10 llibres imprescindibles per enganxar petits i joves

BarcelonaEls fruits literaris del 2021 són esplendorosos: poesia per estimar les paraules, contes de fades de tota la vida, històries divertides de llibertat i relats esperançadors protagonitzen el millor d’aquest any en literatura infantil i juvenil. Escriptors, il·lustradors, llibreters i bibliotecaris han fet la tria.

Benvinguda és un llibre-objecte petitó, de la mida d'una mà oberta. Un llibre ideal per celebrar l’arribada d’un nadó. Blanc com un llençol, Benvinguda amaga a les seves pàgines set animals, plegats i recollits sobre si mateixos: una tortuga, un ratolí, un conill, un ànec, un elefant, una granota i un ocell surten a mesura que llegim un poema, que acaba amb una invitació a “fer camí”. Es tracta d'un llibre molt acurat i ple de tendresa que convida a obrir els sentits i a descobrir el món amb sorpresa i gratitud. És el regal ideal per a aquells que esperen un nadó. Amb aquest llibre, Marta Comín torna a demostrar la seva gran habilitat i el seu mestratge a l'hora de treballar l'enginyeria de paper aplicada als llibres destinats a prelectors.

Pep Molist és un boníssim bibliotecari i escriptor. Aquest llibre funciona com una capsa plena de poemes sobre els colors. Són poemes molt enjogassats, fàcils d'interpretar, sense la filigrana poètica carneriana. Molist dona forma a una poesia ideal per a infants que juga amb les associacions i tant es pot llegir –a partir de cinc anys– com recitar en veu alta per als més petits. Els versos de l'autor són brillants i recorden a Joana Raspall o Núria Albó. La poesia no ha de ser només un deure escolar, és important tenir llibres que no només serveixin per aprendre a llegir, també a parlar i a jugar amb les paraules. El millor joc de paraules és el joc poètic. 

Anete Melece explica que fa uns anys se sentia estancada a la feina, que s’estava convertint en una mena de patata. D’aquesta vivència en va sorgir la història de l’Olga, una dona literalment atrapada en el seu lloc de treball. Primer va fer un curt genial (és el primer que vaig veure) i més tard aquest àlbum, que gira al voltant de l’Olga, una dona que treballa en un quiosc des de fa molts anys. La seva mirada es concentra en el quadrat de la finestreta per on veu passar la vida dels altres. Cuida els clients i sempre que pot els dona un cop de mà. Però, i ella, què vol? Un incident capgira les coses i ella en sabrà treure profit. Es tracta d’un llibre divertit que fa reflexionar sobre la importància de canviar les coses quan no ens agraden i anar a la recerca dels nostres anhels. Les il·lustracions són expressives, combinen acrílic i llapis i enganxaran el lector gràcies a uns personatges divertits i unes escenes plenes de detalls. El disseny del llibre emula en les cobertes un quiosc. Des de la finestra encunyada veiem la cara de l’Olga, il·lustració que forma part de les guardes, que són part imprescindible del llibre tant a l’inici com al final.

L’editorial Baula ens ofereix una altra joia editorial. Igual que ha fet amb altres clàssics infantils, aquest cop ens presenta una antologia de contes de fades. Es tracta de les rondalles de sempre, conegudes i no tan conegudes, acompanyades de bellíssimes il·lustracions fetes per artistes de referència del món anglosaxó. Aquest és un llibre per llegir un mateix i connectar amb l’infant que portem a dins o per llegir en veu alta i fer gaudir els més petits. Són 472 pàgines de contes de prínceps i princeses, contes de gegants, ogres i monstres, de fades i elfs, criatures mitològiques, contes d’animals, viatges i aventures. I, per acabar, una breu presentació de grans figures referents que han configurat el concepte de llibre infantil tal com l’entenem. No us perdeu la cita que surt d’Albert Einstein sobre els contes de fades.

Anna Fité ha guanyat el I Premi Emili Teixidor (La Galera) amb un relat ideal per a nens d'entre 6 i 8 anys (48 pàgines il·lustrades a color). La història té tots els ingredients d’un bon brou: la gallina Fina ha post tres ous. No un, tres de cop! Bon inici. Però el masover del mas on viu l’ha escollida per fer-ne sopa i ella s'escapa a l’estil Steve McQueen a La gran evasió o la més recent Chicken run amb dos ous sota les ales i un al bec. L’atzar la porta a abandonar-los al bosc i fugir cap a París dalt d’un camió. Mentre ella es trenca el bec per retornar al mas i recuperar la família, una trepa d’animalons es desviu per cuidar-los. Un relat divertit, àgil i de moments trepidants que garanteix una estona entretinguda, il·lustrat amb traça per Pedro Simón.

Quan vaig saber que aquesta tardor l'editorial Kalandraka publicaria Dos ossets, la meva alegria va ser màxima. Mai havia vist unes fotografies d'animals com les que va fer Ylla, diminutiu de Camilla Koffler, que amb aquest llibre es va convertir en un referent mundial de la fotoliteratura per a nens i nenes. I és que aquest llibre, publicat a Nova York el 1954, a l'època daurada dels llibres de fotografia, va ser un èxit rotund i va convertir la fotògrafa hongaresa en una pionera en la creació d'àlbums il·lustrats d'animals. Dos ossets ens explica les aventures de dos cadells a l'inici de la primavera. És moment d'explorar i descobrir el món, tot i que la mare ossa els demana que no s'allunyin del cau. Es tracta d'una història clàssica, de rondalla, amb unes imatges espectaculars a través de les quals reconeixem instints i expressions molt humanes. Pura tendresa per a tota la família.

L’Amy és una nena de nou anys que revoluciona la seva escola quan s’assabenta que volen retirar de la biblioteca el seu llibre preferit perquè el consell escolar el considera poc adequat. Aquest és el punt de partida de la història de l’Amy, que farà el que sigui perquè aquest i altres llibres segueixin circulant. Amb una narrativa molt àgil i tocs humorístics, l’escriptor canadenc es posa el lector (sigui aquest jove o adult) a la butxaca. A més, el fet que l’Amy sigui negra, com una protagonista més, sense explicitar-ho amb cap intenció moral, li dona un valor afegit. Es tracta d’un llibre per a infants a partir de 9 anys que convida a fer-ne una lectura compartida. Segur que sortiran converses molt enriquidores sobre la llibertat d’expressió, la censura i la importància de les biblioteques.

La Tina Vallès diu que va escriure Mira per intentar explicar la timidesa i, faig espòiler, ho aconsegueix. La seva protagonista es diu així, Mira, i d'una banda ja li està bé, perquè es fixa molt en el món que l’envolta, però el que ja no li agrada tant és que siguin els altres els que es fixin en ella. És, potser, la nena més tímida que hàgiu conegut mai. Els seus pares, que com tots els pares a vegades tenen idees brillants, la fan apuntar a classes de ball perquè perdi la vergonya. Vaig llegir encongida el capítol de la primera classe de hip-hop, pobreta! Per sort, té una passió més reconfortant, dibuixar, que comparteix amb la Mercè Galí, il·lustradora del llibre. Els dibuixos són preciosos, però sobretot creen, amb el text de la Tina, un univers que t’acull (amb permís de la Mira).

El dia de l’esquerda és una novel·la divertida, imprevisible, amb grans dosis d’imaginació. Explica la història d’en Lluci, que un dia reuneix els seus amics i els explica que marxarà del poble. De cop, hi ha un terratrèmol i del centre de la Terra en surt una noia misteriosa que ho capgira tot. Hi ha un tema de fons interessant al llibre, que és el missatge que ens vol donar la Terra. Quan la Terra es mou, alguna cosa està a punt de canviar, i cal escoltar-la. En alguns moments, el llibre em va transportar a les meves lectures d’infantesa com ara La colla dels deu, de Joaquim Carbó. Aquí també hi descobrim un grup fantàstic, una aventura, uns éssers al·lucinants i uns quants fenòmens difícils d’explicar. Els lectors adults hi podran descobrir alguna picada d’ullet a les anteriors novel·les de l’autora i els lectors joves podran submergir-se en un món ple d’imaginació, i humor!

Aquesta és una novel·la autobiogràfica que no ens deixarà indiferents. Una història de perseverança, de supervivència i d’amor fraternal incondicional: l’Ibrahima Balde ha de marxar de casa –a Guinea Conakry– per anar a buscar el seu germà petit, el seu minyan. El viatge no serà fàcil, haurà de travessar el Sàhara i el mar fins a arribar a Europa, un viatge que durarà tres anys. Escrit en primera persona, Germanet manté la força de les històries explicades oralment, aquelles que surten del cor, de l’experiència, amb la mirada de qui les ha patit en la seva pròpia pell. Un relat colpidor que de ben segur a molts ens farà plorar però que és necessari per comprendre una tragèdia que ens toca de prop.