Tràfic de drogues
Societat 18/05/2023

València, principal port d'entrada de cocaïna a l'Estat

És el tercer moll a Europa després dels d'Anvers i Rotterdam

2 min
Imatge aèria del port de València

ValènciaEl port de València s'ha convertit en el principal moll d'entrada de cocaïna a l'Estat i el tercer a Europa després dels d'Anvers (Bèlgica) i Rotterdam (Països Baixos). Així ho indiquen les xifres facilitades per fonts de la Fiscalia Antidroga a l'agència Efe. Segons el ministeri fiscal, el 2022 al port de València es van confiscar 26 contenidors que amagaven 11.564 quilos d'aquesta droga.

La xifra de l'any passat és notòriament superior a la del 2021, quan se'n va detectar 9.356 quilos, i converteix el port de València en el primer moll d'entrada de cocaïna de l'Estat per davant dels de Barcelona i Algesires, on el 2022 es van produir 13 i 10 aprehensions, respectivament. La dada del port valencià sorprèn menys si es té en compte que es tracta del primer moll comercial de la Mediterrània.

Les mateixes fonts apunten que la introducció de cocaïna a través dels ports és un sistema cada vegada més habitual entre la delinqüència organitzada internacional. També destaquen que aquesta circumstància es veu afavorida pel fet que la investigació d'aquests delictes sovint recau en petits jutjats –els de les ciutats en els quals s'ha produït la confiscació–, que no tenen els mitjans suficients per abordar investigacions tan complexes.

Davant d'aquesta situació, des de la Fiscalia Antidroga es reclama centralitzar aquests processos en l'Audiència Nacional. Una altra fórmula seria, segons les mateixes fonts, la creació de jutjats i sales especialitzades en la lluita contra el crim organitzat en determinades autonomies.

Xats encriptats

Segons fonts de la Fiscalia Antidroga, la lluita contra el tràfic de drogues s'ha vist dificultada durant els últims anys per la utilització d'avançades tecnologies que dificulten que les forces de seguretat segueixin la pista dels delinqüents. Un d'aquests avenços és l'ús de xats encriptats com Encrochat o Sky ECC. Una mostra de la seva importància és que a Espanya hi ha 24 investigacions judicials obertes on estan sent clau les dades procedents d'Encrochat i 37 de Sky ECC.

Un possible entrebanc en aquests processos pot ser precisament la validació judicial com a prova d'aquests xats. En aquest sentit, al Tribunal Constitucional ja han arribat dos recursos d'investigats que posen en dubte la intervenció d'aquests xats perquè consideren que vulneren els seus drets fonamentals. En una línia semblant, a Alemanya un tribunal de Berlín ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè es pronunciï sobre la seva validesa com a prova.

stats