Les vides que esperen la paraula ‘favorable’

PalmaQuan Romina va obtenir la titulació com a comunicadora digital a l’Argentina, va sortir al carrer disfressada amb els seus amics i li varen llançar “ous i una mescladissa de coses” per celebrar allò que anomenen “la recibida” per l’assoliment. Ella imagina, recurrentment, que una escena així es repeteix; fantasia de tornar-la a viure el dia que aconsegueixi la residència legal a Espanya. Té 32 anys. Va arribar a Palma en fa gairebé tres, fugint de la inestabilitat i de la manca d’oportunitats al seu país. Des que hi va aterrar, res no ha estat com havia imaginat. “Un sempre ve amb il·lusions que tapen la realitat. Sabia que no seria fàcil, però no que fos tan difícil. No recoman a ningú venir sense papers. És viure les 24 hores dels 365 dies de l’any amb incertesa i frustració constant”, reconeix.

Durant aquest temps ha sobreviscut amb feines precàries als marges, “cuidant nins, fent net cases o venent polseres als mercats ambulants”. Totes les entrevistes se li encallen quan ha d’explicar que no té papers. “He d’acceptar qualsevol feina. He arribat a sortir de ca meva a les tres de la matinada per fer una hora de cangur. La mare del nin és colombiana i havia de fer feina. Les nostres històries es creuen”, relata.

Fa vuit mesos, va sol·licitar la residència per arrelament sociolaboral gràcies a l’ajuda d’un compatriota. Cada dia esperava una notificació positiva del seu expedient a la bústia. “Em varen dir que no me n’assabentaria per carta, sinó telemàticament. Així que cada dia entr al portal d’Estrangeria i mir si canvia aquest ‘En tràmit’. Tant de bo hi posàs ‘Ja gairebé’, qualque cosa que s’acosti al ‘Favorable’ que esperam tots. Quan inicies el tràmit et donen un NIE provisional, però no et permet fer feina”, explica.

Per decret

L’anunci del govern d’Espanya d’una regularització massiva, amb condicions molt més laxes, l’ha agafat en aquests llimbs administratius. A l’espera. Més que certeses, li ha generat noves preguntes. “M’alegr per tots els que se’n puguin beneficiar, però afecta els qui estan en la meva situació? Posaran més funcionaris per resoldre expedients? Vull creure que tenen un pla per sostenir aquesta nova proposta”. Segons l’executiu central, la mesura cerca reconèixer una realitat ja existent: persones que viuen i fan feina a Espanya sense drets laborals ni protecció legal. El procés es farà per decret i preveu permisos provisionals de residència i feina per a qui compleixi determinats requisits d’estada –cinc mesos d’empadronament– i sense antecedents penals greus.

La reacció de Romina és comuna entre molts immigrants en la seva situació: alleujament davant la possibilitat de sortir d’aquests llimbs barrejat amb desconfiança cap a una Administració que els aboca a una burocràcia que, fins ara, s’ha caracteritzat per la lentitud. Beatriz, colombiana que va arribar a Mallorca l’agost de 2019, prefereix no fer-se gaires il·lusions davant l’anunci. S’obliga a ser prudent. “Hem d’esperar que ho estudiïn bé i que advocats i gestors ens ho expliquin. Només amb les normes que han tret aquests anys ja ens fan anar d’un costat a l’altre”, assegura, en referència a la darrera modificació de la Llei d’estrangeria, que va reduir de tres a dos anys el termini per accedir a la regularització.

Està avesada a la lletra petita. I que sembli no haver-n’hi fa que en desconfiï. “Que sigui fàcil m’alerta, perquè res del que m’ha tocat ho ha estat. M’he il·lusionat moltes vegades. Jo vaig emigrar de manera irresponsable, amb improvisació i la màxima de ‘Déu proveirà’. Has d’arribar conscient que els papers manen”, confessa. Sí que veu els avantatges de constar en la societat: “Regularitzar-nos permetria més control i acabaria amb un sistema del qual se’n beneficien els qui els interessa tenir-nos-en fora. Estudiam, ens formam i després feim pràctiques a empreses que no ens paguen res per fer-hi feina. O quan aconsegueixes una feina en negre, et paguen el que volen o no et paguen i no hi ha manera de protestar”.

Sis anys després d’arribar a Mallorca, Beatriz, amb estudis de tecnologia ambiental que no ha pogut convalidar, viu amb tota la família a Sóller. El seu marit, enginyer electrònic, estudia electricitat i català, com ella. Tots fan feina en la neteja, la cura de gent gran o les mudances. El que els surt. Tots es troben en situació irregular i construeixen l’economia hora a hora gràcies a les recomanacions. A deu euros. A vuit, si no els queda més remei, i a dotze “quan paguen bé”.

Mamadou té 36 anys i en fa més de dos que viu a Palma. Va deixar els estudis universitaris de Física i Química al Senegal per alimentar la família. No pot convalidar els títols, però ja ha completat cursos de jardineria, informàtica, classes d’espanyol –encara que ja l’havia estudiat al seu país i el parla amb fluïdesa–, català i, ara, l’ESO. Fa tres mesos va sol·licitar l’arrelament socioformatiu amb un informe d’integració social. N’espera resposta. Ara se sent més esperançat arran de l’anunci del govern de Sánchez. “Vaig passar el dia rebent telefonades d’amics il·lusionats. D’altres m’enviaven vídeos de TikTok explicant-ho tot. No parlàvem de res més. Estic molt content per tots els immigrants, però hem d’esperar, perquè amb els polítics no se sap què passarà fins que la mesura sigui vigent. No som aquí per delinquir, sinó per cercar una vida millor, fer feina i aportar a la societat”, assenyala.

Debat polític

L’anunci de la regularització també ha reactivat el debat polític. La presidenta del Govern, Marga Prohens, no va esperar cap acte públic i va qualificar la mesura, a les xarxes socials, d’“irresponsable”, alhora que advertia del risc d’un “efecte crida” i insistia que les Balears ja pateixen una forta pressió sobre l’habitatge i els serveis públics. Poques hores després, el director general d’Immigració, Manuel Pavón, va aprofundir en l’argumentari del PP i va insistir que les regularitzacions d’aquest tipus “traslladen la idea que arribar de manera irregular té premi” i va qüestionar que tenir papers garanteixi la integració.

Els populars han insistit a vincular directament els beneficiaris del procés anunciat amb els immigrants arribats a les Illes en pastera. Des de l’Observatori de Migracions de la UIB recordaren que els principals beneficiaris de la mesura seran els qui varen entrar de manera legal pels aeroports i que, en caducar el visat, varen quedar en situació administrativa irregular.

Per la seva banda, el delegat del Govern d’Espanya a les Balears, Alfonso Rodríguez, va qualificar la mesura de “valenta” i va corregir la idea de l’efecte crida, ja que es requereixen cinc mesos de residència. “És donar resposta a persones que ja són aquí. Beneficia els treballadors, que guanyen en drets i obligacions, i les empreses, que guanyen en seguretat jurídica; serveix per lluitar contra l’economia submergida”, va afegir.

El procés s’obrirà a l’abril i es preveu un termini de tramitació de tres mesos, tot i que quinze dies després de l’admissió a tràmit de les sol·licituds els demandants ja podran fer feina legalment. El departament d’Estrangeria de les Balears tramita actualment 10.800 sol·licituds de regularització emparades en el reglament vigent. No són, en cap cas, els possibles beneficiaris de la regularització massiva, una xifra que es desconeix, precisament, per la situació d’irregularitat administrativa.

El discurs del Govern contrasta amb la posició de les entitats socials que treballen diàriament amb immigrants. ONGs, associacions i plataformes de suport han defensat la regularització com una eina necessària per reduir l’explotació laboral i treure milers de persones de l’economia submergida. Els sindicats la consideren clau per garantir drets bàsics i evitar abusos.

Aquest discurs tampoc no el comparteixen les principals patronals de les Illes. CAEB, Pimem i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca han rebut l’anunci del govern amb una mirada pragmàtica, centrada en una realitat que coneixen: la manca estructural de mà d’obra i l’existència de milers de persones que ja viuen i fan feina a les Balears sense poder-ho fer legalment.

Cobertura de vacants

Les organitzacions empresarials coincideixen que regularitzar aquestes situacions permetria aflorar feina no declarada, donar seguretat jurídica a empreses i treballadors i facilitar la cobertura de vacants en sectors com l’hostaleria, la neteja, les cures o l’agricultura. En el cas de les pimes, Pimem va subratllar que la irregularitat no beneficia ningú i que moltes relacions laborals ja existeixen de facto. Els hotelers, per la seva banda, donen suport al fons de la mesura, tot i que qüestionen el decret com a via per aprovar-la.

Mentre la política discuteix sobre planificació, recursos i efectes crida, persones com Romina insisteixen a humanitzar la situació dels immigrants. “La xarxa humana és important per sobreviure: cal construir-la, socialitzar i sentir-te part d’alguna cosa. Els amics i entitats com Càritas t’ajuden a tirar endavant”, reivindica. Ella ja s’ha comprat pólvores de colors per tirar-se-les pel cap. Fantasieja amb aquesta nova recibida, amb enviar un missatge urgent als seus per cridar: “Som legal!”. Serà quan entri per darrera vegada a consultar l’expedient i hi llegeixi la paraula “favorable”.