Vides truncades per un accident amb patinet elèctric

Sant Cugat del Vallès / Badalona"Els serveis d'emergències em van dir que no havien vist mai sortir tanta sang per les orelles, el nas i la boca d'un cos", afirma Silvia López García, que té 36 anys i és així de gràfica descrivint el que li ha passat al seu marit, que està al seu costat escoltant-la amb cara de circumstàncies. Joan Cuscó, de també 36 anys, va tenir un accident amb un patinet elèctric l'1 d'octubre a Sant Cugat del Vallès i gairebé no ho explica. Els metges van assegurar que no sobreviuria i que, si ho feia, no podria caminar, ni parlar, ni veure, que quedaria en estat vegetatiu.

"Es va trencar el crani a trossets, com quan es trenca un gerro", continua relatant ella, que confessa que, quan li van trucar i li van dir que el seu marit estava tan greu, va pensar: "No pot ser. Quan algú cau d'un patinet, es trenca una cama, no es mor". Però sí, és possible morir o patir lesions irreversibles. Ho alerta la doctora Beatriz Castaño, que és neuropsiquiatre experta en dany cerebral de l'Institut Guttmann i assegura que ella i els seus col·legues estan alarmats dels casos que cada cop més reben en aquest centre com a conseqüència d'un accident de patinet.

El Joan explica que va agafar el patinet d'un amic per fer un trajecte que ja havia fet mil vegades i que es coneixia de memòria. "Havia d'anar molt a prop, a tres carrers de distància", detalla. Però ja s’havia fet fosc, no va veure un forat que hi havia a la calçada, va caure del patinet i es va colpejar el cap. Després ja no recorda res més, i també té grans llacunes sobre abans de l'accident. "No era la primera vegada que agafava un patinet –aclareix–. En tenia un, però l’utilitzava poc i només per a trajectes curts". En canvi, el que no tenia era casc. "No considerava que un patinet fos tan perillós", admet.

La Silvia afirma que, quan va arribar a l'Hospital Mútua de Terrassa, li van dir que no hi havia res a fer, que s'acomiadés del seu marit. "Fins i tot vam anar a mirar nínxol", detalla. Però quan estava al costat del llit del Joan discutint amb un metge la possibilitat de donar els òrgans, ell es va començar a moure lleugerament. El Joan va estar dos mesos ingressat a l'Hospital Mútua de Terrassa, un dels quals en coma. Després va ser traslladat a l'Institut Guttmann, on es va quedar gairebé un mes més. "Quan va arribar al Guttmann, el movien amb grua, gairebé no podia parlar i no reconeixia els fills", assegura ella. El matrimoni té tres fills: la Judith, de 7 anys; l'Álvaro, de quatre, i el Guille, de dos.

Quan el Joan va ser donat d'alta del Guttmann, anava amb cadira de rodes. Després va començar a desplaçar-se amb un caminador, i ara ja camina i fins i tot corre, encara que li falta equilibri i coordinació. També té una lleugera paràlisi a la banda esquerra de la cara, però gairebé no es nota. "Abans ni tan sols podia tancar l'ull", assegura la Silvia, que reconeix que l'evolució que ha seguit és tan brutal que sembla un "miracle". Ell també admet que ha tingut "molta sort". El seu secret? "Estic més fotut que mai, però també faig més esport que mai", declara.

La doctora Castaño destaca que en els accidents de patinet el que més s'exposa és el cervell i "el cervell és el tresor més gran que tenim, perquè controla el moviment del cos, la sensibilitat, les funcions cognitives, la capacitat de comunicar-nos, l'estat emocional…" En definitiva, un cop al cap pot ser fatal. I encara més sense casc i a gran velocitat.

Pedro Marcos té 52 anys i tampoc portava casc quan va tenir un accident amb un patinet elèctric el juliol del 2020 a Martorelles, la petita localitat del Vallès Oriental on abans vivia. Ell també feia un trajecte curt que coneixia a la perfecció, però, a diferència del Joan, no va tenir tanta sort.

"No recordo que tingués cap gran ferida al cap, i al cos amb prou feines se li veien quatre macadures", afirma el seu germà Alonso. Amb tot, el cervell se li va inflar tant a conseqüència de l'impacte que van haver d'operar-lo per treure-li l'os del crani, afegeix. El Pedro va estar gairebé un mes a la unitat de cures intensives de l'Hospital de Sant Pau, i tres mesos més a l'Institut Guttmann.

Viure en una residència de gent gran

Ara a simple vista sembla que està bé: parla i camina a la perfecció, però és impossible mantenir una conversa amb ell. No és conscient del que li ha passat, diu coses inconnexes i ni tan sols reconeix les seves dues filles de 13 i 15 anys. "Quan té set, tant li fa beure aigua que colònia o un pot de xampú", posa el seu germà com a exemple per demostrar que cal anar amb mil ulls amb ell. No se'l pot deixar sol. El Pedro viu ara en una residència per a gent gran i, lògicament, és l'usuari més jove. "Volíem portar-lo a un centre de discapacitats, però ens van dir que només admetien discapacitats de naixement", lamenta el seu germà.

L'Institut Guttmann ja ha atès onze pacients amb lesions molt greus com a conseqüència d'un accident de patinet elèctric. Tots eren homes. Els informes mèdics, però, no detallen si portaven o no casc. "Quan veig algú que va en patinet i sense casc, l’aturo al mig del carrer i li dic que se’l posi perquè el meu marit va estar a punt de morir per això", diu la Silvia. "Ningú no pensa que li tocarà fins que li toca", conclou.