels il·lustradors a Brussel·les per influir en la redacció de la llei IA, que el Parlament Europeu va aprovar al març. Es tracta de la primera llei integral d’IA del món i es començarà a aplicar als països membres de la UE a partir del 2025 i, sobretot, del 2026. "El més important de la llei és que fa referència als drets d’autoria, i això és gràcies a la feina d’EGAIR –explica Demano–. També és positiu que la llei demani a les IA transparència pel que fa als materials amb què han estat entrenades; no serà un detall obra per obra, però sí alguna mena de resum".

Per a Demano, la llei IA "no és perfecta, però sí un primer pas". El principal problema del text, assenyala, és que "deixa una mica a la lliure interpretació els casos en què un model IA es pot entrenar amb les imatges que vulgui", i que la llei "responsabilitza l’autor de la protecció de la seva obra contra el seu ús per entrenar una IA". Entre les funcions dels grups de treball de Demano, per cert, hi havia la de reunir-se amb partits polítics per transmetre’ls les preocupacions i mirar de sumar-los a la seva causa. "Els més receptius a les nostres peticions han sigut Sumar, el PSOE i Bildu, i el més indiferent el PP", explica Demano.

stats