El Trenc de Menorca és a l’Albufera del Grau

PalmaLa Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

El coordinador del GOB a Menorca, Miquel Camps, recorda que durant el darrer mig segle han estat diversos els intents de legalitzar les poc més de 40 construccions fora d’ordenació que es troben disseminades per la zona de més protecció territorial de l’illa. “Qui ho ha provat sempre ha topat amb una estructura potent de conservació, però la nova llei, que permet alterar directament espais de rellevància ambiental com aquest, ho podria facilitar d’ara endavant. És molt perillós que una decisió tan important passi a dependre ara d’un acord del Consell de Govern”, explica Camps.

“La conjuntura actual, amb un Govern que ha permès legalitzar centenars d’edificis il·legals en rústic, fa témer que també es vulgui donar cobertura a aquestes construccions a l’albufera”, admet. “El preu que tenen ara, fora d’ordenació, és molt diferent del que podrien assolir al mercat immobiliari si es legalitzen”, afegeix Camps, qui recorda que “el procés de legalització impulsat per l’actual Govern ja ha fet multiplicar el valor de molts hortals en rústic, ara reconvertits en xalets, que s’aixecaren fa 40 anys a Menorca sense cap mena de permís”.

Les modificacions impulsades en aquest sentit per l’àmbit polític –remarca– “no són gens casuals. Si es barata, no és per una pretesa agilitació administrativa, ja que la situació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) que regeix aquests espais es modifica cada 15 anys. És clar que si alguna cosa es mou és perquè hi ha una intenció al darrere”.

La urbanització de Shangri-La es va aconseguir frenar als anys 70, quan encara no hi havia lleis autonòmiques que protegissin els espais naturals, però va ser tard per impedir que s’aixecassin algunes construccions. Prop de mig centenar encara segueixen dempeus, 50 anys després, disperses al bell mig del Parc Natural de l’Albufera del Grau, al cor de la Menorca declarada per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera.

Totes es troben fora d’ordenació en una zona de màxima protecció i n’hi ha que, fins i tot, es lloguen a turistes. Van obtenir la llicència pertinent tot aprofitant els buits normatius i encara es poden mantenir en aquest indret almenys durant 12 anys més. El termini de 50 anys que l’administració va accedir a donar-los el 1988 s’esgota l’any 2038, moment en què tots aquests habitatges hauran de ser expropiats i enderrocats.

Però la dubtosa situació urbanística d’algunes d’aquestes construccions ha posat en alerta el Consell de Menorca, que ha detectat uns pocs xalets acollits a llicències concedides el 2013 i 2014, quan el Pla Territorial Insular (PTI) ja restringia l’activitat turística al camp als edificis anteriors a 1960.

La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, ha posat el seu punt de mira en l’albufera a l’hora de perseguir el lloguer turístic il·legal a Menorca i ja ha donat de baixa 21 de les 34 llicències concedides a la zona. Altres 12 estan en tràmit, a l’espera que compleixin terminis per poder-les donar també de baixa. Només una casa ha pogut justificar l’activitat i, per tant, serà l’única de les existents que es podrà llogar legalment a turistes.

“Encantadora casa al bell mig de la natura i del Parc Natural més important de Menorca, amb una ampla diversitat d’espècies animals”, publicita la immobiliària Engel & Völkers, que ofereix una d’aquestes cases amb piscina de 110 metres construïts i 900 de parcel·la com “la millor opció pels qui cerquen tranquil·litat, poder passejar per la natura i, a la vegada, estar a prop de la platja i de les comoditats que ofereix una ciutat”. L’Albufera, de fet, es troba a només set quilòmetres de la ciutat de Maó.

Mesures de desprotecció

La Llei òmnibus també facilita ara que es puguin plantejar nous creixements de població a les Balears sense disposar del que fins ara era preceptiu, l’informe de Recursos Hídrics que garantia si es disposaria o no de prou aigua per abastir els futurs nuclis. El GOB ho veu directament com “un suïcidi, i més en la situació actual en el cas de Menorca, on la majoria de masses d’aigua estan sobreexplotades o contaminades. És una forma de desbloquejar projectes que es troben aturats per informes que no s’autoritzen perquè no hi ha prou aigua. I si el Govern ho promou és pel compromís que deu tenir amb algun privat, no perquè hi hagi gens d’interès públic real”.

No és l’única afectació dels darrers canvis legislatius sobre el territori protegit de les Illes. “Es retrocedeix en reduir terminis d’exposició, en transparència, en rebaixar la Xarxa Natura 2000…”, es queixa Camps. Però també la recent modificació de la Llei de Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) permet que es deixi caçar als illots i barrancs i que els incendis forestals deliberats deixin de ser considerats com una infracció greu. “Són canvis que no tenen cap lògica i que avancen en desprotegir, no en simplificar”, conclou.

L’intent frustrat del PTI

També a Menorca el Consell insular ha fet passes en aquest mandat per desprotegir l’illa. La modificació del Pla Territorial (PTI) que el govern del PP promogué l’any passat i que aturaren els mateixos tècnics de la institució pretenia, com va advertir la mateixa secretària, “alterar el model de Menorca”. El document, que anava signat per la consellera d’Ordenació del Territori i del qual els populars després es desdiren, canviava 95 dels 140 articles del Pla i modificava “de manera substancial els objectius i principis fonamentals” del PTI.

Es facultava el mateix Consell i els ajuntaments de l’illa a delimitar i ordenar nous nuclis rurals i a permetre habitatges en tot el sòl rústic, tret del protegit. També donava llum verda a implantar hotels al camp sense estar lligats a l’activitat agrària, aixecava la prohibició de camps de golf i d’instal·lacions esportives que suposin un gran consum d’aigua i obria la porta a crear rutes amb vehicles elèctrics al sòl rústic. Així mateix, es pretenia afavorir nous equipaments al voltant de les zones turístiques saturades, fins que la secretària alertà que no estava justificat i que fer-ho “podia suposar una desprotecció del territori”.

“El que es volia modificar era molt preocupant”, remarca Miquel Camps. “Llevava tota casta de garanties, no limitava la construcció de piscines, permetia convertir en habitatge qualsevol edifici en rústic i, fins i tot, afegia la creació de noves places a l’estudi de càrrega turística. Les intencions que veim en el Consell i el Govern a escala de territori són molt preocupants”.

Un any després, però, no s’ha duit a ple cap proposta de modificació del PTI, ni tan sols després de signar un conveni amb el Consell de Mallorca que semblava requerir l’aval tècnic d’una institució externa a les modificacions que el personal de la casa es resistia a emparar. Fins ara no ha transcendit que el Consell de Menorca n’hagi fet ús.

Així que aquest estiu les mobilitzacions ciutadanes se centren més a posar fre a la creixent massificació turística que no a avisar preventivament la classe política del rebuig que poden provocar determinades actuacions. La multitudinària manifestació en defensa del Trenc ha ajudat, però, a prendre consciència que no es pot abaixar la guàrdia.