Entre terrats, places i cornises: la ciutat que els ocells han après a habitar

PalmaUna parella de teuladers s’acosta a botets a les taules d’uns turistes. A la mateixa plaça del centre de Palma, un grup de coloms picoteja entre les juntes del paviment i una tórtora s’amaga entre les fulles d’un gran ficus. L’escena és tan quotidiana que es torna invisible. La idea estesa és que la ciutat expulsa la fauna. Però basta aturar-s’hi uns minuts per comprovar que l’entorn urbà és ple d’ocells, molts més dels evidents. No desapareixen. Es transformen.

Hi ha gavines que nien als terrats de les finques i xoriguers que atalaien des d’una cornisa abans de llançar-se en picat per arrencar el cap d’un canari engabiat en algun balcó. “La ciutat no deixa de ser un hàbitat com qualsevol altre”, resumeix Manolo Suárez, coordinador d’ornitologia del GOB. “Hi viuen moltes més espècies de les que la gent s’imagina, no només coloms i teuladers. Cada vegada n’hi ha més, fins i tot falcons, que abans s’associaven a ambients rurals o naturals”.

Cal saber-les cercar i abstreure-les del trànsit constant dels repartidors, del renou dels vehicles i de les converses al telèfon de qui camina d’un costat a l’altre.

En termes generals, “no es pot parlar d’un canvi global significatiu en les aus urbanes sinó d’una transformació en la composició de les espècies”. No és una desaparició massiva sinó un reajustament. En els darrers anys han aparegut tudons, tórtores turques i milanes que fan servir la ciutat “com a lloc de descans o alimentació”. Als jardins urbans s’hi poden trobar exemplars de mussol banyut adormits als arbres i, a l’hivern, n’hi arriben d’estacionals com els ropits.

El cas dels estornells

Sí que s’ha reduït la presència d’estornells. “Durant anys varen utilitzar Ciutat com a dormidor perquè hi trobaven protecció respecte del camp obert. Després de l’ús de coets dissuasius, molts no hi han tornat i ara es concentren en zones humides”, explica Suárez.

Palma no és especialment hostil per a les aus, però els afecten els renous del trànsit o de les festes. “Han de cridar més per trobar parella i per emetre senyals d’alerta. Això els genera estrès i pot afectar la cria, com passa amb el teulader i el cabot”, assenyala.

La intervenció humana també pesa. “Els ajuntaments poden arbres i autoritzen reformes d’edificis en plena temporada reproductiva”. L’eliminació de cavitats a les façanes redueix espais de nidificació. “Les colònies felines també els afecten si són en zones de jardins, perquè els moixos, lògicament, cacen. I no es té en compte. Es prioritzen unes espècies per damunt d’altres”. No totes hi responen igual. “Com més urbans siguin els ocells, menys els afectaran aquests factors. Per a moltes ja és el seu entorn natural. El teulader, per exemple, pot trobar a la ciutat una facilitat i una seguretat que no li ofereix foravila”.

Malgrat aquesta capacitat d’adaptació, els teuladers estan en retrocés a tot Europa. “Els estudis parlen de contaminació, renou, manca d’aliment i canvis en l’arquitectura urbana, però no són concloents. No tots els factors afecten igual totes les espècies”. En sentit contrari, els coloms han anat augmentant gràcies a la seva capacitat d’adaptació. L’Ajuntament de Palma ha intentat contenir-ne l’expansió amb pinso anticonceptiu, mentre entitats conservacionistes com ARCA alerten del deteriorament del patrimoni per l’efecte corrosiu dels seus excrements.

La fisonomia de Palma juga a favor de les aus. No és una ciutat de gratacels amb grans superfícies de vidre, responsables en altres llocs de nombrosos impactes mortals. Tanmateix, segons Suárez, manca planificació específica als parcs i jardins. “Podrien incorporar-hi més plantes autòctones amb fruits i flors, com l’ullastre i la mata, adaptades al nostre clima i beneficioses per a la fauna. En canvi, opten per espècies ornamentals com els plataners i les palmeres, amb poc interès alimentari per als ocells. Quan es fa un projecte urbà, rarament es tenen en compte la flora i la fauna”.

Cita com a referència el programa Nius de Catalunya, que els controla i registra abans d’intervenir en edificis i espais públics. “A les Balears s’hauria d’avançar en aquest sentit i, fins i tot, organitzar un congrés”, suggereix.

Als ports es poden observar corbs marins i, allà on corre l’aigua, espècies lligades a zones humides com el martinet pescador i agrons blancs i grisos. “I si se’n dissenyassin més, com el torrent de la Riera, encara hi hauria més biodiversitat. L’entorn urbà, adaptat, pot acollir moltes espècies”, sosté.

Durant el confinament es va estendre la impressió que els ocells havien recuperat la ciutat i que depenien de la presència humana per alimentar-se. Suárez ho matisa: “Cercaven aliment, fos una llavor o insectes, i s’acostaven a les terrasses”. No varen ocupar cap espai buit. Ja hi eren.

L’escena inicial es repeteix cada dia sense que gairebé hi parem atenció. Entre taules, cornises i ficus, la ciutat no és només trànsit i renou. També és territori compartit.