“Tenc bastanta por, però intent que no em guanyi”

Jac Piazzolla té 46 anys, és esportista i no tenia cap malaltia, però està ingressat a Son Espases amb una pneumònia per la Covid-19

“Tenc bastanta por, però intent que no em guanyi. De vegades plor i sent com si fos el final”, diu Jac Piazolla, ingressat a Son Espases per la Covid-19. Està hospitalitzat perquè tenia molta febre i ara fa poc li han diagnosticat una pneumònia. Per això li han hagut de posar oxigen. No és cap persona gran ni tenia problemes mèdics abans de contagiar-se de coronavirus (SARS-CoV-2). Té 46 anys i és capità de vaixell, molt esportista, fins i tot professional de curses de muntanya i de la bicicleta.

“Dia 7 vaig donar positiu a les proves. La febre no m’ha abandonat mai. Des de llavors prenc paracetamol; si no, se’m dispara”. Piazolla està convençut que es va contagiar a l’aeroport de Madrid, on va estar moltes hores esperant. Venia d’Itàlia, de Torí, però afirma convençut que cap de les quaranta persones que varen tenir contacte estret amb ell al seu país d’origen ha desenvolupat la malaltia. Ell fa molt de temps que viu a Mallorca, amb els seus dos fills, de 15 i 12 anys.

Els darrers dies ha deixat de llegir, li fan massa mal els ulls. S’entreté escoltant audiollibres d’història, sobre un poc de tot, des de la batalla de Poitiers fins al passat romà. “La majoria del meu dia el pas en silenci amb mi mateix pensant què suposarà tot això”, diu amb la veu rompuda. Es recompon quan parla dels fills. “Em donen molta alegria. Estan estudiant a casa. El major ho viu un poc pitjor. Té al·lota i es demana quan podrà tornar a besar-la”.

Una finestra al món

Piazolla descriu la seva habitació d’hospital com un espai petit dins un edifici modern, però l’alegra la finestra. “És immensa”, diu, amb un to que, per telèfon, fa semblar que somriu. Ara que duu l’oxigen connectat ha de quedar al llit, com a molt s’aixeca per asseure’s en una cadira davant la finestra i mirar-hi a través. “Darrerament es veuen gavines que juguen amb els corrents d’aire”, diu. Es posa més seriós quan explica que un dels moments en què més es va angoixar, i fins i tot es va enfadar, és quan va veure que no la podia obrir. “És impressionant que no pugui entrar aire de fora, que l’únic aire que entri sigui condicionat”.

Fa broma sobre quan els professionals el van a veure. “Sembla com de pel·lícula de guerra biològica, amb les màscares, les ulleres, la doble bata, les fundes per a les sabates, la visera...”. I afegeix: “Són molt amables i sembla que no tenen gaire por, em diuen sempre que no m’he desanimar i el doctor Riera també em dona molts d’ànims. És molt bona persona i em tracten tots molt bé”.

Té la sensació que li donen una dieta rica en proteïnes: carn de porc i de vedella, peix, i mai fruita. Les úniques postres són una compota de poma. “Quan arriba és una festa”, explica.

A més del paracetamol per fer baixar la febre alta, Piazzola pren un tractament, al qual, malgrat la pneumònia, respon bé, segons els metges. Explica que es tracta d’un còctel que han provat a Itàlia, amb èxit. Antivirals que s’utilitzen per combatre el VIH i un fàrmac que també es fa servir contra la malària. Tot i que el que li diuen els metges és positiu, no nota que millori i fa dues setmanes que és a l’hospital, cosa que l’aixafa. “Això s’està fent molt llarg. Faig vida de reclús. És normal que després de tants de dies aquí, el cap se’n vagi un poc”, confessa.

“Faig feina perquè no em queda cap altra opció. Si pogués, quedaria a casa”

S’estima més no llegir gaires notícies, però se sent més proper a la premsa italiana. “Els italians som més dramàtics, més de patir. Sembla que estan més preparats per a tot el que està passant. Hi ha alguna cosa que em xoca de l’alegria espanyola en aquesta situació. Tenc la sensació que, malgrat la xifra de morts i de contagis, el cop serà més gran per als espanyols que per als italians”.

Fa uns mesos que va decidir deixar la feina que tenia, així procura viure en el present. “No em puc permetre una altra cosa”, diu. Del que està convençut és que aquesta crisi durà un gran canvi. “Ens ho hem de prendre amb la justa tranquil·litat. Pot ser que sigui el canvi que ens mereixem”, diu. Parla de la necessitat de viure d’una manera més pausada, de donar menys importància “als contactes ràpids amb persones que no et deixen res”. Ara que és a l’atur, pensa també que la feina no és tan important i que “alguna cosa sortirà”.

Ell és una de les 203 persones de les Balears que engreixen la xifra de persones a qui han detectat coronavirus. Quan l’hi varen trobar a ell tan sols hi havia deu contagiats.

La Conselleria de Salut, a l'espera de l'arribada dels kits de test ràpid 

El 20 de març a Balears ja s’havien fet més de 1.650 PCR de coronavirus. El darrer protocol del Ministeri estableix fer la prova a qui pateix malalties respiratòries greus i requereix hospitalització i al personal essencial que en tingui símptomes. Anteriorment, només es feien PCR a qui tenia símptomes de coronavirus després de venir d’una zona de risc o si havia tingut contacte amb un positiu. Actualment la Conselleria espera l’arribada dels kits de test ràpid de la Covid-19, cosa que permetria sortir de dubtes a una important xifra de persones que en tenen símptomes i en són possibles casos.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF