El Mercat Ecològic de Palma és l’únic pagès i 100% ecològic de les Balears. Segons la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), aquest mercat és el més important de l’Estat pel que fa al nombre de parades i la freqüència. El projecte, que va començar fa quinze anys i que cada dimarts i dissabte s’instal·la a la plaça dels Patins, viu un moment de creixement, alhora que manté la seva essència: una clientela fidel, productors i productes únicament locals i ecològics, i una relació entre compradors i venedors més semblant a la dels amics o familiars, que a la dels actors d’una compravenda. “És un exemple de com un mercat pot viure dins una ciutat i cuidar foravila i els productes locals i ecològics”, remarca Marialaura Dolfi, d’Apaema.
Terranostra, un supermercat contra el sistema
L’estiu del 2026 farà cinc anys que va obrir l’únic establiment cooperatiu mallorquí, que se sustenta gràcies a la dedicació i l’aportació dels socis
Palma“És fonamental entendre que, si volem millorar la societat, ens haurem d’implicar en la construcció d’alternatives econòmiques”. Qui parla és el president de Mercat Social Illes Balears, Jordi López. Implicar-se vol dir no només fer una reflexió sobre el consum que exercim, sinó també participar en empreses col·lectives que apostin per una altra manera de fer. D’aquí la importància d’un petit gran negoci com Terranostra, l’únic supermercat cooperatiu mallorquí, que va més enllà de ser simplement un establiment comercial: bona part dels seus 600 socis treballen a l’establiment dues hores i mitja al mes i, a més a més, entre tots prenen les decisions que afecten la cooperativa.
Defensar el producte local, el territori i la dedicació dels pagesos, com també prendre consciència que el consum és determinant per al funcionament del món són dos dels motors que varen impulsar la creació de Terranostra, que va obrir les portes després d’anys de feina assembleària per posar les bases del projecte que, a més dels socis, té dues persones contractades. Durant aquests anys, l’empresa ha demostrat la seva viabilitat econòmica i ja no té pèrdues: han augmentat les vendes i el nombre de socis i s’han consolidat les relacions amb una setantena de proveïdors locals.
“El nostre objectiu no és simplement vendre, sinó fer una gran compra col·lectiva entre tots els socis”, explica Lluís Ysasi, un dels dos treballadors contractats a Terranostra. De fet, hi ha una comissió de productes i productors que s’encarrega de decidir al respecte –també hi ha comissions de recerca de nous productes i proveïdors, d’intercooperació, de comunicació i d’acollida dels nous socis, a més d’una assemblea de coordinació. “El treball dels associats fa que el projecte sigui molt especial, fa que sentis realment que el supermercat és teu: hi trobes gent, en cuides l’espai i el producte, pots opinar i proposar. Si ho vius així, és molt més directe”, assenyala Marta Pizarro, una de les sòcies de Terranostra i membre del grup que s’encarrega de les compres.
El producte local és prioritari i també és important que sigui ecològic i que es puguin minimitzar els envasos. Quant al cost, una de les directrius de la cooperativa és no negociar els preus a la baixa amb els productors. “Amb el producte fresc no negociam mai. Tenir contacte directe amb els productors dona elements per entendre-ho”, remarca Pizarro. Els socis garanteixen una base de compradors constants i la relació amb els proveïdors és de confiança. “Intentam posar cara als productors, transmetre qui hi ha darrere dels aliments”, continua Ysasi, i explica que és molt important la tasca de formació i sensibilització de la cooperativa.
“Col·laborar amb una iniciativa com Terranostra és molt important per a nosaltres”, diu el gerent de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), Xavier Ballester, qui destaca la importància que els consumidors “valorin el producte i estiguin disposats a pagar el que val, no el que les grans superfícies han decidit que val sobre la base d’incrementar els beneficis al màxim”. “Es tracta de cobrar un preu just, no que els pagesos i Terranostra s’enriqueixin”, continua. Ballester remarca una qüestió tan bàsica com important: “Els pagesos tenen dret a guanyar-se la vida dignament”. “En les grans superfícies prevalen els comptes de resultats i no valoren el que l’agricultura ecològica du al darrere”, afegeix.
Una altra manera de fer economia
Iniciatives de l’economia social que funcionen, com Terranostra, demostren que les coses es poden fer d’una altra manera, més enllà de la recerca constant d’incrementar els marges de beneficis empresarials. “Hem normalitzat que el leitmotiv sigui la màxima rendibilitat. Però si l’empresa és més democràtica, cobreix necessitats, serveis i cures, i pot pagar sous dignes sense tenir grans beneficis per acumular, moltes més serien viables”, explica el professor de Sociologia de la UIB David Abril. “Són coses reals i moltes funcionen bé i creixen sense cap mena de suport institucional”, diu, a més de remarcar la importància que l’economia social podria tenir a l’hora de transicionar cap a un altre model a les Balears. “Tothom s’omple la boca amb el canvi de model, però, per fer-ho, has de fer palanca”, afegeix.
Abril destaca que hi ha empreses del tercer sector econòmic “amb més de 200 treballadors”. De fet, l’economia social suposa actualment el 8,4% del VAB de les Balears i l’11,7% de l’ocupació –dades d’Impulsa. A un municipi tan important com Inca, l’economia social ja genera més del 12% de la riquesa i representa gairebé el 14% dels assalariats, segons un estudi recent de la Fundació Intercoopera.
“No s’ha de produir per produir, sinó coses que necessitam. Hem de pensar alternatives sostenibles, perquè poden ser rendibles”, diu per part seva Ysasi. En el cas de Terranostra, com que és una entitat sense ànim de lucre, els beneficis s’han de reinvertir en la mateixa cooperativa, millorant-ne les instal·lacions o abaratint-ne els preus.
El cooperativisme és “una manera diferent de fer empresa”, destaca Ballester. “Nosaltres volem que els nostres pagesos rebin un preu just i d’alguna manera els alliberam de tasques que individualment són molt costoses, com la comercialització i la logística”, afegeix.
Sigui com sigui, la dimensió de les empreses de l’economia social, va més enllà de l’àmbit econòmic. “Tenen un vessant comunitari i de militància”, diu Jordi López. “Defensam una economia ciutadana, que sorgeix de la societat civil per donar respostes que no s’han cobert ni des de l’àmbit públic, ni des de l’àmbit privat. Els supermercats en són un exemple, però les coses van més enllà, amb la banca ètica, l’energia renovable i el cooperativisme de consum”, subratlla. Pot ser que un petit supermercat no canviï el món, però sí que pot millorar la vida de les persones i de les seves barriades. “Compram cada dia. És important on ho fas i si ho fas amb criteri”, sentencia Marta Pizarro.
