Pandèmia
Societat 19/07/2021

Què passa amb les multes pagades del primer estat d'alarma?

El text divideix els experts: uns opinen que només en podrà demanar la devolució qui se n'hagi queixat, d'altres que l'administració les haurà de tornar totes

3 min
Un control de la Guàrdia Urbana durant el confinament

MadridQuè passarà amb les multes que es van posar durant el primer estat d'alarma? L'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional , al qual ha tingut accés l'ARA a l'espera que la institució en doni a conèixer el text definitiu, no aclareix si es podran reclamar totes o només les que s'hagin recorregut. És el que opinen els experts consultats per aquest diari després de llegir el tram final de la sentència, on justament es parla tant de les sancions administratives com de les penals.

Pel que fa a les multes que encara no s'han pagat, està clar que decauran i s'acabaran arxivant. Però, què passarà amb les altres? El text de la sentència diu que "s'han de declarar no susceptibles de ser revisats a conseqüència de la nul·litat que en aquesta sentència es declararà" tant "dels processos conclosos a través de sentència amb força de cosa jutjada" com "de les situacions decidides a través d'actuacions administratives fermes".

Aquest redactat és el que porta el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre a afirmar que, a efectes pràctics, l'administració gairebé no haurà de fer devolucions. "El que ha pagat i no s'hi ha oposat ha llepat. I el que manté la flama guanya", resumeix després de llegir la sentència. Segons la seva interpretació, si algú per trencar el confinament s'ha enfrontat a una multa de 600 euros i va pagar sense queixar-se, ara ja no pot fer-hi res. El mateix si va recórrer per la via administrativa i li van desestimar i va acabar pagant. Ara bé, assenyala que si es va seguir amb el plet i es va recórrer per via contenciosa, encara que s'hauria perdut ara es podrien reclamar els diners. De la mateixa manera si per la via administrativa encara no hi ha cap decisió en ferm.

No és del mateix parer el penalista Miguel Capuz, que destaca una de les "excepcions" que preveu justament l'esborrany de la sentència: la de l'article 25.1 de la Constitució, que estableix que "ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin un delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment". És del mateix parer la jutge Maria del Prat Escoda, portaveu de l'associació Jutges per la Democràcia, que opina que es tracta d'una "excepció que confirma la regla" perquè "a la pràctica seran revisables totes les resolucions en què s'ha imposat una sanció".

La sentència assenyala que "sí que és possible la revisió expressament prevista [...] en el cas dels processos penals o contenciosos administratius referents a un procediment sancionador en què, a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió o limitació de la responsabilitat". Seria en aquest punt quan Aguirre assenyala que qui s'ha queixat té dret que li tornin els diners. Però com que el text també destaca l'excepció de l'article 25.1 de la Constitució, Capuz opina que a la pràctica qualsevol persona que ja hagi pagat sense recórrer podrà reclamar els diners a l'administració en què hagi ingressat la multa d’acord amb la sentència del TC.

En mans de la jurisprudència

Què acabarà passant en realitat? Més enllà de la sentència del Tribunal Constitucional, tots els experts consultats apunten que caldrà veure la resposta de cada administració i també quina jurisprudència es va creant. El que sí que queda clar en la sentència és que no hi ha fonaments per impulsar reclamacions de responsabilitat patrimonial a les administracions públiques. És a dir, els comerços, per exemple, no podran reclamar per haver-se tancat els negocis, ja que la inconstitucionalitat de la sentència és només d’acord amb els condicionants del confinament domiciliari. És més, el Tribunal Constitucional no qüestiona que gairebé es prohibís la circulació de persones, sinó l'eina legal que es va fer servir. Com ja va avançar la setmana passada, considera que s'havia d'aplicar l'estat d'excepció –molt més dur per a la restricció dels drets fonamentals– i no pas el d'alarma.

stats