El Sindicat d’Inquilines pitiús, indignat: "El Govern ens ha exclòs per a les noves mesures d’habitatge"

EivissaLes persones que viuen de lloguer a les Illes s’han vist relegades per l’Executiu balear en la presa de decisions pel que fa a la seva estratègia per pal·liar el greu problema d’habitatge que pateix l’Arxipèlag. Denuncien que el Govern no ha citat els seus representants per participar en les reunions mantingudes entre la presidenta de l’Executiu autonòmic, Marga Prohens; la consellera balear d’Habitatge, Marta Vidal, i els representants d’organitzacions i col·legis professionals, dels consells insulars i ajuntaments que han tingut lloc aquesta setmana. Tampoc s’ha comptat amb ells, lamenten, en les preses de contacte de Vidal “amb les organitzacions del sector i administracions territorials”, tal com assegura la CAIB en un comunicat, uns contactes que han tingut com a objectiu “augmentar l’oferta a preus accessibles sense consumir territori, aprofitant molt del que tenim construït de la mà del sector privat”, segons explicava Prohens en acabar l’encontre.

El malestar l’ha posat de manifest el portaveu del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera, Daniel Granda, que ha assegurat que aquest Govern no compta amb els llogaters per resoldre un problema d'habitatge que els afecta directament. "L'Executiu de Marga Prohens ha deixat de banda les persones que pateixen el problema de l'habitatge a les illes posant-se clarament de part dels propietaris. No és bo que, per aprovar un decret d'emergència residencial que pateixen les persones arrendatàries, els representants de la ciutadania les deixin de banda i no les tinguin en compte. És indignant”. Des de l'entitat es mostren taxatius: “Si el Govern no compta amb nosaltres, no es podran establir mesures justes que responguin a les demandes de milers de persones i famílies de les Illes que se senten expulsades pel desorbitat preu de l’habitatge”.

“Les mesures previstes no funcionaran”

Pel que fa a les mesures anunciades per l'Executiu per aprovar el decret d'emergència d’habitatge, el Sindicat preveu que no “serviran de res”. Granda explica a l’ARA Balears que la legalització d'habitatges en locals comercials ja és un fet a les Illes des de fa temps “amb més o menys legalitat. Baixos, garatges i magatzems, molts sense les mínimes condicions d'habitabilitat, ja estan sent utilitzats a Eivissa com a habitatges des de fa temps per famílies i treballadores de temporada que estan desesperades”. "No és possible que aquesta sigui la solució quan a les Illes hi ha més de 100.000 pisos buits”, puntualitza. La Llei d'habitatge estatal que hi ha en vigor estableix rebaixes fiscals per als propietaris que posin al mercat les seves cases buides, “però m'imagín que el que es pretén són rebaixes fiscals sense cap mena de contrapartida, i això no és una solució”.

Quant a la intenció de la Conselleria d'Habitatge balear de permetre la construcció de més altures als edificis existents, des de l'entitat d'inquilines es mostren preocupats per la implementació d'una mesura “que ja s'ha demostrat totalment ineficaç. La teoria sembla que és que es construeixi més perquè hi hagi més oferta i així que baixin els preus, però a la pràctica això no és així. A Sant Antoni (de Portmany), per exemple, s'ha produït un boom de construcció els darrers anys, hi ha centenars d'habitatges nous i molts per construir, però això no ha fet que baixin els preus i els habitatges són ocupats per persones d'alt poder adquisitiu, majoritàriament estrangers. D'altra banda, els preus de venda d'habitatge són tan alts que només es poden comprar per especular. Tot el que es construeix cau immediatament al mercat de lloguer o de segona residència, tendència que dona continuïtat als problemes que ja tenim”, assevera Granda.

Així mateix, des del Sindicat d'Inquilines pitiús asseguren que “caldrà fer-se sentir, ja que el Govern ens anul·la com a interlocutors vàlids”. Els que sí que varen ser convocats a la reunió –és a dir, els constructors, la patronal de l'habitatge, els arquitectes i els propietaris, entre altres instàncies– afirmen que, encara que estan d'acord amb les mesures, no seran suficients per pal·liar aquest problema, tal com publica el Diario de Ibiza.

Les noves mesures previstes pel Govern balear que s'inclouran en el proper decret d'emergència d’habitatge són la segregació dels habitatges en pisos més petits i una limitació dels preus de venda i lloguer. En concret, per a la venda d'habitatge nou d’entre 60 i 80 metres quadrats, “els preus oscil·laran entre els 102.000 euros i els 241.000. En el cas del lloguer, en habitatges d'entre 60 i 80 metres quadrats útils, els preus se situen entre els 385 euros i, aproximadament, els 905”. El preu de compra d'un pis nou de 60 metres quadrats –especifica el Govern– sortiria al mercat, als principals municipis de l'illa, a un preu a partir dels 147.000 euros i fins als 181.000, segons l'etiqueta energètica. En el cas de compra, un pis nou de 60 metres quadrats útils sortiria al mercat a un preu de 147.000-181.000 euros. Als municipis més petits la franja es redueix entre 102.000 i 150.000 euros”, segons el Govern balear. “En el cas del lloguer, un pis de 60 metres quadrats útils, al grup majoritari de municipis, oscil·la entre els 555 euros i els 680 al mes. Als altres estarien entre els 385 euros i els 565”, puntualitza la màxima institució insular.