Torna Terraferida: "Una Mallorca més verda i fèrtil encara és possible"

PalmaEl col·lectiu ecologista Terraferida ha anunciat aquest dilluns la represa de la seva activitat pública gairebé tres anys després d’haver-la suspesa. Ho fa coincidint amb el desè aniversari de la seva fundació i amb la publicació imminent d’un estudi que, segons avancen, evidencia una “destrossa mai vista” del territori a Mallorca durant la darrera dècada.

La recerca, titulada Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024, posa el focus especialment en el període 2021-2024, per al qual ja es disposa d’imatges aèries que permeten analitzar amb precisió l’evolució recent del sòl rústic. Segons Terraferida, l’estudi quantifica i documenta la proliferació de centenars de nous xalets, piscines, pedreres i centrals fotovoltaiques a fora vila, un procés que —alerten— avança a un ritme “vertiginós”.

El col·lectiu sosté que aquesta dinàmica està transformant Mallorca de manera irreversible i adverteix que, si no es frena aviat, l’illa corre el risc de convertir-se en “una gran ciutat, un suburbi immens”. Segons l’entitat, la pèrdua de boscos, muntanyes i terres fèrtils suposa un impacte directe sobre els recursos naturals, la qualitat de vida i la salut de la població i dels ecosistemes.

Terraferida critica que, tret del cas de Menorca, cap govern ni institució hagi impulsat canvis efectius per aturar aquest procés, fet que consideren un “fracàs col·lectiu” amb conseqüències greus per al futur del territori. Malgrat el diagnòstic contundent, el col·lectiu defensa que encara és possible revertir la situació i recuperar espais degradats si hi ha voluntat política i social.

Amb aquesta nova etapa, Terraferida anuncia que centrarà els seus esforços en investigacions i anàlisis de fons que puguin ser útils per al debat públic, i reduirà la presència constant a les xarxes socials. “El futur no està escrit, està per fer”, afirmen, convençuts que una Mallorca “més verda, bella i fèrtil” encara és possible.

Història

Quan a mitjan dècada passada va començar a circular el nom de Terraferida, Mallorca ja acumulava dècades de creixement urbanístic i turístic, però encara no havia assumit del tot fins a quin punt aquell model havia entrat en una fase de saturació estructural. El col·lectiu ecologista —nascut al voltant del 2013— va aparèixer just en un moment de canvi: quan el debat ja no era si créixer o no, sinó com i amb quines conseqüències irreversibles.

Terraferida no va irrompre com una entitat clàssica del moviment ecologista. No va centrar la seva acció en grans mobilitzacions ni en campanyes simbòliques, sinó en una feina d’anàlisi, recompte i denúncia sistemàtica de les transformacions del territori. La seva aportació principal ha estat convertir intuïcions compartides —que Mallorca s’omplia, que el sòl rústic deixava de ser-ho, que el consum de recursos s’enfilava— en dades mesurables i comparables.

Del cas puntual al fenomen estructural

Una de les claus de la feina de Terraferida ha estat fugir del cas aïllat. Allà on tradicionalment el debat públic s’havia centrat en una urbanització concreta, un projecte polèmic o una infraestructura determinada, el col·lectiu va optar per mirar el conjunt. Amb anàlisis de fotografies aèries, bases de dades cadastrals i estadístiques oficials, va començar a quantificar fenòmens que fins aleshores s’havien tractat de manera dispersa.

Així, Terraferida va posar números a la proliferació d’habitatges unifamiliars en sòl rústic, a l’augment sostingut de piscines privades, a l’ampliació de construccions ja existents o al potencial edificable encara latent en els planejaments vigents. El missatge era clar: no es tractava d’excessos puntuals, sinó d’un model territorial permissiu que, sumat any rere any, generava un impacte acumulatiu enorme.

En aquest sentit, l’entitat va tenir un paper clau com a sensor d’alerta. Va evidenciar que moltes de les transformacions més rellevants no es produïen a grans promocions visibles, sinó a través de milers de petites decisions administratives, sovint legals, però ambientalment insostenibles.