Del cervell a la vagina: com les científiques revolucionen la recerca sobre salut femenina

BarcelonaArriba amb la mare i l’àvia, amb els ulls ben oberts i expressius, rosegant un tros de pa. A mesura que avancem per l’edifici per pujar a la segona planta del Centre de Recerca de l’Alzheimer BBRC, de la Fundació Pasqual Maragall, va fent, tot seriós, mirades encuriosides al seu voltant. Poc pot comprendre el Nil, un nen preciós de 15 mesos, que avui serà el protagonista d’un experiment que vol canviar el que la ciència sap sobre la salut mental de la dona durant una etapa crucial i vulnerable de la seva vida, l’embaràs i el postpart.

“Has portat les mostres?”, li pregunta la coordinadora dels experiments a la Neus Ramos, de 34 anys, mare del Nil i una de les més de 300 voluntàries d’entre 25 i 45 anys que participen des de fa almenys 30 mesos, incansablement, en un estudi liderat per investigadors catalans per saber què passa al cervell de la dona quan esdevé mare. Per respondre a aquesta qüestió indaguen sobre els canvis estructurals i de funció que hi tenen lloc i de quina manera influeixen en el vincle que estableixen mare i fill, així com en la salut emocional de la dona després de parir.

Quan fa uns anys es va assabentar de la iniciativa de recerca col·laborativa BeMother que duien a terme científics de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (IMIM) i l’hospital madrileny Gregorio Marañón, la Neus s’hi va posar ràpidament en contacte. “Buscaven dones que volguessin quedar-se embarassades per primera vegada a curt termini. Aleshores, tot i que jo encara no m'ho havia plantejat, sí que tenia clar que hi volia participar. Em semblava molt fort que no hi hagués gaire coneixement del que ens passa a les dones durant l’embaràs”, diu. L’ocasió va arribar un any i escaig després, quan la Neus i la seva parella van decidir que volien tenir un fill. Aleshores, explica a l’ARA, s’hi va tornar a posar en contacte.

Mentre parlem, el Nil es queixa discretament, buscant l’atenció de la seva mare. El recurs funciona i ella li fa uns petons suaus al capet i l’estreny cap a ella. El nen somriu, satisfet. “A mi el meu cos m’ha sorprès molt, tots els canvis físics i mentals que he experimentat”, afegeix aquesta dona, que també es dedica a la recerca. “M’agrada pensar que he contribuït a fer avançar el coneixement científic sobre aquesta etapa tan important de la vida de la dona”, diu.

Investigadors catalans, pioners

I ho ha fet. Gràcies a la seva participació i a la de la resta de dones voluntàries, els investigadors de la UAB-IMIM, coordinats pels neurocientífics Òscar Vilarroya i Susana Carmona, han pogut comprovar com el 94% de la matèria grisa del cervell de les dones durant la gestació canvia. En concret, han vist que es redueix en un 5% en regions vinculades a la cognició social, tot i que després, en el postpart, es recupera. I aquesta recuperació s’associa a un millor vincle amb el nadó i més benestar emocional de les mares.

“No és que les dones perdin capacitats o es tornin més ximples, com de vegades em pregunten, ni molt menys –especifica la investigadora predoctoral Camil Servin-Barthet, que ha liderat l’estudi–, sinó que el cervell s’especialitza molt per poder atendre les necessitats del nadó i garantir-ne la supervivència. I això implica sacrificar unes habilitats per enfortir-ne d’altres”.

Les conclusions d’aquest nou treball, publicat recentment a Nature Communications, s’afegeixen al corpus de coneixement aportat per l’estudi pioner que va emprendre aquest grup de recerca el 2008. Aleshores al laboratori de Vilarroya estudiaven amb ressonància magnètica què passava al cervell d’infants amb hiperactivitat i, a diferència d’altres recerques, ho feien al llarg del temps, per veure com canviava. En aquell context una de les estudiants de doctorat en aquell moment es va quedar embarassada i juntament amb dues doctorandes més, entre les quals Susana Carmona, que continua implicada en la recerca, van plantejar a Vilarroya investigar el cervell de la dona durant tota la gestació.

“Recordo que quan m’ho van proposar vaig pensar que ja es devia haver investigat, però sorprenentment no hi havia res”, afirma Vilarroya, director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva de la UAB i investigador de l’IMIM. Així és que amb l’empenta de les tres investigadores van tirar endavant, "sense finançament": "I finalment el 2017 vam publicar uns resultats espectaculars: per primer cop vam demostrar que es produïen canvis estructurals en el cervell de les dones abans i després de l’embaràs”, diu. Des d’aleshores han continuat amb la recerca intentant respondre moltes altres qüestions que han anat sorgint. En el darrer treball, per exemple, també han mirat el cervell de mares no gestants, i en futurs experiments, afirmen, buscaran identificar biomarcadors que puguin predir quines dones tenen un risc incrementat de patir un trastorn mental al postpart.

Una germandat de científiques

Resulta com a mínim sorprenent pensar que, malgrat la gran quantitat de proves a què se sotmeten les dones durant la gestació, no es conegués què passava a nivell neurològic i que ningú abans que aquests investigadors catalans hagués tingut la curiositat i la iniciativa d’estudiar-ho. Sobretot perquè el ball hormonal que intervé en els canvis cerebrals que prepara les mares per cuidar els infants influeix en la salut mental de la dona en l’embaràs i en el postpart, un període de màxima vulnerabilitat durant el qual s’estima que entre una i dues de cada 10 desenvolupen algun tipus de problema neurològic que pot arribar a ser greu i fins i tot pot posar la seva vida en perill.

I és que tot i que les dones són el 50% de la població, els estudis centrats i dirigits a la salut femenina encara són escassos. I aquesta manca de coneixement específic –els exemples són nombrosos, des dels símptomes de l’infart cardíac en dones fins a molts medicaments amb efectes secundaris deleteris en dones– repercuteix negativament sobre la qualitat de vida femenina.

“Els cossos de les dones i el coneixement sobre la seva salut han estat desatesos, controlats i perseguits durant segles, cosa que ha donat lloc a una disparitat en matèria de salut que persisteix en l’actualitat”, assenyala la bioenginyeria Sarah Leeber, de la Universitat d’Anvers (Bèlgica), que lidera Isala, una germandat de científiques a nivell mundial que té com a objectiu aportar llum sobre la salut de la vagina, un òrgan que malgrat que el té la meitat de la població està bastant oblidat si el comparem amb el seu equivalent masculí.

Com passa a l’intestí, poblat per bilions de microorganismes, la vagina també té una població d’éssers microscòpics, que formen l’anomenada microbiota vaginal. I si sobre la microbiota intestinal hi ha milers d’articles científics que la vinculen a pràcticament totes les malalties conegudes i se sap el paper que té sobre la salut, de la vaginal només n'hi ha sospites i indicis. Per exemple, se sap que és clau per prevenir infeccions, tant vaginals com d’orina –més freqüents en dones–, i per poder tenir un embaràs saludable, i també que està implicada en el càncer de coll d’úter. Tanmateix, no se sap com és un microbioma vaginal saludable, ni quins bacteris són beneficiosos i quins perjudicials.

Per acabar amb aquesta llacuna de desconeixement, més de 6.000 científiques de quatre continents i nou estats –incloent-hi Espanya, on des del País Valencià es lidera el projecte Manuela–, a més de milers de dones voluntàries, han posat en marxa aquesta iniciativa a escala planetària, Isala. En un article recent que han publicat a Trends in Microbiology constaten l’enorme desigualtat existent entre el coneixement científic sobre la vagina i el que hi ha sobre el penis (que també té un microbioma propi). Fan un crit d’alerta sobre les diferències en recerca en aquest camp i remarquen que cal de manera urgent entendre com és una microbiota vaginal saludable. Perquè, al·leguen a l’article, sense una comprensió clara de la funció i composició d’aquesta microbiota vaginal, la capacitat de diagnosticar, tractar i prevenir una àmplia varietat de malalties és més que limitada, i això significa que les dones no poden rebre una atenció mèdica adequada.

Com afecta l’espai a la regla?

No tan sols hi ha hagut poc interès de la ciència pel microbioma vaginal, sinó també per una altra qüestió cabdal de la salut femenina com és la menstruació. I això tant a la Terra com a l’espai. Cert és que les astronautes dones encara són minoria en comparació amb els homes –un 10%–, però a hores d’ara ja han participat en missions espacials a l’Estació Internacional Internacional més d’un centenar de dones i es planeja enviar-ne a la Lluna i a Mart. I això sense que s’hagi estudiat com afecten les condicions espacials en el seu organisme. Perquè fins ara el que han fet les agències espacials és induir-los amenorrea mitjançant l’ús d’anticonceptius. “D’aquesta manera les posaven en equivalència amb els seus companys, evitant el que ells consideraven un «tràmit»”, assenyala Carla Conejo, biòloga i comunicadora científica, presidenta d'Hypatia Mars.

Però això no té gaire sentit. I estar sense regla durant anys, com els passa a les astronautes, a qui se’ls retira la menstruació mitjançant medicació des que comencen la preparació per a la carrera espacial, pot tenir un impacte sobre la seva salut. Al cap i a la fi el cicle hormonal regula una infinitat de factors en el cos femení. És per això que les investigadores que aquests dies participen en la segona missió del projecte Hypatia Mars, i que són a l’estació del projecte ubicada al desert de Utah, als EUA, que recrea algunes de les condicions que tindria una estació a Mart, estan fent un petit estudi per posar llum sobre el cicle menstrual a l’espai.

“Un dels objectius d’Hypatia és generar coneixement útil per a futures missions lunars o marcianes, que pugui aprofitar l’agència espacial que sigui que lideri aquestes primeres exploracions”, afirma Conejo, que recorda una anècdota que exemplifica el desconeixement –i el desinterès– de les agències espacials per la fisiologia de la dona. A l’astronauta nord-americana Sally Ride la NASA va preguntar-li si per a una estada de sis dies a la Estació Espacia Internacional en tindria prou amb 100 tampons. I ella els va respondre que amb menys de la meitat ja faria. L’anècdota va inspirar una cançó d’una coneguda humorista, Marcia Belsky: 100 tampons.

A l’estació, les científiques d’Hypatia recolliran en un diari com els afecta el cicle menstrual en la presa de decisions i en l'estat d’ànim, en un estudi en col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau. Conejo explica que volen proporcionar dades perquè “si es va a Mart l’única opció de les dones no sigui hormonar-se per no tenir la regla”. "També volem conèixer altres aspectes de salut femenina ara per ara sense resposta, com la qualitat del son, de la nutrició i de l’estrès en les condicions extremes a l’espai a què estaran sotmeses”, diu.

Així mateix, provaran una copa menstrual especialment dissenyada per a astronautes, AstroCup, i faran un petit experiment amb la sang menstrual, un residu a l’espai com són la femta i l’orina, en què intentaran avaluar-ne el potencial com a fertilitzant per a les plantes del petit hort que hi ha a l’estació i que són l’única font d’aliment fresc a què accedeixen.

Conejo destaca la importància dels experiments de les dues missions Hypatia per aportar dades que combatin el biaix en el coneixement existent sobre els efectes d’una missió espacial en la fisiologia de la dona. “Enviarem homes i dones a la Lluna i a Mart, i qualsevol efecte que s’hagi pogut veure sobre la salut abans s’exacerbarà precisament per la durada de les missions”, afirma Conejo, que alerta que “per a les dones hi ha molt poques dades i segur que en patiran molt més les conseqüències”.