Marcel Borràs: "Tenia la consigna que no podia imitar Serrat, quasi per qüestions legals"

BarcelonaMaig és el mes eurovisiu per excel·lència, ja que és quan tradicionalment se celebra el festival de la cançó. Pocs dies abans que tingui lloc l'edició d'enguany –es farà el 17 de maig a Basilea– arriba La canción, minisèrie de Movistar Plus + sobre com Espanya va guanyar per primera vegada el certamen de la mà de Massiel i el La, la, la. A la producció, que s'estrena el 8 de maig i que es va presentar al BCN Film Fest, Marcel Borràs interpreta Joan Manuel Serrat, que era qui inicialment havia de representar Espanya al festival el 1968. Quan el del Poble-sec va demanar cantar la cançó en català va ser substituït per Massiel.

Interpretes Joan Manuel Serrat, un personatge que tots coneixem. És fàcil esquivar la imitació?

— Vaig intentar fer el que hem de fer els actors, que és fer cas als directors i els creadors de la sèrie. En cap moment la proposta era anar a buscar una imitació ni res d'això. Ells volien que la sèrie viatgés per molts tons i que passés per la comèdia, per la crítica social i, fins i tot, el thriller. A més, també volien fer una mescla molt evident amb el material real enregistrat a l'època. Ells primaven trobar una energia que pogués respondre a una especulació perquè, al final, s'han dit moltes coses d'aquell moment. Han fet una versió basada en els documents escrits de l'època sense la intenció que respongui a una realitat tancada. En aquest sentit, la meva feina va ser posar una mica d'ànima i de cos al moment vital que va viure aquesta persona.

A la sèrie cantes tu?

— Sí, també tenia la consigna que no el podia imitar, quasi per qüestions legals. Ell [Serrat] no cedia els seus drets vocals i, per tant, legalment no el podia intentar imitar. El meu talent com a actor tampoc m'hagués permès imitar-lo perquè aquest senyor té una veu tan peculiar i característica i amb tanta qualitat que ni assajant molt ho hauria tret. En aquest sentit, em van relaxar i em van dir "anem a buscar el nostre Serrat". Són personatges que serveixen per explicar una història que estava per sobre d'ells.

Havies cantat mai?

— Havia cantat en teatre, però des d'un lloc molt diferent. Des d'un lloc molt lliure i on l'error es podria concebre dins la peça, perquè era un joc. M'agrada cantar, però no soc cantant, i quan t'hi poses t'adones que és una cosa molt complexa de fer. Una de les coses que m'ha passat és que he admirat molt aquest senyor per la seva capacitat vocal, el seu carisma i els seus canvis de veu, que vaig analitzar amb una coach.

Coneixies aquest episodi de la vida de Serrat?

— No, no en coneixia res. No sabia ni que Massiel havia guanyat Eurovisió, aquest és el nivell. No sabia quina cara tenia Massiel! Només coneixia Serrat, de tota aquesta història. Quan vaig començar a investigar em va impressionar molt la valentia de tots dos, cada un en el seu moment i en la seva manera. Vaig trobar que per com n'eren de joves i el moment que els va tocar viure, van ser molt valents de fer el que van fer.

Serrat va demanar cantar en català a Eurovisió i, finalment, no va anar al festival. Això no ha canviat gaire, perquè mai s'ha cantat en català en una final d'Eurovisió.

— Tampoc sé si hi ha hagut gaires artistes que ho hagin demanat. Ara és diferent perquè l'elecció és per concurs i les cançons que s'han presentat en català no han guanyat perquè la gran majoria de públic vota cançons en castellà. Què hauria passat si Rigoberta Bandini hagués guanyat i hagués dit "vull cantar en català"? No ho sabem.

Creus que a escala espanyola hi ha més obertura de mires pel que fa a les altres llengües de l'Estat?

— Jo no veig que hi hagi molta obertura de mires pel que fa a la diversitat de llengües. Quan es va fer cooficial el català en el Congrés dels Diputats? Fa dos dies, bàsicament. Òbviament, no vivim en el franquisme. De fet, em va sorprendre bastant que Serrat s'atrevís a demanar-ho [cantar en català] perquè és la mostra que el català estava molt present en la societat, amagat però molt present. El seu principal objectiu no era ser el representant de cap moviment polític, sinó ser artista, i considerava que el català era una llengua que el representava. Si va acabar demanant de cantar en català és perquè per a ell era prou normal i natural. Això, a banda de totes les connotacions polítiques que té per part de la gent que s'hi va negar, per a mi és quasi un document que mostra que el català estava molt present, que és una cosa que jo desconec perquè no havia nascut en aquella època.

Sents que als artistes se us exigeix un compromís polític?

— Crec que els artistes, pel fet de ser artistes, tenen la capacitat de poder esquivar, si volen, el compromís. Es poden excusar en el fet que fan una cosa que no té res a veure amb el fet polític. Crec que els que es comprometen és perquè es volen comprometre o perquè han viscut situacions com les que va viure Serrat que ho feien necessari. A mi em sembla bé si un artista vol utilitzar el seu altaveu per explicar al món el que opina.

També hi ha la situació contrària: quan un músic o un actor es manifesta políticament, se'l sol criticar.

— Sí, sol passar. Ara pensava en artistes que es comprometen, però si ho compares amb el que va fer aquest senyor [Serrat] no és res. Ell no podia preveure les conseqüències de la seva declaració. La carta que va publicar, que per a ell és supercoherent, va tenir unes conseqüències importants. Ara estem en una època en què això torna a passar: ara tothom té por de dir coses perquè penses "ui, potser diré alguna cosa i es malinterpretarà o s'utilitzarà des d'un altre lloc per justificar determinats discursos". Estem en un moment en què és molt difícil que les teves idees arribin de forma clara i transparent.

Ja has dit que no ets eurofan, però tens algun record vinculat amb la música de Serrat?

— Tampoc massa. No era un artista que sonés a casa i jo tampoc l'he escoltat gaire. Això em va crear la falsa idea que la responsabilitat que tenia no era massa gran, però em va durar dos dies. Quan vaig començar a dir-li a la gent que faria de Serrat em vaig adonar que és molt important per a moltíssimes persones. Molta gent el té a la llista d'artista preferit. Al final, també m'ha estimulat molt que sigui una persona tan coneguda.

Quin és el teu millor record vinculat amb la música?

— La música en viu és amb el que més he gaudit. Un concert que tinc gravat a foc és el d'A$AP Rocky al Sónar del 2015. Vaig entrar amb 39 de febre i vaig sortir d'allà com curat. Van ser dues hores botant a primera fila.