Transsexuals denuncien dificultats per trobar medicació hormonal

BarcelonaImagineu-vos que aneu a una farmàcia i que de la nit al dia us comuniquen que la medicació que preneu es deixa de fabricar i que serà substituïda per una altra de similar. Al cap d’uns mesos, problemes en el subministrament obliguen a canviar-vos de nou la medicació. I pel mig, efectes secundaris no desitjats. Això és el que els passa des de fa uns mesos a les dones transsexuals que prenen medicació hormonal. “Aquests canvis de medicació tenen efectes psicològics, perquè aquestes persones són molt dependents d’aquestes hormones. I van a la farmàcia i no n’hi ha. Genera molta angoixa”, explica Rosa Almirall, ginecòloga de Trànsit, un servei de salut per a persones trans. Per a les dones transsexuals que segueixen tractament hormonal, aquests fàrmacs són imprescindibles. “Si no prenen la medicació feminitzant, els canvis reverteixen. Probablement, en un cert temps, els tornaria a sortir pèl, tornarien a guanyar massa muscular i a tenir la pell més greixosa”, explica la responsable del centre de referència per al col·lectiu.

El primer medicament a desaparèixer de les farmàcies va ser el Meriestra, que prenien el 80% de les dones transsexuals, i que Novartis, el laboratori que en tenia la patent, va deixar de fabricar quan aquesta patent va vèncer. “És un tractament hormonal substitutiu, són estrògens, i també s’utilitza en dones que tenen símptomes de menopausa o que no tenen úter”, explica Almirall.

Com que l’alternativa equivalent que hi havia al mercat no estava finançada -el Progynova, de Bayer, costa uns 150 euros mensuals-, els metges van receptar Climen, un fàrmac que no és exactament igual perquè, a més d’estrògens, també porta progesterona. I el problema és que no estan estudiats els efectes de la progesterona en les dones transsexuals. “Els protocols mèdics no la inclouen”, reconeix Almirall. Entre els efectes secundaris hi ha retenció de líquids, dolor mamari o acné. Però des de fa unes setmanes també hi ha hagut problemes de subministrament de Climen. Tot i que el laboratori té 33.000 dosis en estoc, hi ha un problema de distribució dels majoristes. Les dones trans tenen al seu abast altres alternatives, també similars però no equivalents al Meriestra: els comprimits Progyluton i Climodien, el pegats cutanis Evopad i una crema d’estrògens. Però en el cas dels pegats s’ha detectat també un subministrament irregular, perquè el laboratori no n’està fabricant prou i la crema deixarà d’estar finançada l’1 de juny.

Efectes secundaris no desitjats

Tots aquests canvis, admet Almirall, generen “desconfiança”. “La gent a qui la Meriestra li anava molt bé té por que la nova medicació no tingui els efectes desitjats o tingui efectes adversos”. Davant la situació, el ministeri de Sanitat ha autoritzat la importació de Meriestra de l’estranger i el departament de Salut ha fet una nota informativa sobre com aconseguir-la a través dels serveis de farmàcia dels hospitals públics. “Des de fa deu dies estem adreçant les dones transsexuals al seu hospital de referència per aconseguir la medicació”, diu Almirall, que reconeix que estan “desbordats” per la “demanda d’informació”. També s’han detectat problemes en la medicació que prenen homes transsexuals. A causa d’una producció insuficient del laboratori, a les farmàcies ja no es troba el Testex Prolongatum de 250 mil·ligrams i ara només subministren les injeccions de 100 mil·ligrams, un fet que obliga a comprar més dosis i, per tant, s’accentuen els problemes de subministrament. Hi ha alternatives, com un gel de testosterona, però és menys còmode i menys utilitzat.

Si els homes trans no prenguessin la medicació, els ovaris tornarien a fer la seva funció i tornarien a tenir la menstruació. Tot i que Almirall deixa clar que cap de les persones ateses a Trànsit han estat sense prendre medicació, sí que hi ha hagut efectes secundaris no desitjats fruit de tants canvis de medicació. Hi ha homes trans a qui, per exemple, els ha tornat la menstruació. “El primer que senten és por. Es pregunten què els està passant”, explica Almirall, que reconeix que ha sigut “una disbauxa”. “Hi ha hagut pànic”. “A moltes d’aquestes persones ja les havíem enviat al seu metge de família perquè els fessin el seguiment al CAP, i ara ens tornen a demanar visita”, explica.