Lourdes Melis Gomila: "La turismofòbia és comprensible"

ManacorLourdes Melis Gomila (Portocristo, 1985) és llicenciada en Història de l’Art i especialista en la gestió i investigació del Patrimoni Cultural. Doctora en Turisme amb la tesi Museus i turisme cultural a les Illes Balears, presenta algunes de les propostes i reflexions més interessants de la complicada mescla de factors. Per altra banda, el 2011 va començar la investigació sobre els tallers llorencins de brodat i des de final del 2023 dirigeix el projecte de creació del Museu del Brodat i el Teixit amb l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar. Actualment, fa classes al departament d’Història de l’Art sobre Gestió Patrimonial Cultural i Turisme i n’impartirà de màster cap al curs vinent.

Com funcionen les visites escolars per recórrer i explicar el patrimoni històric i artístic de Manacor i Portocristo?

— Estan dins la guia educativa que cada any elabora el Departament d’Educació municipal. A principi de curs, des de l’Ajuntament es proposen activitats a tots els centres escolars del municipi, adaptades als currículums de cada cicle. En tenim d’històriques, d’oficis o de llocs emblemàtics. Flipen quan veuen que el que estudien a classe també va passar aquí, que ho tenim i ho poden veure al poble.

Quines hi ha, per exemple?

— Manacor, oficis i paratges. Nosaltres feim la història de Manacor, on els mateixos alumnes fan d’investigadors del patrimoni cultural i arquitectònic, o Manacor, un museu obert i La guerra Civil a Manacor. Després tenim pràcticament les mateixes a Portocristo, a més de Portocristo i la mar.

Per cert, ara que parlam de patrimoni porteny. On és el petit museu de la mar que era a les Coves Blanques?

— És a la biblioteca, a dalt de les oficines municipals. Es va haver de trasladar fa uns anys per asegurar la seva correcta conservació.

Parlau-me de ‘La mar, la nostra cultura’ el projecte turístic i cultural que l’Ajuntament va presentar fa unes setmanes

— Júlia Acosta i Antònia Llodrà em van encarregar el projecte, que en aquest cas i per raons evidents comença pel port. És una proposta cultural més enllà del turisme, per definir conceptes, els àmbits en què ens movem i què volem valorar. L’eix central és la comunitat i el patrimoni. Molts cops és un acte de valentia unir cultura i turisme. No volem aconseguir més turistes ni un major rèdit econòmic. És un projecte cultural per sobre de tot això.

Diferent al que estam acostumats?

— Personalment no veig la gestió turística com moltes vegades s’entén: fer mapes, marxandatge, pòsters o un lloc web… El territori està preparat pel que ‘venem’?

Enteneu la preocupació per la massificació del territori?

— La turismofòbia és comprensible, en el sentit que el turisme ens ha arrasat estructures socioculturals i industrials.

Es pot corregir o ja feim tard?

— La situació és molt complicada. És millor acceptar-lo i a partir d’aquí gestionar-ho el millor possible a partir d’altres estratègies. Hem de tenir en compte que al final tots som turistes quan anam de viatge. És des d’on ho plantejam el que ha de canviar.

Com?

— Amb propostes realistes, a Manacor hi ha potencial, però no hi ha difusió de contingut. Ens omplim la boca amb què volem un turisme cultural, però quin?

Quin?

— Ha de tenir com a objectiu principal la conservació del patrimoni cultural i la seva correcta difusió. Anar dirigit a la comunitat, que també són els visitants. Valorar aspectes patrimonials desconeguts i implicar la comunitat local.

Tornant al projecte de la mar com a eix per explicar el turisme i la cultura. Paral·lels, però junts?

— S’ha de pensar en identitat. La mar ens defineix. Ens ha duit la massificació, certament, però també la cultura. Hi ha d’haver un intent de reconciliació, perquè si no s’accentuarà aquest sentiment de llunyania amb l’element. El projecte vol encarar-ho des de distintes categories: Mar pesquera, mar arqueològica, mar marítima, mar turística i mar bèl·lica. Tot plantejat d’una forma transversal. La següent passa serà organitzar la informació per a la seva posterior difusió.

Amb rutes explicatives?

— Sí, amb una primera que serà la pesquera. Unit amb sessions de participació comunitària i entrevistes que filmarem. Volem aconseguir un registre de fonts orals i un arxiu fotogràfic que es pugui editar i penjar per a la seva consulta. Hi ha moltes propostes que encara que puguin semblar òbvies, no estan fetes. Cal una anàlisi del que ja està fet i propostes de canvi amb eines de gestió.

Com acabarà la feinada feta a Sant Llorenç amb els tallers de brodat?

— Amb la posada en marxa efectiva del Museu del Brodat i el Teixit, a l’edifici que era Ca les Monges de Sant Llorenç. Quan va arribar la torrentada i se’n va endur milers de coses, vam veure que definitivament necessitàvem un projecte comunitari. A partir de donacions hem pogut ampliar la col·lecció a partir de peces de tota Mallorca: de Sóller, Palma, Felanitx o Vilafranca. Ens hem anat organitzant en comissions comunitàries sobre què volem fer.

— Serà un museu vinculat a la comunitat, amb més de 300 peces, entre màquines de cosir, fotos, patrons, dibuixos, revistes o catàlegs. Està previst que les obres es puguin dur a terme enguany, amb 40.000 euros municipals només d’obra.

És un ofici encara viu?

— Sant Llorenç fou important pels seus tallers de confecció i de brodat, que es va acabar per llevar perquè encaria la peça. Disseny, patronatge, dibuixants… L’any passat es va complir el centenari del primer taller que hi hagué a Sant Llorenç i ho vam celebrar inaugurat el BrodArt. Manufactura i creació artística contemporània, per fer dialogar l’artesania amb els artesans i artistes d’avui dia. Foren empresaris catalans que l’any 1924 establiren el Taller Gran (Joan Miró). Ara mateix queden Caliu a Sant Llorenç, on es poden fer encàrrecs de peces brodades, i Confeccions Estrany, a Son Carrió.

Com ho veuen les dones hereves de tota aquesta tradició i que han col·laborat a fer que tot això sigui finalment possible?

— S’han empoderat, han identificat que el que feien no era un hobby, sinó que aixecaren econòmicament tot un poble. De totes maneres, la investigació i la catalogació no han acabat. L’objectiu és oferir una visió contemporània i viva. Hem destapat una memòria que estava adormida i això és preciós.

El futur també ho toca ser

— El que volem és professionalitzar la creació contemporània anual perquè gent jove vegi que és una cosa viva. Enguany es farà la segona edició del BrodArt i es començarà a adaptar l’edifici pel futur museu. A més, participam amb projectes amb altres museus i entitats. El museu encara no existeix físicament, però ja ha començat a formar-se dins la consciència del poble de Sant Llorenç.