L'exhumació de la fossa de Son Coletes comença aquest dimarts

Està previst que els treballs s'hi allarguin fins al pròxim 9 d'agost

El Govern ha anunciat que la intervenció a la fossa del cementeri de Son Coletes (Manacor) començarà dimarts que ve. Està previst que els treballs per localitzar un nombre desconegut de represaliats pel franquisme, a càrrec de l'empresa ATICS, es perllonguin fins al 9 d'agost. "És una intervenció molt complicada", ha manifestat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, durant la presentació de la intervenció, a més d'apuntar que aquesta exhumació és "molt esperada i es fa a un dels llocs de més repressió franquista de Mallorca". De fet, "se sap que van ser nombroses les execucions i els enterraments que es van fer amb la impunitat més gran i brutalitat", ha recalcat.

En aquest sentit, l'historiador manacorí Antoni Tugores ha assenyalat que Son Coletes va ser un escenari de "grans execucions" i que podria ser que el nombre més gran de víctimes enterrades siguin presoners de les tropes de Bayo". Entre els assassinats hi hauria cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora d'un diari durant el desembarcament que va servir de base per al text teatral de Diari d'una miliciana, del dramaturg de Cala Millor Jaume Miró.

Alguns familiars dels assassinats pels franquistes han acudit a la presentació informativa d'aquest dissabte, com Tolita Riera, la neta d'Antoni Alomar i Margalida Vanrell, el cas dels quals ha arribat al Comitè de Dets Humans de l'ONU.

La doble repressió del franquisme sobre les dones

"Les estimacions per a aquesta fossa són molt incertes a causa de les seves característiques", ha apuntat la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, qui també ha fet una crida a la prudència. "L'important no és com sigui de gran el nombre de persones que aconseguim recuperar i retornar a les seves famílies, sinó la justícia restaurada, la restitució de la veritat i la reparació en la mesura del possible del mal causat".

La història de Son Coletes

Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. A dia d'avui, no es coneix de manera exacta el nombre d'assassinats que hi ha enterrats.

Segons indica Toni Tugores en el Mapa de fosses de Mallorca, els organismes franquistes iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal Pla de Son Mas a partir del 17 d'agost de 1936. A partir del 24 del mateix mes, les execucions i els enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà. Entre final d'agost i setembre de 1936, Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines i mallorquines, sinó que "pot ser que el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo", diu Tugores.

Bayo: de la Guerra Civil a Mallorca a entrenar revolucionaris cubans

Proposta d'intervenció

El projecte d'intervenció al cementeri de Son Coletes d'ATICS inclou l'estudi d'una fotografia aèria realitzada per l'aviació dels Estats Units entre els anys 1942 i 1945, facilitada per Cels Garcia, del Departament de Geografia de la UIB. Aquest material ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats del 36, l'antic cementeri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada i tenia un total de 3.600 metres quadrats. Al centre d'aquest espai hi havia una creu de ferro. Segons la informació disponible, els enterraments de les víctimes s'haurien fet en rases, partint des del centre de l'esmentada creu, en línia recta i de manera radial.

A partir d'aquí, l'equip de treball ha establert cinc zones per excavar el subsol Son Coletes i establir els límits dels enterraments dels represaliats. Es tracta de zones on s'intueixen alteracions del terreny a partir de l'estudi exhaustiu de la fotografia aèria esmentada. Hi treballaran arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, a més d'un equip de fotografia.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF