Tones de crema solar minven un 50% la salut de la posidònia

PalmaLa posidònia de la costa balear, tot i la seva fortalesa i, encara, bon grau de conservació, no guanya per agressions. La protecció solar que empren milions de persones durant l’estiu a les Illes conté substàncies que fan malbé la planta marina. Un exhaustiu estudi de la UIB ha constatat que redueixen fins a la meitat les seves propietats i, per tant, minven el que és la seva gran contribució:la captura del CO2.

L’estudi, realitzat per la biòloga marina Manuela García –amb la direcció de Nona Agawin–, posa el focus especialment sobre un dels components de les cremes solars, l’oxibenzona, que actua com a filtre per protegir la pell de les persones, però que s’ha comprovat que afecta negativament la posidònia. “Al laboratori, hem fet cultius amb plantes a diferents nivells de crema, a partir dels nivells que altres estudis han trobat sobre la posidònia en punts del litoral mallorquí, i el resultat és clar: redueix fins a la meitat les seves principals propietats, inhibeix la fixació de nitrogen i provoca un gran estrès oxidatiu, cosa que fa davallar, a més, la clorofil·la de la planta”, explica Manuela García, que per a l’estudi ha comptat amb la col·laboració de José Carlos Rodríguez Castañeda.

És, doncs, evident que protegir-se del sol també té conseqüències per a la natura, sobretot si ho fan milions de persones concentrades en pocs quilòmetres de costa i fan servir cremes amb productes nocius. En el cas de la posidònia, el primer que varen fer les investigadores és esbrinar quina és la quantitat d’oxibenzona que suporta la planta en determinats punts del litoral. Per fixar unes ràtios reals, es varen basar en un altre estudi, d’Antonio Tovar-Sánchez. En el cas de ses Salines, se n’hi va trobar un nivell baix, de 53,6 nanograms per litre, mentre que a Santa Ponça la quantitat era deu vegades major, amb 557,5 nanograms. “Vàrem decidir agafar aquestes dues referències i vàrem sotmetre la posidònia a una exposició de 14 dies a aquestes concentracions de producte. El resultat és significativament diferent, amb una afectació important, com hem dit, del 50% a les plantes que varen rebre la concentració màxima trobada. Les conseqüències van des d’una menor capacitat d’absorbir nutrients fins a un creixement més deficitari, de manera que perd les seves propietats principals”, afirma Manuela García.

Els investigadors de la UIB no neguen que el format de l’estudi, limitat als 14 dies d’exposició, tindria “majors conseqüències” si s’allargàs en el temps, equiparant-lo a la realitat que pateixen les plantes a les costes illenques més turistitzades. “La planta perd la seva eficiència fotosintètica i, a mesura que es queda amb menys propietats, pot acabar en estat molt precari i fins i tot morir”, confirma la biòloga marina.

La normativa ho permet

Per descomptat que els especialistes en la conservació marina tenen clar que prohibir l’oxibenzona a les cremes solars és una mesura de sentit comú i que permetria assegurar la conservació d’aquesta planta fonamental per a la mar balear. Cal no oblidar que, a més de ser el principal captador de CO2, la posidònia fa un paper de ‘filtre’ natural que manté l’aigua de les Illes amb una transparència molt superior a bona part de les platges de la Mediterrània. “La prohibició seria molt recomanable; de fet, hi ha altres països que ja ho han tirat endavant i els fabricants s’han organitzat per crear protectors sense aquesta substància. La regulació normativa és l’única manera d’evitar que aquest producte es continuï abocant a la mar de manera constant per part de les persones que fan servir crema, que d’altra banda és el més lògic per protegir la pell”, comenta García.

L’oxibenzona és un element molt important dins la fórmula d’una crema solar. Els experts consideren que sobretot absorbeix els raigs UVB, responsables de les cremades solars, que augmenten el risc de desenvolupar càncer de pell. També absorbeix la radiació UVA curta, principalment responsable de l’envelliment de la pell. Per aquest motiu, la inclouen dins les seves fórmules la major part de les grans marques del sector, que durant l’estiu fan l’agost en zones com la Mediterrània. Mentrestant, una part dels sectors conservacionistes ja han començat a demanar que sigui substituïda per un altre component que no afecti de manera tan directa la posidònia. “El més preocupant és veure com a hores d’ara encara no s’ha pres cap iniciativa legal, quan sí que ho han fet altres països”. És el cas de la república de Palaos –un arxipèlag situat al Pacífic occidental– i també de Hawaii que, seguint les recomanacions de l’organització Secore International, va prohibir una sèrie de substàncies, entre les quals la que perjudica greument la posidònia, i va obligar els fabricants de cremes a no incloure-la als seus productes.

De fet, en llocs com Florida, segons aquesta mateixa fundació, queda molt poc corall viu, i al Carib també, pel mateix motiu: el corall ha patit de valent. Es calcula que un 15% dels danys provocats per químics en aquestes zones tenen a veure específicament amb les cremes fotoprotectores. “Hi ha marques que ja fabriquen per obligació cremes efectives però menys agressives, i també hi ha persones que ja comencen a interessar-se pel tema. Però és evident que hem de fer molt més, perquè no només la crema arriba a la posidònia i a altres éssers vius mitjançant l’entrada directa a la mar, també quan les persones es dutxen el producte viatja fins a la depuradora, i d’allà va a la mar.

L’altra gran agressió, els emissaris

I és que els emissaris tampoc no són grans amics de la vida marina, entre d’altres coses, perquè la depuració en moltes zones de les Balears continua sent molt deficient. Ja no només perquè no sigui capaç de retenir substàncies nocives com l’oxibenzona, sinó també pel procés de sedimentació amb el qual va acompanyat aquest flux cap a la mar. Un equip de l’Imedea ha documentat amb prou detall el patiment de la planta marina més emblemàtica de les Balears a causa de la sedimentació que també es provoca a l’entorn dels emissaris marins. En concret, n’han agafat un que aboca un cabal molt important, com és el cas del que es troba a l’altura del torrent Gros, que buida les aigües tractades de la badia de Palma, i un altre de menors dimensions, el de la Savina, a Formentera.

Marlene Wesselman n’és la investigadora principal i explica que durant tres anys, entre el 2019 i el 2021, s’han recollit mostres de sedimentació en períodes de 24 hores. “Instal·lam el que anomenam unes trampes, que ens donen la mesura de la quantitat de sediments que surten per l’emissari. En el cas del torrent Gros, la taxa de material que se sedimenta està per damunt del que pot resistir la planta i això, òbviament, n’està provocant la desaparició a l’entorn d’aquest emissari. Ho fa especialment en els primers metres, on la desertització és generalitzada”, relata. Els resultats són molt aclaridors en el sentit que, a mesura que “ens allunyam de l’emissari, la quantitat de sedimentació baixa i, òbviament, també l’afectació sobre la planta”, conclou.

Així mateix, els especialistes marins han controlat el creixement de la posidònia a l’entorn d’aquests emissaris i la història es repeteix. L’anàlisi dels ‘internodes’ o els nusos on es pot apreciar com evoluciona la longitud de l’emblemàtica planta marina permet detectar “com s’alenteix significativament el creixement en tots aquells exemplars que es troben a prop dels emissaris”, conclou Wesselmann. En tots els paràmetres analitzats, la diferència entre la Savina i el torrent Gros és molt important, atès que un punt i l’altre del litoral aboquen un cabal molt diferent. “La relació és claríssima entre quantitat i afectació a la posidònia”, diu la biòloga marina. Totes les comparatives s’estableixen amb plantes de Cabrera, ja que els especialistes consideren que les del Parc Nacional no pateixen bona part de les agressions que reben les que envolten la resta d’illes, per la qual cosa s’agafen com a mostra estàndard.

Congrés a Palma

La posidònia ha estat una de les protagonistes del Congrés de l’organització nord-americana ASLO, que s’ha duit a terme la darrera setmana a Palma. Més de 2.000 congressistes de 70 països han repassat la situació de l’aigua en àmbits molt diversos. La UIB, l’Imedea i el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han presentat els resultats d’un conjunt de treballs que retraten la bona salut de la planta marina, però també una sèrie d’importants afectacions. Núria Marbà, de l’Imedea, explica que “hi ha hagut moltes intervencions en diferents formats, fins i tot hem compartit una proposta que ens sembla interessant, i és aprofitar la intel·ligència artificial per mapejar de manera detallada la presència de posidònia als fons marins a partir de fotos de satèl·lit i anar enrere per veure com ha estat aquesta evolució”, explica.

Entre els treballs presentats, Marbà també destaca la investigació que es du a terme sobre els impactes de les grans tempestes, que cada vegada són més violentes, i de com també tenen conseqüències sobre la posidònia. “En el cas de la borrasca Glòria, es va veure com provocà importants i nombroses erosions a les plantes marines. A Catalunya, on va ser encara molt més intensa, va arribar a afectar fins a 20 metres de profunditat, una dada que ens fa veure el greu perill que suposen aquest tipus de fenòmens naturals”, explica Marbà.

Una altra de les presentacions fetes per científics sobre posidònia retrata que les praderies es ‘defensen’ d’agressions com el fondeig creant estructures allà on no són arrabassades, per tal d’esdevenir més resistents i cercar la protecció d’una manera més forta i complexa. Un dels llocs on s’ha analitzat aquest comportament és a la badia de Pollença.