Sense grans novetats

Les preguntes

1. Quin ha sigut l’element més renovador del discurs?
2. En clau catalana, quin és el missatge?

José Antonio Zarzalejos

1. Per mi, el més nou és que per primer cop en la història del nostre país un rei s’ajusta plenament i totalment a un règim constitucional i parlamentari i té una consciència molt clara de quines són les seves facultats d’integració. I tot, a més, amb uns atributs d’exemplaritat, claredat i transparència per guanyar-se el respecte de tots els espanyols.
2. En el seu discurs hi ha molta més clau catalana del que sembla. El més fonamental és en el paràgraf en què ha dit que en la història d’Espanya ens ha anat bé quan junts hem sigut capaços de donar respostes als desafiaments de cada temps. Amb això apel·lava a una consciència reformista general del sistema actual. Però el rei, pel paper que ha d’exercir, no pot explicitar de manera diferent aquest canvi, no pot propugnar la reforma de la Constitució, sinó que ha de parlar per elevació. En aquest paràgraf que dic, però, està explicitat el seu gran esquema sobre la qüestió catalana: una reforma constitucional per donar encaix a Catalunya.

Josep Ramoneda

1. No m’ha semblat un discurs renovador, sinó una repetició. Tal com esperava, ha fet un discurs que s’ha basat simplement en una repetició de llocs comuns arrelats en una única idea: la de la renovació generacional. Per a mi, l’única novetat és que passem d’un senyor de més de setanta anys a un de quaranta-i-poc. Val a dir, però, que estem davant d’una monarquia constitucional i, per tant, qui dirigeix la política és el govern espanyol i això vol dir que qui vulgui demanar explicacions ho ha de fer a Mariano Rajoy.
2. El missatge adreçat a Catalunya no tan sols no era nou sinó que en el terreny que ha posat més èmfasi, que és en el lingüístic, m’ha semblat que hi havia un senyal preocupant. De les seves paraules se’n pot arribar a desprendre que el problema català es pot reduir a la llengua i que només sent més generós amb la política lingüística es pot solucionar el conflicte. Si realment ho creu així, s’ha quedat massa enrere. Perquè el problema català no és de nacionalisme lingüístic, sinó de redistribució de poders.

Javier Aroca

1. Jo no he trobat gaire diferència respecte dels discursos que feia el seu pare. Només un detall de l’inici em sembla innovador, que és el fet de reconèixer el protagonisme del poble espanyol en la recuperació de la democràcia, cosa que no havia fet el seu antecessor. També em sembla important que des de la capitania de l’Estat es faci referència a una Espanya unida i diversa en la qual tots hi cabem. Convindria que desenvolupés aquesta qüestió, tot i que jo afegiria que hauria de ser de manera voluntària.
2. Tots esperàvem més, alguna referència a allò que ha sigut molt maltractat i que ha sigut l’origen de desafeccions. No ha anat gaire més enllà de la protecció de la pluralitat lingüística, no ha fet cap al·lusió més concreta a Catalunya. Sí, és destacable la picada d’ullet d’acabar parlant en català, basc i gallec davant un president del Congrés que sovint s’ofèn quan es parla una altra llengua a la cambra que no sigui el castellà. Amb tot, ha sigut totalment insuficient, almenys hauria d’haver fet una crida al diàleg.

Pilar Rahola

1. Francament, jo no he trobat cap element renovador en el discurs de Felip VI, més enllà de formes més tolerants i obertes, un llenguatge del segle XXI i un embolcall més jove. Per contra, el fons del discurs en si ha sigut molt clàssic i borbònic. S’hauria pogut agafar a la Constitució fent referència a les nacionalitats i a la voluntat lliure de viure junts, però, en canvi, ho ha fet per la sacrosanta unitat eterna de l’estat espanyol. En definitiva, Felip VI ha fet un discurs arcaic, tot i que amb un embolcall més modern.
2. De moment, els dos discursos que ha fet -abans i després de la coronació- han sigut de manual pel que fa a Catalunya: s’ha referit a la unitat sagrada d’Espanya, que ha definit com un país gran. No fa la impressió que Felip VI sigui conscient que està davant un conflicte territorial de primer ordre ni que tingui una voluntat veritable de resoldre’l. Pel que sembla, no té gaire marge de maniobra. La mateixa persona que redactava els discursos de Joan Carles I fa els de Felip VI. Canvia el rei, però no canvia el relator.

Joan B. Culla

1. No hi he vist grans novetats, per no dir cap. A aquestes altures, i després de 38 anys i mig de monarquia, les apel·lacions als nous temps i a la monarquia renovada em sembla que ja es podien donar per descomptades i el discurs de l’Espanya unida i diversa formava part ja de la retòrica del franquisme als 60. Ha parlat de temes sobre els quals tothom pot estar d’acord, com ara la necessitat d’acabar amb l’atur. Ha decidit no arriscar-se perquè en els temes més delicats ha sigut d’un convencionalisme i un tòpic extrem.
2. M’he sentit decebut i potser sóc una mica il·lús perquè m’havia fet il·lusions. És decebedor que l’ús del català, l’euskera i el gallec s’hagi limitat a la salutació final. Per a això no calia canviar de rei. Per via oficiosa m’havia arribat que els responsables de fer el discurs tenien previst que Felip VI parlés en totes les llengües dient alguna cosa amb contingut. Però a la Zarzuela no ho deuen haver considerat prudent. En situacions de crisi, la talla dels líders es demostra prenent riscos. Ell ha fet un discurs conservador.

Carles Boix

1. Realment no veig cap element renovador en el seu discurs. El rei, segons els principis constitucionals, no governa, sinó que regna. No hi ha cap programa de govern que pugui fer. Per tant, només s’ha centrat a fer una crida vaporosa a canviar les coses i que tot vagi millor. Es tracta d’una crida que, d’altra banda, no podia fer el seu antecessor perquè ja no tenia credibilitat. Ell representa una generació nova i, per tant, sí que pot demanar aquests canvis. Ara bé, el discurs no té contingut.
2. No hi ha missatge per a Catalunya. Tan sols ha parlat d’una Espanya unida i diversa, i ha fet una referència al fet que les llengües que hi ha a l’Estat més enllà del castellà són fonamentals. No sé si per a Madrid significa alguna cosa, però per a Catalunya no. Tampoc n’esperava res. El fet que s’hagi acomiadat en català, gallec i euskera no té cap significat. Només ha dit dues paraules en català, així que aquells que tenien expectatives que Felip VI fos el tret de sortida a la tercera via no poden interpretar que ho hagi sigut.