El tsunami exportador xinès es prepara per inundar el món malgrat els aranzels

Durant dècades, la fàbrica de cotxes més gran del món era el complex de Volkswagen a Wolfsburg, a Alemanya. Però BYD, el fabricant de vehicles elèctrics xinès, està construint dues fàbriques a la Xina, cadascuna amb capacitat per produir el doble de vehicles que Wolfsburg.

Dades recents del Banc Central de la Xina mostren que, els últims quatre anys, els bancs locals, controlats per l’estat, han prestat 1,9 bilions de dòlars addicionals per donar suport a empreses industrials. Una inversió que es pot veure en la construcció constant de fàbriques a la perifèria de les ciutats xineses i en la modernització de les instal·lacions existents amb robots i sistemes d’automatització.

Les inversions i els avenços de la Xina en el sector industrial estan generant una onada d’exportacions que pot portar al tancament de fàbriques i acomiadaments no només als Estats Units, sinó també a tot el món. “El tsunami està arribant a tothom”, va dir Katherine Tai, exrepresentant comercial dels Estats Units sota el mandat de l’expresident Joe Biden.

L'ofensiva exportadora de la Xina

Els aranzels que va anunciar dimecres el president Trump i que han provocat una caiguda de les borses mundial, han estat la resposta més contundent a l’ofensiva exportadora de la Xina.

Els aranzels han estat rebuts amb indignació a la Xina. "Està utilitzant els aranzels per subvertir l’ordre econòmic i comercial internacional", deia una presentadora que llegia un comunicat del govern que condemnava els Estats Units, a la televisió estatal, dissabte a la nit. L'objectiu és "servir els interessos hegemònics dels Estats Units", afegia.

La Xina, que fa bandera de l’alt nivell d’estalvi del país, de les llargues jornades laborals i de l’abundància d’enginyers, programadors informàtics, electricistes, soldadors, mecànics i paletes, viu des de fa quatre anys una crisi immobiliària. Les grues que aixecaven blocs d’apartaments, omnipresents a gairebé totes les ciutats, han desaparegut en moltes zones, i les que queden pràcticament no es mouen. Davant d'això, a instàncies de Pequín, els bancs han redirigit ràpidament els crèdits del sector immobiliari cap a la indústria.

La Xina és el país que utilitza més robots industrials al món i, tot i que alguns components encara s’importen, la majoria són fabricats per les mateixes empreses xineses. Després d’anys de creixement accelerat, la instal·lació de nova maquinària industrial ha augmentat un 18% aquest any. Zeekr, una empresa de vehicles elèctrics xinesa, és un exemple d'aquesta robotització. Quan va obrir una fàbrica fa quatre anys a Ningbo, la segona ciutat més important de la província de Zhejiang, hi tenia 500 robots. Ara n'hi ha 820 i s’espera que la xifra continuï creixent.

A mesura que s’obren noves fàbriques, les exportacions xineses experimenten una ràpida acceleració. El 2023 van créixer un 13,3% i el 2024 un 17,3%. Els crèdits dels bancs estatals també estan impulsant un creixement en la recerca i el desenvolupament empresarial. Huawei, un conglomerat que fabrica des de telèfons intel·ligents fins a peces d’automòbil, ha inaugurat recentment a Xangai un centre de recerca gegant. Amb capacitat per a 35.000 enginyers, l’espai és deu vegades més gran que la seu de Google a Mountain View, a Califòrnia.

Davant un país que no para de prendre més quota quota en la producció industrial mundial, els líders dels altres països s’enfronten al dilema d'augmentar les barreres comercials per protegir el que queda dels seus sectors industrials. El creixement de la Xina ha estat, principalment, a costa dels Estats Units i d’altres potències industrials històriques, però també de països en desenvolupament. La Xina ha augmentat la quota fins al 32% i continua creixent, des del 6% l’any 2000. La producció industrial de la Xina supera la suma de la fabricació dels Estats Units, Alemanya, el Japó, Corea del Sud i el Regne Unit.

La Xina i Trump

Durant l'últim any al poder de l'administració Biden, membres del govern van alertar sobre la gran capacitat industrial de la Xina i van incrementar alguns aranzels, especialment sobre els vehicles elèctrics. Però, abans, es van limitar a imposar controls més estrictes sobre les exportacions de tecnologies com els semiconductors d'alta gamma, argumentant motius de seguretat nacional. També van mantenir els aranzels, que oscil·laven entre el 7,5% i el 25%, que Trump havia imposat sobre la meitat de les exportacions xineses als Estats Units durant el seu primer mandat.

Continua sent incert com es desenvoluparà la política molt més dura de Trump envers la Xina. En algunes ocasions, els aranzels han aconseguit frenar el creixement de les exportacions xineses, però no les han aturat. Tot i això, és clar que dificultaran l'entrada de la Xina en certs sectors industrials. Ja el 2017, durant el primer mandat de Trump, els fabricants d’automòbils xinesos que es preparaven per entrar al mercat nord-americà van haver de cancel·lar els plans després que el president imposés els primers aranzels del 25% als cotxes xinesos.

Ara les empreses xineses pràcticament no venen cotxes als Estats Units, una situació que probablement no canviarà, perquè entre les últimes mesures de Trump els aranzels poden arribar fins al 181% per als fabricants de cotxes xinesos. Però això no frena els fabricants d'automòbils xinesos, que han continuat construint fàbriques i redirigint les seves campanyes d'exportació cap a uns altres mercats. Ara les seves vendes han augmentat considerablement a Austràlia i el Sud-est Asiàtic. A Mèxic, els fabricants xinesos tenien només un 0,3% de la quota de mercat el 2017 i l'any passat ja superaven el 20%.

Exportar perquè els mateixos xinesos no compren

La Xina no només està construint fàbriques de cotxes, sinó que en els últims cinc anys també ha reforçat la capacitat de refineria petroquímica. Actualment té més capacitat que Europa, el Japó i Corea del Sud junts. A més, està accelerant la construcció de noves refineries a un ritme encara més ràpid aquest any, la qual cosa li permetrà produir plàstics, polièster, vinil i neumàtics.

El país està exportant tant, en part, perquè la seva pròpia població compra molt poc. El col·lapse del mercat immobiliari des del 2021 ha evaporat gran part dels estalvis de la classe mitjana i ha arruïnat moltes famílies benestants.

Els ingressos fiscals estan caient, però la despesa militar està augmentant ràpidament. Això ha deixat el govern reticent a gastar en estímuls econòmics per ajudar els consumidors. En lloc d'això, la Xina ha compensat el desastre immobiliari amb una campanya d'exportació, que crea milions de llocs de treball per construir, equipar i gestionar fàbriques.

Alguns economistes xinesos suggereixen que el país necessita enfortir la seva dèbil xarxa de Seguretat Social. A principis d’aquest any, la pensió mínima dels jubilats era de només 17 dòlars al mes, una quantitat que gairebé no arribava per cobrir les despeses bàsiques.

L’economista més conegut del país, el professor Li Daokui de la Universitat de Tsinghua, va demanar públicament al gener que es doblés la pensió mínima mensual per arribar als 110 dòlars. Li Daokui va argumentar que el govern xinès s’ho podria permetre i que l’increment en les pensions dels jubilats estimularia tota l’economia. No obstant això, el seu consell va ser desestimat i quan es va presentar el pressupost estatal, el 5 de març, es van augmentar només 3 dòlars les pensions mensuals. Així doncs, els jubilats reben ara 20 dòlars al mes.

El mateix pressupost va aprovar una despesa de 100.000 milions de dòlars per a inversions en infraestructures que fomenten les exportacions. A més, es va aprovar un nou programa per actualitzar la tecnologia a les fàbriques de vint ciutats.

Copyright The New York Times