“Amb 23 anys, tot el que tenia em cabia a la motxilla”

Palma“Hi ha una frase que escriu Blai Bonet a La motivació i el film i que Pep Tosar va recollir a La casa en obres que diu: «Un home just és lliure si tot quant té li cap dintre d’una maleta». Doncs jo, aquesta frase la tinc a casa al costat de l’única foto meva que hi ha a la vista. És de l’estiu de la meva vida, el 1996, amb 23 anys, quan tot el que tenia em cabia a la motxilla. Mai m’he sentit tan lliure”. Toni Gomila (Manacor, 1973) ens fa arribar la imatge d’aquell estiu quan, situat al North Bridge d’Edimburg, era a punt de sortir a fer un viatge de 40 dies per Europa.

L’actor i autor del premiat monòleg Acorar, després d’estudiar relacions públiques a Girona va marxar a Escòcia a passar-hi l’hivern. “Jo volia estar un any a l’estranger. Volia fer alguna cosa de teatre i aprendre una mica d’anglès. I vaig trobar el sistema de pagar-m’ho, a Edimburg, on hi havia un alberg on si hi feies 15 hores de feina setmanals et donaven allotjament. I com que treballava dues hores diàries a la cuina també em donaven menjar. A la vegada vaig aprendre una mica d’anglès, que ja m’hi conformo”.

Aquesta estada a Escòcia és el preàmbul del seu estiu. “Tots els companys de l’alberg eren motxillers, joves que es preparaven els viatges a consciència i coneixien moltes maneres de viatjar amb pocs diners. A mi m’havien contractat per fer una substitució com a recepcionista a l’illa d’Skye. Amb això i quatre durets que tenia vaig comprar un abonament de 25.000 pessetes de l’Eurobus, que recorria moltes ciutats d’Europa”.

Amb la motxilla, Gomila va anar d’Edimburg a Londres i, seguidament, París, Heidelberg, Munic, Salzburg, Viena, Bratislava, Budapest, Brasov, Verona, Florència, Niça i Barcelona, per tornar a Mallorca. “Jo sabia que l’autobús parava cada dos dies a les ciutats, baixaves, passejaves dos dies i pujaves a un altre bus. Si la ciutat m’agradava molt, com fou el cas de Viena, des d’on em vaig escapar fins a Bratislava, m’hi estava quatre dies”.

Explica que el bus s’aturava en albergs i ell aprofitava per esmorzar-hi “ben esmorzat”. A vegades dormia dins del bus. “Encara no hi havia moneda única. Per això quan entrava en un nou país treia doblers d’un caixer i aquell dia anava a dinar. Em feia un bon homenatge”.

Gomila viatjava sol. Assegura que ja abans de sortir li agradava la idea d’anar-hi sol. “Sabia que trobaria gent aquí i allà que feia el mateix que jo. De fet, aquell estiu va ser d’una fantàstica soledat compartida. Jo era absolutament lliure”.