El govern balear posa límit al nombre de places turístiques

L'executiu fixa un sostre de 623.624. Veu possible el decreixement de 120.000 places a Mallorca, però admet que és un objectiu a llarg termini

El govern de les Illes Balears va fer públic ahir un sostre màxim de places turístiques de 623.624 a tot l’arxipèlag. L’anunci es va fer coincidint amb l’entrada en vigor del decret llei que modifica la regulació del lloguer turístic, que ja evitava que s’obrissin noves places per allotjar turistes. La xifra de sostre no és definitiva i pot augmentar, ja que hi ha nombroses peticions que s’han tramitat abans que la moratòria entrés en vigor. Sobretot perquè l’anunci de la reforma legal ha causat un efecte crida en la petició de llicències. Per això el vicepresident del Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics de Mallorca, Antoni Sansó, va dir ahir que la xifra és “provisional”.

El vicepresident del Govern Balear, Biel Barceló, va afirmar que la reforma permetrà un decreixement de fins a 120.000 places turístiques només a Mallorca. Amb tot, això és un “horitzó possible”, va dir, que no respon “a previsions ni a curt ni a mitjà termini”. La reforma preveu que no es puguin substituir les places que es van aprovar amb les excepcions introduïdes en diverses reformes anteriors fetes des del 1999. Però només s’eliminen si es donen de baixa. O sigui: si un hotel tanca places obertes a partir d’aquestes excepcions, s’eliminaran, però ningú l’obligarà a suprimir-les.

En concret, 435.707 places corresponen a Mallorca; 109.800, a Eivissa; 60.117, a Menorca, i 18.000, a Formentera. De les previstes per a Mallorca, 92.931 correspondrien a estades en habitatges, però Barceló ja va avisar ahir que aquesta xifra s’estava revisant, perquè preveien que algunes no complirien els requisits. “Us ho puc assegurar”, va afirmar.

La directora general de Turisme, Pilar Carbonell, va assenyalar, per la seva banda, que el seu departament enviarà un requeriment a les comercialitzadores -com Airbnb- per comunicar-los que tenen quinze dies per adaptar-se a la normativa. Carbonell va dir que algunes d’aquestes empreses ja s’han posat en contacte amb la conselleria per demanar més informació i que preveu mantenir diverses reunions amb alguns dels seus representants a principis de setembre.

D’altra banda, Carbonell va dir que ja han notat un notable decreixement de l’oferta turística il·legal, especialment en les agències immobiliàries. Així, per exemple, en l’última campanya d’inspeccions s’han escrutat vuit d’aquestes companyies, en les quals s’han detectat una vintena de pisos il·legals. El mes d’abril, en canvi, la inspecció de nou immobiliàries va detectar-ne 330. Carbonell va indicar que, de les dues campanyes, es preveu obtenir un màxim de 256.000 euros en concepte de sancions, però va alertar que es tracta de processos llargs, d’un mínim de vuit mesos.

Barceló, en aquest sentit, va afegir que estan tramitant la incorporació de cinc nous inspectors i de tres tramitadors de sancions a la plantilla de la qual disposa la conselleria, que manté les competències d’Inspecció a Mallorca. El vicepresident confia que, com a molt tard, aquestes places s’incorporin a l’equip actual, de quinze inspectors i tres tramitadors, el 2018.

Queixes per confusió

Algunes d’aquestes empreses, com Airbnb i HomeAway, consideren que la regulació és “confusa” i “complexa”, sobretot pel que fa al lloguer en edificis plurifamiliars. Des de HomeAway, per exemple, asseguren que el seu equip jurídic està “analitzant els textos” per poder configurar “una composició del lloc”, saber a què atenir-se “i complir amb allò que estigui en la línia de l’actual marc jurídic que regeix les plataformes”.

També expliquen que la seva “prioritat màxima” és crear un camp al seu portal on els “propietaris i gestors amb habitatges a les Illes Balears puguin publicar de manera ràpida i senzilla els números de registre dels seus habitatges”. No obstant això, adverteixen que és difícil i els caldrà temps per posar-ho en marxa.

Pel que fa a Airbnb, el posicionament ha sigut menys clar respecte del compliment o no de les noves directrius. La plataforma, a través d’un comunicat, s’ha limitat a criticar la confusió i a reivindicar els avantatges que suposa el seu model de negoci per al turisme balear. El seu portal, asseguren, “ajuda a crear turisme sostenible que beneficia les famílies locals i les seves comunitats”.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF