L’Estat pretén renovar xibius sense cap estudi d’impacte ambiental

El reial decret que modifica el Reglament de Costes no preveu aquest requisit previ que reclama el Govern perquè es pugui prorrogar cap concessió. Els ecologistes del GOB i ajuntaments com el d’Artà critiquen la gestió estatal per manca de transparència i reclamen que es traspassin les competències

L’Estat pretén renovar les concessions de les ocupacions del domini públic maritimoterrestre sense passar per cap avaluació d’impacte ambiental, segons es desprèn del reial decret que tramita el Ministeri de Transició Ecològica i que modifica el Reglament General de Costes del 2014, aprovat per Mariano Rajoy. El Govern de les Illes Balears ja ha presentat al·legacions contra un text legislatiu que no resol una de les mancances cabdals en la gestió del litoral de les Balears: exigir un estudi ambiental previ abans de renovar la concessió dels xibius -o altres ocupacions de la costa- ubicats en espais protegits i que caducaren l’agost de l’any passat, quan va expirar el termini de 30 anys que atorgava la Llei de costes del 1988. “En tot cas, caldrà assegurar que el projecte, en cas d’ubicar-se en un espai de la Xarxa Natura 2000, no provoqui perjudici a la integritat del lloc, de conformitat amb allò previst”, escriu la Direcció General d’Espais Naturals del Govern al text de les al·legacions. Tot i això, l’Executiu admet que el decret en tràmit inclou canvis positius, per exemple, quan limita a 75 anys la suma de la durada de les concessions i les seves pròrrogues de les instal·lacions. Fins ara la Demarcació de Costes n’havia renovat algunes any rere any “contravenint la normativa vigent”, afirma la portaveu dels ecologistes del GOB, Margalida Ramis.

De fet, el mateix esborrany del decret en tramitació deixa clar que allò que pretén és “corregir disfuncionalitats” i “incoherències jurídiques” detectades “a conseqüència de l’experiència adquirida”. Igualment, impedeix “permetre les ocupacions en domini públic durant períodes de temps excessivament prolongats per incidir en la conservació del patrimoni natural de les nostres costes i mars”. El text assenyala, a més, que “no sembla conforme a l’ordenament jurídic que es puguin adquirir facultats sobre el domini públic maritimoterrestre per silenci administratiu positiu”. O sigui: que si l’administració no contesta una petició de concessió o renovació, això sol no vol dir que l’autoritzi.

Una administració silenciosa

Un dels principals problemes, segons el GOB, la Conselleria de Medi Ambient i ajuntaments com el d’Artà, és la manca de transparència de la Demarcació de Costes. El Govern critica la resposta nul·la o insuficient quan ha requerit informació sobre la vigència de les concessions d’algunes instal·lacions de platja caducades. “Tot i les peticions i reunions mantingudes a Madrid per accedir al registre públic, no hem tingut mai cap resposta”, assegura el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, que subratlla la voluntat de l’Executiu balear de conèixer la legalitat de les concessions actives que es localitzen dins espais naturals protegits.

El GOB ha demanat reiteradament la revisió de molts dels restaurants, xibius, terrasses i altres instal·lacions que han continuat funcionant amb els permisos caducats o contravenint la llei, segons la qual només es permet l’ocupació del domini públic maritimoterrestre a “instal·lacions que, per la seva naturalesa, no puguin tenir una altra ubicació”. “L’única solució és demolir una gran part de les ocupacions de la costa, moltes de les quals varen construir-se abans dels anys 70”, assenyalen fonts del GOB. Mir hi està d’acord: “Entenem que si no s’han donat pròrrogues, totes aquestes instal·lacions s’han d’esbucar o retirar, però no ha estat així”.

El 14 de març del 2017, Alternativa per Artà va demanar el Registre d’usos del domini públic costaner del terme municipal sobre les reserves, concessions i autoritzacions. No varen rebre cap resposta; hi varen insistir dos mesos després. L’aleshores cap de la Demarcació de Costes, Carlos Simarro, els va contestar que elevava la petició al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient perquè “no tenia constància” del “desenvolupament del que estableix l’article 80” del reglament vigent. “Pensam que la Demarcació de Costes està extremadament sobresaturada”, explica Mir. Aquest fet es tradueix, diu, en una situació d’“indefensió” per al Govern.

El 18 de maig del 2017 la Direcció General d’Espais Naturals va sol·licitar sense èxit una revisió de més de 40 instal·lacions situades en platges naturals protegides, com són els quiosquets de la platja del Mago, el cap Enderrocat i el cap de ses Salines. La portaveu del GOB opina que aquesta informació hauria de ser pública i accessible des d’una pàgina web. La mateixa Llei de costes estipula que l’autorització de concessions s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Aquest fet s’ha incomplert sistemàticament durant les tres dècades anteriors. “Per això, oficialment, cap de les concessions no publicades al BOE té de validesa”, assenyalen les fonts del GOB.

Tant els ecologistes com el Govern estan d’acord en la necessitat de transferir les competències actuals de Costes a la Comunitat, tal com han aconseguit Catalunya i Andalusia, perquè consideren que facilitaria la gestió del propi litoral. Una opinió amb la qual està d’acord el nou executiu estatal. Segons la Delegació del govern espanyol a les Balears, totes les parts han manifestat voluntat política de reprendre les negociacions que s’iniciaren durant la legislatura compresa entre el 2007 i el 2011, però que varen quedar congelades durant el mandat següent. Es va arribar a fer una ponència tècnica i un primer esborrany del traspàs, però el Partit Popular, quan va recuperar el govern espanyol, va bloquejar les converses.

L’excap de Demarcació de Costes, Adriana Pousa, que va dimitir del càrrec a finals del mes d’abril -segons ha avançat l’ARA Balears aquesta setmana passada-, va plasmar en un informe la manca de recursos i la situació interna d’aquesta administració. També s’hi abordava el traspàs de la gestió del domini públic maritimoterrestre. Es tracta, de fet, d’una reivindicació que ja és històrica a les Illes Balears i que, a més a més, recull l’Estatut d’Autonomia fa més de dotze anys. Tant Margalida Ramis com Miquel Mir consideren que “no té gens de sentit que els serveis de temporada de les nostres platges hagin de ser gestionats des de Madrid”.

LEGISLACIÓ

NOMÉS PODEN OCUPAR EL DOMINI PÚBLIC LES INSTAL·LACIONS QUE NO PODEN SER EN UN ALTRE LLOC

Fins al 1964, les concessions es donaven sense límit de temps. Després, el màxim es fixà en els 99 anys. La Llei de costes del 1988, encara vigent, redueix el termini màxim a 30 anys. Moltes de les concessions, que es varen donar abans del 1970, caducaren a l’agost. La llei estipula que només podran ocupar el domini públic maritimoterrestre les activitats o instal·lacions “que no puguin tenir una altra ubicació”. “La llei estava pensada per protegir la costa i regular l’obra fixa per a ús públic i no el particular”, diu el GOB. Els ecologistes estimen que les ocupacions “il·legals” del domini públic de la costa arriben a les 10.000 a les Balears, 7.000 a Mallorca.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF