Quan qui t’ha de protegir és una amenaça

ÉS GRAVÍSSIM i esglaia només pensar que agents de la Policia Local de Calvià puguin haver col·locat un paquet de droga dins un local de Magaluf per just després entrar al negoci i denunciar el propietari. Ara que són a la presó de manera preventiva, no se m’acut quina justificació poden tenir per a una acció de la qual hi ha fins i tot la pel·lícula. Horroritzada estava ahir de pensar que cada vegada a Balears són més i de més col·lectius les persones que pagam perquè ens protegeixin, ens donin seguretat i ens facilitin la convivència i que, en comptes de fer-ho, es converteixen en una amenaça per a cadascun de nosaltres i sobretot per al sistema i les arques públiques. Horroritzada -deia- vaig penjar la notícia de la gravació i detenció del cap de la Policia de Calvià i de dos agents més al meu Facebook. Al poc temps, un jove que conec i que em mereix tota la credibilitat hi va comentar que, durant una discussió amb un policia del municipi, l’agent el va amenaçar de pegar-li i posar-li una bossa de marihuana a la motxilla i així sabria el que és passar un vespre al cuartelillo. Aquí no hi va haver càmera per poder demostrar-ho. No cal dir que les patates podrides de qualsevol col·lectiu no treuen mèrit ni honors a la resta, afortunadament, però el fet indubtable és que aquí hem d’aixecar totes les estores i fer ben net. Entre polítics, funcionaris, policies i altres càrrecs de gran responsabilitat social que ja estan empresonats o que hi poden acabar, es demostra que qualsevol fet delictiu individual suposa la corrupció del sistema, tal com passa amb les patates podrides dins un cove. Convé buidar el rebost i orejar-lo. I també convé demanar-nos quina casta de patates compram.