Societat 13/03/2020

Teràpia orofacial i miofuncional

També treballa amb aquelles alteracions congènites que es donen per causes neurològiques o traumàtiques

Neus Nicolau
3 min
Teràpia orofacial i miofuncional

PalmaLa definició general de teràpia orofacial i miofuncional abasta un varietat molt àmplia d’alteracions que es poden tractar.

És una disciplina de la logopèdia que s’encarrega de prevenir, avaluar, diagnosticar, educar i rehabilitar el desequilibri en el sistema orofacial des de la infantesa i la vellesa amb una etiologia molt diversa.

El sistema orofacial és aquell format per tots els òrgans, ossos, músculs, glàndules, lligaments... que intervenen en els processos de respiració, succió, deglució, parla i fonació.

PER A QUÈ S’UTILITZA?

La teràpia orofacial té com a objectiu principal suprimir o reduir les alteracions o mals hàbits en el sistema orofacial. Aquesta finalitat es dona, sobretot, quan parlam d’alteracions adquirides.

Això no obstant, la teràpia orofacial també treballa amb aquelles alteracions congènites que es donen per causes neurològiques o traumàtiques, en aquest cas per mantenir les habilitats orofacials i evitar l’atròfia de la musculatura.

Les principals alteracions en les quals es prioritza la teràpia orofacial i miofuncional són les següents:

- Respiració oral que provoca hipotonia de la musculatura.

- Trastorns en la masticació

- Disfunció lingual

- Incompetència labial

- Deglució atípica

- Disfàgia

- Dificultats en l’articulació de fonemes

- Alteracions en la ressonància de la veu

- Immaduresa dels òrgans orofacials

- Excés de baveig

- Tractaments pre i post ortodòncia.

CAUSES MÉS COMUNES

Les causes més habituals, entre d’altres, de les alteracions anomenades prèviament són:

- Succió digital, abús del xumet o biberó

- Bruxisme

- Alteracions en la parla per causes congènites o adquirides

- Augment de la mida de les amígdales, adenoides i/o al·lèrgies.

- Anomalies estructurals com fre lingual curt, llengua més llarga, paladar ogival, fissura labial, fissura palatina…

- Malformacions facials i/o cranioencefàliques.

- Factors neurològics: paràlisi cerebral, accidents cerebrovasculars, trastorns degeneratius (pàrkinson, huntington, alzhèimer...)

- Postoperatoris linguals, laringis o maxil·lofacials

- Paràlisi facial

COM ES PORTA A TERME?

La teràpia orofacial la porta a terme un logopeda. En aquests casos, és molt important realitzar un treball transdisciplinari per realitzar una teràpia tan integradora i individualitzada com sigui possible. Per això, sempre s’ha de tenir present la coordinació amb especialistes com: otorrinolaringòleg, ortodoncista, nutricionista, neuròleg, pediatre, psicòleg...

Segons cada pacient, els objectius i la rehabilitació de la teràpia seran diferents.

Es realitzen maniobres i massatges extra i intraorals de la musculatura orofacial, intentant que siguin com més actives millor per afavorir l’aprenentatge dels moviments.

Es prioritza la mobilització de tota la musculatura a través de pràxies (moviments linguals, labials i facials), les quals han de seguir la naturalesa dels moviments orofacials per aconseguir-ne una bona adquisició.

Es treballa amb diferents textures, temperatures amb vibracions... En algunes alteracions més greus també es pot utilitzar el kinesiotape i l’electroestimulació, sempre tenint en compte que el logopeda estigui especialitzat en aquestes metodologies. Es realitzen activitats de succió, deglució, buf, articulació... Sense oblidar mai la postura, la respiració, la ressonància i la veu dels nostres pacients.

IMPORTÀNCIA DE LA TERÀPIA

Cal destacar tots els usos que es fan de la teràpia orofacial i la seva importància des dels nounats fins a la vellesa.

És per això que si la família, l’escola, els cuidadors o la residència detecten una d’aquestes causes o alteracions, cal que contactin amb un logopeda que realitzi una valoració global per considerar iniciar la teràpia orofacial i miofuncional.

stats