L'Audiència Nacional ratifica l'esbucament del quiosquet de Cala Torta per part de Costes
Segons l'administració i pel que confirma la sentència, la concessió havia caducat l'any 2018, just 50 anys després del seu atorgament
PalmaL'Audiència Nacional ha tancat definitivament la història del quiosquet de Cala Torta, que durant mig segle va oferir menjar i beure als qui acudien a aquest emblemàtic espai natural durant la temporada d'estiu. Després d'una llarga batalla judicial entre els seus titulars i la Direcció General de Costes del ministeri de Transició Ecològica, aquest mes de gener, una sentència del màxim tribunal ha donat la raó a l'administració en el tancament i demolició que va decretar l'any 2019 per caducitat de la concessió.
Va ser finalment l'octubre de 2020 quan Costes, en coordinació amb l'Ajuntament d'Artà, va dur a terme la destrucció de l'estructura que s'havia concedit per part de l'administració de l'Estat l'any 1968. Per aquest motiu, quan va vèncer el termini legalment establert, els propietaris varen rebre una comunicació que els advertia del final de l'explotació, i aquests varen encetar una batalla legal, com fan molts dels gestors d'espais dins domini públic quan arriba el moment final.
El Tribunal recorda als propietaris la història d'aquest expedient, que tenia una data màxima d'ocupació i que es troba damunt el domini públic, on les activitats econòmiques no només estan regulades pel que fa als metres quadrats i al que poden i no poden fer, sinó que sobretot tenen una data de caducitat. En aquest sentit, la sentència recull com durant anys es varen anar autoritzant diferents ocupacions i actuacions. En concret, el 1972 la demarcació de les Balears va autoritzar una esplanada annexa al quiosquet de 20 metres quadrats, amb un dipòsit inferior. Així mateix, se li va indicar que es podia desmuntar quan l'administració ho consideràs oportú. També es va permetre un tancament de 7,2 metres quadrats, l'any 1988. En el cas d'aquest tancament, el permís era només per a tres anys.
Precisament a causa d'aquestes autoritzacions es varen dur a terme inspeccions oculars per part dels zeladors de Costes i es va comprovar que passat el període d'autorització encara es mantenien les ocupacions i el tancament, i per tant es va decretar la caducitat de tots aquests afegitons.
A més, el propietari de la concessió va morir l'any 2015 i les actuals recurrents davant el Suprem s'adreçaren a l'administració pública per mostrar un document en el qual constava que havien adquirit la propietat el 2001. Costes va resoldre davant aquest plantejament que la normativa no permet traspassar concessions inter vivos, i per tant també es va oposar a què poguessin continuar amb l'explotació.
Tot plegat es va tancar l'any 2019 amb la notificació per part de Costes de la impossibilitat total i absoluta de mantenir aquesta ocupació del litoral i, tot i els recursos presentats, es va procedir un any després, el 2020, a la demolició del quiosquet. Segons l'administració i pel que confirma la sentència del Suprem, la concessió havia caducat l'any 2018, això són 50 anys després del seu atorgament.
El Tribunal recorda, a més, que l'àrea dunar on s'aixecava aquesta petita edificació forma part d'una zona natural protegida, amb les figures de ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d'Interès comunitari), anomenada "Muntanyes d'Artà".
