‘Wabi-sabi’, la bellesa de la imperfecció

BarcelonaRes és per sempre, res és complet i res és perfecte. Assimilar aquestes tres màximes és a la base de la filosofia oriental wabi-sabi, que agafa embranzida a casa nostra. Aquesta és la definició que fa l’autor Richard R. Powell sobre l’anomenat wabi-sabi, una defensa de la senzillesa i asimetria dels objectes, i del cicle natural de decadència i mort. És un pensament defensor de l’autenticitat i està fonamentat en una naturalesa que mira el món de manera sensata i proporcionada, en la seva justa mesura. Com descriu el també escriptor Andrew Juniper, l’experiència més pròxima que pot sentir-se de wabi-sabi s’identifica amb el que se sent en ple desert o en la soledat d’una platja, quan s’admira el que no es pot atrapar ni momificar en una materialitat perenne, sinó que amb sort queda a la memòria. La materialitat es torna fugacitat.

La traductora japonesa Shigeko Suzuki considera que la filosofia wabi-sabi és la suma del refinament de la vida i el pensament. Explica que aquest terme prové de dues paraules japoneses: wabi és la cerca de la “puresa i tranquil·litat enmig de la senzillesa” i sabi es refereix a l’ambient refinat envoltat pel silenci que s’apreciava molt en el món haiku del segle XVIII.

Des del departament de traducció i interpretació i estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma, Artur Lozano assegura que tant wabi com sabi són més ideals estètics que sistemes filosòfics. Wabi posa en relleu la bellesa de la imperfecció dels objectes (siguin naturals o manufacturats), la mesura i moderació com a principis rectors, i la importància de mantenir el contacte directe, no mediatitzat, amb la natura. D’altra banda, sabi destaca la transitorietat de la vida i l’activitat humana davant de la natura, “i alhora ens fa intimar amb la impermanència de totes les coses”. Per a ell, aquesta constatació lliga directament amb propostes budistes com el desaferrament d’idees del jo i altres construccions mentals que comporten angoixa existencial. Es dóna valor a materials naturals, “però no implica necessàriament un estil de vida ermità”. Per exemple, a Elogi de l’ombra, el novel·lista Tanizaki Jun’ichiro explica que va participar en un festival en què es contempla la lluna plena i en què el camí al llac on s’havia de realitzar la cerimònia estava ple de fanals de llum artificial que impedien admirar la llum de la lluna. “En aquest cas, l’element de progrés o tecnològic no aporta res, sinó que minva la qualitat de l’experiència”, resumeix Lozano. Per a ell és una qüestió de pertinença i pragmatisme, en realitat, i de la mateixa manera, el wabi i el sabi posen en relleu “l’erosió, el desgast i la pàtina del temps acumulats pels objectes”, d’una manera que l’ús dota els objectes d’entitat i ressonància, no els devalua.

En societats occidentals

Suzuki remarca que tot això es contraposa als elevats nivells d’estrès de la nostra societat, encara que és possible que enmig d’aquesta disbauxa el wabi-sabi esdevingui tendència aquest 2016: “Estic totalment convençuda que sí”. Per a ella, és totalment indispensable concebre aquest tipus de filosofia en què es fa possible buidar la ment i dedicar-se a “passejar entre aquests conceptes a través de la meditació o la pràctica d’arts meravelloses com la cerimònia del te, el haiku o fins i tot cada acte de la vida quotidiana, com arreglar unes flors o cuinar”. Lozano reivindica les “múltiples aplicacions” del wabi-sabi, ja que poden “facilitar-nos prendre la decisió de tenir més presència d’esperit, de valorar què és realment important, i no tenir una actitud reactiva enfront de la vida (davant dels imprevistos, les alertes del mòbil, els correus electrònics, etc.)”. No obstant, avisa que a les nostres societats és susceptible de ser convertit en una moda, tot i que “res del que proposen el sabi i el wabi és aliè al model vital que ja segueixen persones no japoneses que no han sentit a parlar mai de sabi o wabi ”.

Plasmada en moda

Un exemple concret de wabi-sabi es troba en la moda, que, per a Suzuki, adopta un estil “senzill, gens carregat, en què es dóna importància als traços estilitzats”. Aquesta manera de vestir dóna un missatge que vol “transmetre moltes coses a través de la senzillesa i l’abstracció”. Més contundent és Lourdes Verdugo, dissenyadora de la marca basada en aquest concepte Verdugo Clothing. Per a Verdugo, el wabi-sabi representa “exactament l’oposat als ideals occidentals de gran bellesa com una cosa monumental, espectacular i duradora” i defensa els que és intranscendent, ocult, provisional i efímer. “Per a mi, un disseny wabi-sabi es caracteritza per l’ús de recursos naturals en la seva creació i l’ús de tècniques artesanals, que donen com a resultat una bellesa irregular i un producte totalment autèntic”, comenta. Pel que fa a l’estètica, aposta per un disseny “honest, senzill, minimalista, atemporal, subtil, de colors neutres que evoquen les profunditats de la natura”, i que a més propicia una sensació de serenor i harmonia internes. Respecte als materials, destaca els que són visiblement vulnerables als efectes del temps i d’alguna manera registren el sol, el vent, la pluja, la calor i el fred. “Les seves rascades, fregaments i totes les formes de desgast són testimoni del seu ús i abús”, diu Verdugo, que enumera elements com el cotó cru, el lli, el bambú i la llana per intentar transmetre l’art de viure en el seu sentit més profund, real i natural. A través d’aquesta manera de vestir, Verdugo proposa que el wabi-sabi ocupi un espai important a la societat per ensenyar-nos a acceptar les pèrdues i el cicle de la vida, i a deixar de banda l’angoixa que ens provoca no poder mantenir-nos joves i bells, i que ens fa perdre el veritable sentit de la vida. “Espero que a poc a poc aquesta filosofia ens ensenyi a reconciliar-nos amb la incertesa, la por, el fracàs i el fet que no sempre hi ha respostes”. L’objectiu és l’alliberament del món material.

Una presència important a les arts

Totes les arts japoneses estan d’una manera o altra influïdes pel wabi-sabi : és el cas del honkyoku (peces musicals), l’ ikebana (art floral), el haiku (poesia), el hagi-ware (art ceràmic), el sesshu (pintura) i el chado (cerimònia del te), que s’han vist influïdes per una mirada zen i la filosofia budista pel que fa a l’acceptació i contemplació de la imperfecció. El wabi-sabi es remunta, segons Artur Lozano, a la confluència d’ideals del budisme arribat del continent (a través de la Xina i Corea a partir del segle VI) i de sensibilitats nadiues. Així, es troben manifestacions de wabi-sabi al recull poètic del segle VIII Man’yoshu i, més endavant, en diferents manifestacions de les arts japoneses. De fet, per a Shigeko Suzuki, els principals referents en aquesta filosofia són el fundador de la poesia haiku, Matsuo Basho (del segle XVII), i també el fundador de la cerimònia del camí del te, Sen no Rikyu (un segle anterior). Aquest últim va popularitzar que amb una tassa de te entre les mans podia percebre del seu to verdós el reflex de la natura i en tancar els ulls retrobar-se amb les muntanyes verdes i l’aigua dels brolladors i, en soledat, sentia com tot allò esdevenia una part d’ell.