Societat 05/11/2021

Son Gotleu: quan la pobresa travessa un barri i les escoles en són refugi

L'agressió a la directora del CEIP Gabriel Vallseca torna a posar el focus sobre una zona estigmatitzada. L'administració no aconsegueix resoldre unes necessitats socials enquistades des de fa dècades

5 min
Molts dels residents a Son Gotleu acudeixen a l'escola quan tenen alguna necessitat perquè la consideren un espai de confiança.

PalmaDe Son Gotleu, només se’n parla quan salten les alarmes: quan al carrer hi ha un conflicte, hi intervé la policia o s’hi fa una batuda. La gent que hi viu i els professionals que hi treballen n’estan farts, de l’estigma amb què, des de fora, sempre els miren. Però episodis com el de la setmana passada tornen a posar el focus a la barriada i n’empitjoren la imatge. El fet va ocórrer davant l’escola pública Gabriel Vallseca, on dos grups de persones es varen barallar i la directora del centre, que els intentava aturar, va acabar agredida. La Policia Nacional encara n’investiga els motius. Lluny dels reclams i les queixes, la directora de l’escola, Asun Gallardo, va assegurar que es tractava “d’un fet aïllat que no representa ni el barri ni l’alumnat”, i va demanar asseure’s amb l’administració per assegurar que res similar no tornàs a passar. L’endemà de la baralla, la façana del col·legi es va vestir de pancartes dels alumnes que reclamaven: “No a la violència, podem parlar”; “Menys baralles, més respecte”; “És una injustícia que els nins i les nines tinguin por”.

La reacció immediata de la Conselleria d’Educació balear va ser posar seguretat privada davant els tres centres d’Infantil i Primària del barri. Finalment, l’han acceptada dos dels col·legis. Amb tot, no creuen que sigui la solució a llarg termini. Maria Antònia Crespí és directora del CEIP Es Pont, situat a la zona, i explica que les necessitats van molt més enllà: “Necessitam que la gent amb poder de decisió i de gestió de recursos vulgui, de veritat, fer alguna cosa per garantir els drets més bàsics dels infants”, exposa. Crespí assegura que, a les aules, s’esforcen perquè els nins i les nines mirin el seu entorn “des d’un punt de vista constructiu”. Però un fet com aquesta baralla els fa fer passes enrere i haver de tornar a construir de nou. “La societat posa una imatge negativa a uns infants que lluiten contra aquesta etiqueta tota l’estona”, diu la directora. Amb tot, “davant un acte aïllat d’agressivitat, la comunitat educativa hem tingut una resposta que dignifica el barri: unir-nos, dialogar i reforçar la nostra xarxa”, remarca.

Mancances estructurals

Tant Crespí com les altres fonts que apareixen en aquestes línies posen èmfasi que els successos violents no són la realitat diària del barri, sinó que els problemes que l’ofeguen són estructurals. Un còctel de pobresa, sobrepoblació, edificis deficitaris i increment de la presència de la droga –en especial, l’heroïna– als carrers degrada la zona i complica la vida dels seus habitants.

Son Gotleu és el barri més pobre de les Illes Balears. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la renda per persona és de 7.771 euros, mentre que la mitjana a l’Arxipèlag és gairebé el doble: 13.240 euros. Sorgeix als anys seixanta, per la necessitat urgent d’habitatge arran del boom turístic, que atreu mà d’obra de la Península. Durant la primera dècada dels 2000, hi arriba la població migrant extracomunitària, que ara com ara representa el 42% dels veïns. En dues dècades, el barri ha passat de tenir 6.700 habitants a més de 10.000 empadronats. Com que és la zona més econòmica de la ciutat per llogar –a causa del mal estat dels edificis i la degradació urbana–, s’hi concentra la població més vulnerable. “No és un barri conflictiu, és un barri normal, però amb necessitats socials permanents que no s’han resolt”, sosté el sociòleg i professor de la Facultat d’Educació de la UIB, Carlos Vecina. Explica que la barriada ha patit un canvi demogràfic constant i “la gent, a mesura que millorava la seva situació econòmica, se n’anava”. Apunta com a causes de la degradació del lloc factors estructurals com “la mala construcció dels edificis, problemes amb les aigües brutes, parets que no aïllen el renou, manca d’ascensors...”. Tota aquesta conjuntura ha fet que els pisos tinguin els preus més baixos, “encara que, a hores d’ara, ja no són tan econòmics i fomenta el relloguer d’habitacions”, matisa el professor.

Malgrat que s’hi han fet intervencions, “no han estat integrals i permanents, perquè han variat segons el color polític de les institucions”, explica Vecina. “Per afavorir el desenvolupament d’un barri –continua el sociòleg– es requereix una iniciativa constant en el temps”. Assenyala un altre hàndicap: “Hi ha mesures que no han estat tan efectives perquè no estaven integrades en la idiosincràsia de la població”. Aquí, remarca la importància de comptar sempre amb la participació del veïnat. Quant a la seguretat privada, coincideix amb les escoles que “no és una mesura de fons”. En canvi, afirma que “falten inversions molt potents, les quals es duen a terme en altres zones, però no alarma a ningú que no es facin allà”. Acaba subratllant que l’estigma que rodeja l’entorn “augmenta l’aïllament, tant social com urbanístic”.

En aquest context, les escoles fan de molt més que d’escoles: és allà on es menja i l’espai de confiança on acudeixen les famílies davant qualsevol dubte o necessitat. “Nosaltres som un menjador social. Només venen nins amb beca, ningú es pot pagar el menú”, subratlla Crespí. Dels 187 alumnes que acudeixen al seu centre, 120 tenen ajuts de menjador. Com que la majoria de les famílies viuen del sector serveis, la crisi del covid-19 encara n’ha empitjorat més la precarietat. “Són famílies que necessiten ajuda per a qualsevol tràmit, que no entenen el funcionament de l’administració, i les dificultats a escala social afegeixen moltes càrregues als centres, més enllà de la tasca purament educativa”, exposa el tècnic d’Intervenció Educativa de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Coll. Des del 2011, coordina la comissió d’educació dins la Plataforma d’entitats i serveis de Son Gotleu, formada per escoles, ONG, serveis socials i el centre de salut. Plegats, treballen per atendre els veïns de manera transversal i, alhora, fomentar el sentiment de comunitat i de pertinença.

Des de l’àmbit educatiu, fan feina amb un “projecte d’entorn” que ajudi a millorar el barri, amb l’acció dels infants com a base. Coll opina que l’administració fa esforços per donar-hi resposta, “però els recursos no són infinits i les institucions van una mica tard, perquè la realitat i l’administració no tenen els mateixos tempos”. Mentrestant, “anam fent així com podem, salvant els recursos perquè puguin menjar, fer activitats extraescolars...”, assenyala. I afegeix: “Ens agradaria dir que l’escola és transformació, però per ara és un espai de contenció”.

Increment de la droga

La vulnerabilitat i degradació de la zona atreu la venda de droga, que en els darrers temps s’ha intensificat pel desmantellament parcial de Son Banya. De fet, la comissió educativa es reuní el mes passat amb els cossos policials i el departament de Seguretat Ciutadana del Consistori per denunciar que havien detectat punts de venda de droga devora les escoles, “i ens preocupava perquè eren molt a prop”, assegura Coll. D’altra banda, hi ha una remuntada molt important del consum de l’heroïna. “Una part dels consumidors s’han traslladat al barri i, així, es visibilitza molt el consum de la droga i les addiccions”, explica la mediadora cultural del centre de salut de la zona, Aina Mascaró.

Ella s’assegura que la cobertura sanitària arribi a tothom i ajuda que s’entenguin professionals sanitaris i usuaris, descodificant codis culturals. Fa més de 14 anys que treballa al barri i afirma contundent que “és segur”. Com que Son Gotleu té una de les poblacions més joves de l’illa, li preocupa especialment com els pot influir el fet de veure habitualment el consum d’heroïna al carrer. Això sí, ho té clar: “El gran problema és la pobresa, les condicions de vida que perjudiquen la salut”.

Palma falla amb el programa de policies tutors

Mentre que a la Part Forana la figura del policia tutor està totalment consolidada, a Palma no s’ha aconseguit instaurar i només hi ha dos agents per a tota la ciutat. El coordinador del programa, Rafel Covas, assegura que des de l’Ajuntament sempre els han transmès la voluntat de desenvolupar el programa, però finalment no s’acaba fent.

El policia tutor o referent és un membre de la Policia Local amb formació específica per cooperar en la resolució de conflictes en l’entorn escolar. És un col·laborador proper, que fa una tasca comunitària i de mediació, i facilita la resolució de problemes, incloses les conductes de risc relacionades amb menors. Covas creu que en barriades amb molta diversitat, com és el cas de Son Gotleu, “els policies tutors farien una tasca molt important”.

stats