MEMÒRIA HISTÒRICA
Societat 19/01/2019

La doble repressió del franquisme sobre les dones

El cas Margalida Jaume, assassinada l’agost de 1936, arriba al Comitè de Drets Humans de l’ONU

Maria Llull
3 min
Antoni Alomar Mas i Margalida Jaume Vanrell amb les seves dues filles, Francisca i Pilar.

PalmaLa llubinera Margalida Jaume Vanrell va ser assassinada pels franquistes a finals d’agost de 1936. El mateix va passar amb el seu home, Antoni AlomarMas. El matrimoni va deixar dues filles òrfenes, la petita de les quals ha fet de la recerca de justícia una causa vital. Ara, el cas de Margalida i Antoni ha arribat al Comitè de Drets Humans de l’ONU gràcies a la feina de les organitzacions Trial International i Women’s Link Worlwide, amb les quals ha col·laborat Memòria de Mallorca.

Com tantes altres dones, Margalida Jaume patí una doble repressió a mans dels franquistes: una, per no coincidir amb les seves idees, i una altra, pel fet de ser dona. En aquest cas, la perspectiva de gènere dels crims franquistes agafa una importància inusual, precisament perquè la tasca de Women’s Link se centra a cercar la justícia per a les dones i nines que han patit i pateixen violència i repressió.

“Vàrem conèixer el cas de Margalida Jaume a l’Argentina, perquè formava part d’una querella que havia posat en marxa Memòria de Mallorca”, explica Teresa Fernández Paredes, advocada de Women’s Link que ha portat l’assassinat de la llubinera a l’ONU. Fernández explica a les clares que als conflictes “hi ha una violència específica contra les dones pel fet de ser dones”. En el cas dels crims franquistes, les dones patiren una forta “violència sexual”. “No parlam només de violacions, sinó també del fet que les torturaven fent-los malbé els òrgans femenins i feien coses com rapar-les, un acte que en aquells temps afectava directament la feminitat”, relata. Els feixistes també atacaren directament la maternitat de les víctimes. “A algunes els robaren els seus nadons i d’altres foren forçades a avortar”, comenta. “Moltes dones que desafiaren el rol de submissió del franquisme patiren de valent”, afegeix.

Una de les característiques dels crims franquistes, i de tantes altres dictadures i conflictes bèl·lics, contra les dones és que no tenen visibilitat. “El mal dirigit contra elles es considera un dany col·lateral, no un crim en si mateix”, apunta Fernández, qui troba fonamental en aquest punt “la lluita per la visibilització” del que patiren i pateixen les dones.

A més, els assassinats dels homes “deixaren moltes dones i mares de família sense possibilitat de tirar endavant”, perquè eren temps en què la possibilitat que s’incorporassin al mercat laboral era quasi nul·la.

Fernández també apunta que “la perspectiva de gènere abasta altres col·lectius que foren represaliats pel franquisme, com el LGTBI. Tot allò que no encaixava en el masculí plural que volien havia de ser eliminat”.

Casos aturats a l’Estat

La pregunta de per què s’ha d’anar a cercar justícia a l’ONU té una resposta ben senzilla. “Aquests casos estan esgotats a escala estatal i xoquen amb un gran mur d’impunitat”, assenyala l’advocada de Women’s Link. “Les autoritats de més alt nivell practiquen la negació total del que va passar perquè no és cert que hi hagi hagut cap transició. Memòria de Mallorca va intentar tirar endavant un grapat de casos a l’Audiència Nacional i una sentència del Tribunal Suprem tombà tota la feina l’any 2012; deia que havien estat crims polítics -que prescriuen-, en lloc de crims contra la humanitat -que no prescriuen”, comenta.

Què cal esperar a partir d’ara? “A l’ONU hi ha una mena de tribunal internacional que, malgrat que no pot reparar les persones que foren assassinades, sí que pot exigir canvis estructurals als estats que no ho han fet bé”, diu Fernández.

stats