Unió de forces per protegir el 30% de la Mediterrània

PalmaLes dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

Falten només cinc anys per complir els objectius de la Convenció sobre Biodiversitat de les Nacions Unides de Montreal (2022), en què uns 200 països es varen comprometre a protegir, com a mínim, un 30% de la superfície marina el 2030. Per això, ambdues organitzacions han fet una crida a una col·laboració sense precedents per assolir-los. També reclamen un 10% de protecció estricta a la Mediterrània, un augment significatiu del finançament que garanteixi la gestió eficaç de les àrees marines protegides, una cooperació regional "més sòlida" i una "acció coordinada" per salvaguardar la mar.

"Sabem que protegir la mar dona resultats. Ara necessitam acció política: una protecció marina més ferma, més ben finançada i més significativa", recalca la directora de Med Sea Alliance, Karlijn Steinbusch. Per la seva banda, la coordinadora de Together for the Med, Margaux Janin, considera que s'han d'incloure "totes les veus en una col·laboració que transcendeixi les fronteres geogràfiques" per arribar a protegir un 30% de la mar.

Ambdues organitzacions assenyalen que la Mediterrània és "un pilar fonamental per a la integritat mediambiental, la seguretat alimentària regional i la resiliència socioeconòmica de les regions que el formen". En el mateix sentit, apunten que les seves aigües alberguen "més de 17.000 espècies marines". Per altra banda, remarquen que la pesca i l'aqüicultura marina generen "més de 70.000 llocs de feina i més de 20.000 milions d'euros d'ingressos a l'any a la regió de la Mediterrània i de la mar Negra".

Per això, les entitats proteccionistes insisteixen a ampliar i enfortir les Àrees Marines Protegides (AMP) i engegar altres iniciatives locals de conservació per "recuperar les poblacions de peixos, millorar la seguretat alimentària i fer que les economies costaneres siguin més resistents a les pertorbacions ambientals".

Conservar gegants marins

Un grup de mallorquins lidera una investigació que reuneix a més de 400 científics de 50 països per delimitar les zones que s'haurien de protegir per garantir la conservació dels gegants marins –animals de gran mida, com la balena. L'estudi també identifica mitjançant algoritmes les àrees relacionades amb els comportaments crítics dels animals, com la residència i la migració. Segons demostren el resultats de la investigació, aquestes zones ocupen el 66% de l'espai que empren aquests animals, però els exemplars troben amenaces per a la supervivència com l'augment de la temperatura de la mar, la pesca, la contaminació per plàstic i el trànsit marítim.

L'estudi també evidencia que les àrees marines protegides només ocupen un 8% de la superfície total dels oceans, una xifra que està lluny d'arribar el 2030 amb un 30% de protecció. Jorge P. Rodríguez, un dels líders de la investigació, apunta que, tot i augmentar fins a un 30% la protecció dels oceans, "es deixaria el 60% de les àrees crítiques exposades a amenaces", per la qual cosa "seria insuficient". Per això, es necessitarien altres mesures de mitigació com limitar la pesca, identificar els corredors marins de migració i, en aquestes zones, limitar les velocitats dels transports marítims per minimitzar els risc de col·lisió.

Gràcies a la identificació de les àrees on els gegants marins migren i resideixen, els investigadors fixen les zones que caldria protegir i les ordenen prioritzant els comportaments més importants per al major nombre d'espècies. Exemples de zones que s'haurien de protegir per l'elevat nombre d'animals que hi interactuen són les de la costa oest dels Estats Units, el Golf de Cadis i les costes de les Canàries.